Las Sorcičiras

Un cňp, i aviá un pescaire que biscava de včire que chaca matin, sa barca čra banhada.

Volgučt saupre de qu'aquň voliá dire e, un sčr, s'ančt rescňndre prňche de sa barca.

Sus la poncha de mičja-nuňch vegučt venir de luňnh una cňla de femnas, chacuna ambé son lum ; intrčron dins son barcňt e n'entendčt una que disiá : « Partís per un, partis per dos, partís per tres, partís per quatre, partís per cinc, partís per sičis, partís per sčt. E la barca partigučt coma un fum.

Lo lendeman, trobčt tornar sa barca banhada, mčs sabiá a de qué se'n téner. Lo sčr, a nuňch tombanta, s'ančt cabir dins lo fin-fons de la barca e esperčt.

Au picant de mičja-nuňch, arribčt las sčt femnas que montčron dins la barca. Quand totas ié fogučron dintradas, la que menava la banda digučt: «Partís per un, partís per dos, partís per tres, partís per quatre, partís per cinc, partís per sičis, partís per sčt.

Mčs la barca bolegučt pas.

« - Filhas ! - digučt, - una de vautras es premsa ? ... »

Totas ié respondčron que nani.

Tornarmai diguet: « Partís per un, partís per dos, partís per tres, partís par quatre, partís per cinc, partís per sičis, partís per sčt, .... partís per uňch »

E la barca partigučt coma un fum. Dins un virar d'uňlh traversčron la mar. Quand las femnas sautčron au sňu, lo pescaire las seguigučt : las vegčt intrar dins un ostau mau famat. Dins aquela escorrida, reconogučt qu'čra dins la tčrra d'Egipte. Per podre mantendre çň qu'aviá vist, copčt una branca de palmičr e s'encorrigučt vite se rescňndre dins la barca.

Davant la poncha dau jorn, las sčt femnas revengučron, e tornarmai la una digučt : « Partís per un, partís per dos, partís per tres, partís per quatre, partís per cinc, partís per sičis, partís per sčt, .... partís per uňch ..» E la barca partigučt coma un fum.

Quand lo pescaire contčt ŕ sos vesins que, dins una nuňch, čra anat en Egipte e revengut, degús voliá pas lo crčire, mčs el ié mostrčt la branca de palmičr qu'aviá emportat d'aquel paďs. Lo curat dau vilatge se planhissiá, au prňne, que, quand lo clčrgue sonava la campaneta, ŕ l'elevacion, n'i aviá que baissavan pas la tčsta.

Lo pescaire digučt au curat que, dins lo paďs, i aviá de sorcičiras ; per las conoitre, i aviá qu'a semenar de sau davant la pňrta de la glčisa.

Lo dimenge, lo curat se tengučt a la pňrta de la glčisa, e ié metčt de sau trissa. A l'evangčli, sčt femnas arribčron, mčs davant la pňrta, s'arrestčron net. Lo curat ié diguet de dintrar ; pogučron pas, ansin se conogučt que i'aviá sčt sorcičiras dins lo vilage.

Lo gal cantčt

E la sorneta finigučt.

Communicacion de M. Boquet, de Montpelhičr.

Retorn a l'ensenhador de la literatura montpelhieirenca d'ňc
Retorn a l'ensenhador de la literatura dau sčgle XIX
Retorn a l'ensenhador generau