Un poëma famós que fasián sovent recitar a Mèstre Ros:
"Lo trabalhador".
En temps de caumanhàs coma en temps de jalada
la sapa sus lo còl, fumant ton cachimbau,
totjorn cançonejant, per pimpar ta vesiada,
a la prima te'n vas, maugrat lo freg, lo caud.
Ta vesiada es la vinha, e coma ela t'agrada
trimas de gaietat, despetrinat, descauç
puòi lo vèspre, content, quand fenís ta jornada
pòrtas jòia e pitança als manits de l'ostau.
Nòble trabalhador que vives au campèstre,
tus qu'embé ta susor nos dònas lo benèstre
ieu ton fraire emé gaud te salude en passant,
car sabe que sans tus sus nòstre bèu terraire
veiriam lèu s'aganir la vinha e que pecaire
chorlariam pas lo vin que nos refai lo sang!
(Pescalunetas)