Lou pichòt tresor de Cupidoun, vocabulaire amoureux, par Pierre Paul. Librairie Contemporaine, 2003

Didier Alibeu: "Amour courtois et libertinage". Fin'amor et tafanari. Des troubadours à nos jours un dictionnaire de l'érotique occitane. Loubatières, 2004.

Critica pareguda dins "Oc" N°CCCLVII, XIIIe tièira  N°77Auton 2005, pp41-45

Apondon: vocabulari granat pescat dins aqueles dos caps d'òbra gostoses...

Lexic occitan francés (667 mots)
Lexic francés-occitan (667 mots)

 

Aquí dos libres gostoses que se presentan coma de diccionaris, mas comols de digressions e de guinhadas, explòran un vast subjècte chucós que sovent los diccionaris normatius de la lenga d'òc fórvian un pauc.

Començarem, cronologicament, amb lo « pichòt tesaur », que s'amerita de tot segur son nom, allusion au popular pichon diccionari de Xavièr de Forvieras. Tesaur, de verai. Es una belòria. S’agís d’una passejada dins lo vocabulari erotic provençau, que l’autor, a bèles uòlhs vesents, conois d’a fons. Aquí un escrivan provençau per quau la lenga apareis pas en 1854 e existís tanben de l’autra man dau Ròse. D’aquí ven tota la saba dau libre. De tot segur, son los tèxtes provençaus dau sègle XVI au sègle XXI que representan lo fons mai estudiat. E i a de matèria amb los escrivans rofianejaires de la renaissença (Belaud de la Belaudièira, Pèire Pau, Miquèl Tronc, Zerbin, Glaudi Bruèis...) e los que seguisson (Seguin, Cabanas, Royer... las famosas letras coquinòtas en provençau dau marqués de Sada) fins als grands naturalistas marselheses (Gelú, Valèri Bernard) amb tanben tot çò que s’atròba de mai distinguit en matièra d’escritura provençala : Mistral, Aubanèu, Loís Romieu, Delavoët, Sully André-Peyre... Fins als pus contemporanèus : J.I. Roièr, E. Bonnel, Sèrgi Bèc, B. Gièli, e un anonim reviraire de Brassens representat per las letras P.P. qu’es de segur l’autor dau tesaur el meteis... Mas P.P. es insadolable e sap alargar sa recèrca als autors ancians, e se vei que sa lectura n’es pas ges superficiala : vist que cita Arnaut Danièl, Guilhèm de Berguedan, Pèire Cardenal, Montan, Raimon Rigaut, la Cirurgia d’Abulcassís, etc... E sauta ardidament Ròse e Vidorle, pescant dins Despuech-Sage, Roudil (transformat en Roudit ?), l’abat Favre, Max Roqueta, La Sauze, e ne passe. Sèm donc luònh de nos embarrar dins lo purisme pòst-mistralenc. De tot segur, lo bèu lengatge dau mèstre de Malhana es au centre, magnific. Pren una dimension sublima dins de tèxtes erotics un pauc oblidats de Sully-André Peyre e de Max Felip Delavoët, ont lo sèxe femenin es delicadament tremudat en païsatge aiguèstre e en fruchalha requista. Mas aquel bèu parlar classic se ven mirgalhar d’argòt marselhés, d’occitan ancian, e de vocabulari landrinejaire dels sègles XVIe XVII. E aquí fasèm de descobèrtas que valon l’òsca. L’òrdre alfabetic es pas qu’un pretèxt a la passejada au mitan de nombrosas citacions, remarcas, correspondéncias. Om s’alassa pas de visitar un tal escapolon d’occitan viu e sauvatge.

Per prene la pagèla de l’importància d’aquela rejoncha, dirai que i ai menimosament reculit 510 expressions e mots gostoses, e soi estat luònh de recopiar tot lo lexic. Un lexic qu’èra de manca. Me rapèle que Rogièr Barta, en trabalhant a son diccionari Occitan-Francés (1980), se referissiá per lo vocabulari gorrin au lexic que finís los « fablèls calhòls » de Perbòsc (1936). Perbòsc, se ditz, aviá d’en prumièr reculit lo vocabulari, puòi fach lo libre per l’illustrar. Aitanben se vesiá clar que sus aquel sicut los lexics occitans èran insufisents. Era l’epòca ont Max Roqueta cercava lo melhor equivalent occitan dau francés « gouine » e se decidiguèt - coma Rogièr Barta dins son lexic - per « gossa ». Trobaretz antau dins « Verd Paradís » una femna qu’a « de manièiras gossatièiras ». Cantalausa (p536) reten aquel sens demest d’autres a aqueste mot, mas lo dona tanben demest los sens de « gorrina ». Dins sos diccionnaris francés-occitans Laus e Rapin, eles, causisson « gorrina » - que Roqueta e Barta rebufavan dins aquel sens. Ara espiem nòstre « pichòt tesaur ». Lo mot « gorrina » i a los dos senses « gouine ; pute ». Mas per designar mai precisament las femnas qu’aiman melhor las femnas, trobam tanben : « bringa, garna, grinda, gringa », e tanben « fregarèla » que me sembla una revirada requista de « tribade ». Per tot çò que tòca la sexualitat (anatomia e tota la varietat de las practicas que podètz imaginar) avèm cada còp tota una tièira de mots provençaus a posita. Un escrivan provençau noirit d’aqueste obratge poiriá nos bailar de deliciosas paginas libertinas plenas de saba... e de pèbre. De tot segur, i a de vocabulari tipicament marselhés de mau exportar, coma « pipi» per « mari complaisant », « chucabèri » o «pintacanari » per « fellatrice », « pesolhosa » per « strip-tease », « chamocèu » per « fille coureuse » ; « escartafiga » per « gynécologue » ; « charnigaire » per « libertin » ; « reguinèu » per « pose provocante du cul », etc.... De còps que i a un mot tipicament local poiriá èsser exportat a l’ensèms occitan se los escrivans e los usatgièrs l’aculisson, coma « pintamòfi » per « cunnilingus », « revilhet » per « aubade chantée sous la fenêtre » ; « a peu e a ploma » per « à voile et à vapeur » (=bisexual), « cagatròç » per « godemiché, olisbos » ; « ras la mona » per « à frise bonbon » (parlant d’una minigonèla), « metre los dets au banholet » per « chatouiller le clitoris », « lipar lo morvèu » per « embrasser à pleine bouche de façon baveuse » ; « gaudineta » per « femme de moyenne vertu » (trobatz pas lo concèpte polit ?), « pofiassar (se) » per « se prélasser dans une attitude provocante et racoleuse » ; « guinhar dau cuol » per « se tortiller pour attirer les clients » ; « maridatge a la tasta » per « mariage à l’essai », « petangola » per « 69 », « trafanèla » per « travesti », « chaupiassa » per « salope », etc ... Mas i a tanben de mots regularament construches a partir dau vocabulari usual que son, me sembla, tot naturalament generalizables a l’ensèms occitan : calinhum (libido) ; calorada o envejadura (concupiscence) ; carnalitat (sensualité) ; « corredissa » per « fille volage, fille des rues », « aregdiment » o « enregdiment » per « érection », «roseta » per « aréole du sein », « paupament » o « tastament » per « attouchement » « bassaquetas » o « borsonada » per « bourses, scrotum » , « morrefretada » per « délurée », « piparèla » per « fellatrice », « fringolhar » per « se frotter peau contre peau» ; « bicafreja » per « impuissant », « esmarrador » per « lieu de perdition »., « restar empecolhat » per « penis captivus » ; « entrecuèissa » o « forcadura » per « périnée, entre jambes » ; « estrena » per « petit cadeau », « conilhon » per « petit vagin » ; « labretas » o « pampetas » per « petites lèvres » ; « aplemponhar » per « pétrir à pleines mains », « garcejariá » per « petting, ébats un peu trop libres », « ideassa » per « phantasme », « gorrinet » per « polisson » ; « estrampalar (s') » per « s'étendre d'une manière provocante en écartant les jambes » ; « porqueirós » per « pornographe »… Me diretz que manca benlèu un parelh de refinament recents que l’onestetat m’interditz de nommar aici, e que d’alhors son encara luònh de far partida de la sexualitat de tot lo mond. Manca tapada per l’obratge que ne parlam puòi. Mai curiós, tròbe ges de mot per « orgasme » ! S’emplega sovent « espaime » dins aquel sens (ni que dels diccionaris qu’ai consultats mençonèsse aquel emplec) – per exemple jot la ploma de Valèri Bernard, dins son poèma « l’Arc-de-Seda »: « e li panturlo que dirias de loubo / gingoulant d’espaime » (in : L’aubre en flour p 126). M’estone dins un obratge tant complet qu’aiçò siá de manca.

Me cau ajustar que se tornam far lo torn dels diccionaris recents (Cantalausa, Rapin, Laus), constatam amb plaser que s’i retròba una bòna coëréncia d’ensèms per tota una part d’aquel vocabulari, e l’exemple pres mai naut dels trastejaments per revirar « gouine » deu pas amagar que i a un consensus d’ensèms sus lo lexic. Insistisse sus aiçò, vist que d’unes linguistas ben pensants pensan, pareis, pro de mau d’aqueles obratges, que son totes tres trabalh pro menimós e fisable de gents que conóisson prigondament la lenga d’òc. Es interessant de notar que Pèire Paul es en fasi amb aqueles obratges, d’un biais general. Aquò demòstra encara un còp qu’en prigondor l’unicitat de la lenga d’òc es pas un mit, maugrat la diversitat de susfàcia. E aquí Pèire Paul nos convida a un prigond viatge au mai intim dintre de la lenga. E s’i mòstra un guida segur. Enriquesís que ben talament lo lexic dins un domèni fondamentau ont devèm totes reconóisser qu’aviam de mancas. Una pichona antologia de tèxtes erotics gostoses acaba aqueste bèu libre que rend un grand servici e que, de mai, se legís vertadieirament amb delicis.

L'obratge de Daidièr Alibeu, collaborador de "òc", a per mai grand defaut aquel de paréisser après lo de Pèire Pau, mas manca pas de qualitats, en mai de las tras que deliciosas e fricaudetas illustracions de Pertuzé. Meriti màger, es que repren pas lo precedent e qu'es fin finala complementari. E tanben lo ton, escarrabilhat, que rend la lectura gostosa. Vetz per exemple la guinhada a Catherine Millet (a prepaus de Robèrt Martí !) a l’article « ondinista » p 141 o tanben l'article « Barri » pp 29-30 ont l'autor, se sovenguent d'èsser estat avinhonenc, es tant esmogut per lo sovenir trebolant dau temps d'antica bonomia ont "des créatures court-vêtues et particulièrement aguichantes prenaient place, comme pour une mise en scène de Fellini ou de Pasolini, le long des murailles médiévales" de la ciutat papalina. E esmogut o es talament que ne ven a mesclar ortograficament fiho di bàrri e filhas dei barris, ne faguent d'ibridas "filha di barri" (?) per reconciliar dins lo cult eucumenic de la Vènus dels caireforcs Mistral e Alibèrt. Car l'autor a volgut forviar lo repròchi d'egemonisme linguistic, e mèscla a bèl èime grafia occitana, occitan medieval e grafia mistralenca. Me demande cossí un legeire non especializat se pòt retrobar aquí dedins, e saupre cossí se pronóncia e s'accentua tot aquò. M’i soi ieu meteis perdut per passadas. Auriá caugut distinguir tipograficament los tres sistèmas, si que non lo legeire pòt pas saupre ont se met l'accent tonic, se lo -a finau es atòn o s'es un infinitiu accentuat sens notacion dau « r », a la mistralenca, etc...

Mas la riquesa de l'ensèms fai oblidar aquela incoëréncia regretabla. Alibeu pesca mai d’un còp a de sòrgas trevadas tanben per Pèire Pau mas ne tira pas las meteissas causas. De mai, ni per pescar en abonde dins lo pesquièr provençau que sembla inagotable, tira un milhor partit que son predecessor d’un fons lengadocian (Despuech-Sage, Chauvet, Perbòsc, Robèrt Martí, Franc Bardòu... e fins a una novèla trobairitz gaudinejaira injustament mesconeguda que sos extraches calhòls mancan vertadieirament pas de pèbre, Valèria Dendibat, autora dau « Bèl estiu dos mila dius », 2003). Tant vau dire qu’au fiu de las paginas, destoscam de deliciosas meravilhas a plen ponhat. I ai completat de 150 mots ma gostosa pèsca dau tesaur de Pèire Pau. Per ne citar pas que quauques uns : « deglendar » per « déniaiser, pervertir, émanciper » e naturalament « deglendat, -ada » per « volage, déluré(e), libéré(e) » e « femna deglendada » per « femme libérée » ; « desbralha » (sf) per « strip poker » ; « desnaturadament » per « contre nature » ; « en despan » per « en érection » ; « escambiadura » per « échangisme » (un tèma que sembla pas desagradós a l’autor dau lexic que fai a aquela ocasion lo panegiric dau Cap d’Agde) ; « estafa » per « pourboire, rétribution des souteneurs » ; « faire envegeta » per « émoustiller, exciter, faire venir l'eau à la bouche » ; « fandalhar » per « provoquer, faire des avances » e illustrat per la citacion « filha gaia que se miralha e que fandalha un amiguet » (Chauvet) ; « farlucada » per « personne légère et frivole » ; « femelaire » per « coureur de femmes » ; « femnasson » per « garçon efféminé et délicat » ; « flandrina » per « femme paresseuse et coureuse, un peu fofolle » ; « flata-puta » per « flagorneur » ; « fotrejada » per « partie fine » ; « fringarèla » per « petite amie » ; « fringueta » per « petite caresse d'amour » ; « galatriàs » ; per « macho, coq » ; « galhonardisa » per « amourette » ; « galinet » per « jeune coq, séducteur » ; « gus de fièira » per « coquin qui court les lieux de plaisir » ; « lebretar » per « frétiller; brûler d'envie » ; « lebrieirum » per « humeur vagabonde » ; « marieta » per « androgyne » ; « marimacha » per « lesbienne hommasse » ; « faire pegueta » per « faire l'amour l'après-midi » ; « tripa culièira » per « rectum » ; « neciardariá » per « bagatelle » ; « nieirèla » per « ma petite puce, mon amour, ma chérie » ; « oirassa » per « salope, traînée » que per Alibeu es lo meteis mot que l’anglés « whore » ; « pampolejar » per « tremblotter des parties charnues » ; « patinejar » per « tripoter, pêtrir des mains » ; « piafadís », a la comparança d’un elegant chival de raça, per « vanité, parade, affectation » ; « pinhòla » per « branlette » ; « pissa-lèst » per « culotte féminine fendue pour assouvir plus rapidement certains besoins ou désirs » ; « polinada » per « fugue amoureuse d'un garçon » ; « rauba-saumas » per « séducteur en série de filles très bêtes » ; « soirassa » per « femme qui atteint des records de débauche » ; « sotanòvia » per « paranymphe, chevalier servant » ; « tafurèl » per « damoiseau, jeune libertin » ; « tocadís » per « attouchement » ; « vesiadèla » per « douillette, précieuse » ; « se viutolar » per « se vautrer lascivement ensemble »..... e aiçò’s pas qu’un escapolon.

La succession d’aqueles dos bèus lexics que fan pas doble emplèc mòstra la riquesa inagotabla de la Lenga d’òc. Alibèrt, maugrat l’immensitat prometeana de son trabalh, fasiá antan la meteissa constatacion. Se’n vei pas lo tèrme. E mai que mai sus aqueles subjèctes « en dejot de la cintura » que la lenga parlada afeccionava e que los lexicografs ausavan pas tròp abordar en plen... Aquel exemple mòstra tot l’interés que i auriá a suscitar d’autras idèas de vocabularis tematics comols d’exemples, rics e agradoses de legir. Ont lo lengatge renosèsse amb sa saba viva, que i dòna son irreductibilitat, sa fòrça. Sovent absenta dins d’unes documents pedagogics contemporanèus…

E los successors alucrits dels autors citats per nòstres dos lexicografs an aquí dos meravilhoses instruments per rendre encara mai granada sa lenga, e encara mai gostoses sos tèxtes calhòls. Fins a i far gandir de cimas que sola la lenga de l’amor, de segur, es capabla de far entreveire...

Joan-Frederic Brun

Apondon: vocabulari granat pescat dins aqueles dos caps d'òbra gostoses...

Lexic occitan francés (667 mots)
.Lexic francés-occitan (667 mots)
.

Lexic gorrin occitan-francés (667 mots)

a peu e a ploma (=) à voile et à vapeur
acoblaire (=) entremetteur
acoletrir (=) faire l'amour
acolobrir (=) devenir un dragon
acordalhas (=) fiançailles
adonir (s') (=) devenir femme
alispar (=) lutiner
amendon (=) vulve
amolhieirar (s') (=) prendre femme
amorejar (=) faire l'amour
amorosiá (=) libido
anar au vai e vèni (=) limer
anar en garamauda (=) courir le guilledou
anquièr (=) croupe
anquièr (=) postérieur ((Daidièr Alibeu)
aplemponhar (=) pétrir à pleines mains
apolinar (=) déniaiser (un garçon)
arechament (=) priapisme
aregdiment (=) érection
arlequina (=) femme qui porte des toilettes tapageuses
assignar (=) mettre des signes sur les vêtements des femmes publiques
auboradura (=) érection
auborar pabalhon (=) bander
auborar sa vedilha (=) bander
aucèla (=) femme primesautière
aut e de bas (d') (=) soixante neuf
babeta (=) baiser (sm), suçon
bagassa (=) pute ((Daidièr Alibeu)
bagassariá (=) débauche
bagassejar (=) fréquenter les lieux chauds
bandatge (=) érection
banhar lo blest (=) éjaculer
banhar lo blest (=) tremper son biscuit
banholet (=) vulve
bardacha (s.m.) (=) mignon, inverti
bassaquetas (=) bourses, scrotum
baudufa (=) femme de mœurs suspectes
bèla (faire la) (=) se pavaner
bèla girèla (=) belle fille
belitralha (=) queue, verge
belòrias (=) bijoux de famille
bendament (=) érection
bendar (=) bander
bendatge (=) érection
berland (=) tripot, maison close
berlingau (=) clitoris
berlingau (=) génitoire
bica (sf) (=) verge
bicafreja (=) impuissant
bistoqueta (=) verge x
bogralha (=) homosexualité
bograriá (=) homosexualité
bombet (=) corsage
bordelar (=) courir le guilledou
bordelar (=) fréquenter les lieux chauds
bordelariá (=) quartier chaud d'une ville
borsonada (=) scrotum
bosigar (=) besogner x
botar la man a la ploma (=) faire une branlette
bòti (=) sexe féminin
botís (=) giton
botís (=) mignon, inverti
brandada (=) sperme
brandolament (=) branlette
brandolar (=) branler
brandolatge (=) branlette
brandolejar (=) branler
brandoleta (=) branlette
bravisquet (=) amant
bravisquet (=) séducteur, chaud lapin
brègas (=) grandes lèvres
bridar las moscas (=) enculer les mouches
brigandariá (=) friponnerie
bringa (=) gouine
broquetar (=) coïter
brosticar lo pasturgal (L Roquièr) (=) lécher la foufoune
buba veirolosa (=) adénopathie syphilitique
cabasson (=) fille coureuse
cabir sa vedilha (=) tremper son biscuit
cacaluchon (=) prépuce
cacaròt (=) vert galant, libertin
cagatròç (=) godemiché, olisbos
calinhar (=) faire l'amour
calinhum (=) libido
calorada (=) concupiscence
campissada (=) frasque
cantapeura (=) chaude-pisse
cantonièira (=) prostituée en train de racoler à un coin de rue
capariá (=) libertinage, débauche
capinhar (=) lutiner
capinhejar (=) lutiner
capona (=) friponne
caponariá (=) libertinage, débauche
captarèu (=) aguicheur, fripon (œil)
carnalitat (=) sensualité
carnencs (m pl) (=) appas
carneta (=) tendron
carrièira putassièira (=) rue chaude
cascalheta (=) femme à la démarche frétillante
castapiana (=) blennorhagie
catau (sf) (=) catin
catilhós (=) libidineux, érotique, lubrique
catimèla (=) cajôlerie ((Daidièr Alibeu)
catonejaire (=) paillard
catonejar (=) courir les jupons
catonièira (=) vulve
catonièr (=) paillard
cavilhièr (=) porte manteau, ratelier
censau (=) entremetteur
cernilhar (=) tortiller du derrière
chale (=) volupté, plaisir
chamocèu (=) fille coureuse
charnigaire (=) libertin
charnigar (=) draguer
chaspaire (=) peloteur, individu aux mains baladeuses
chaspar (=) lutiner
chaspar (=) peloter x
chasponejar (=) lutiner
chauchinar (=) lutiner
chaupiassa (=) salope
chaupinada (=) trainée, prostituée
chicaire (=) souteneur
china (=) dévergondée
chinassariá (=) libertinage cynique
chinatièr (=) paillard
chucabèri (=) fellatrice
chucaberigola (=) fellatrice
chucar lo matoret (=) sucer la queue
cigalàs (=) virago
clara (=) blanc d'œuf, sperme
coa (=) queue, verge
coalèva (=) érection
cochar l'agulheta (=) racoler
cocorelata (=) sein
cocoreleta (=) sein juvénile
codenós (=) adipeux
coejar (=) bander
coet (=) eunuque, castrat
coflar la fava (=) provoquer une érection "A Sant Papol las favas se coflan dins lo cuol, a Carlipà se coflan dins la man" ((Daidièr Alibeu)
cogorton (=) sein
colanta (=) gonorrhée, pisse chaude
comptar las travetas (=) s'ennuyer au lit
conha-conha (mestièr de) (=) baise
conilh, coniu (=) sexe féminin
conilha (=) lapine, femme dissolue
conilhon (=) petit vagin
contraclau (=) clef passe partout pour ouvrir les ceintures de chasteté ((Daidièr Alibeu)
coquilhada (=) poussinette
corchonat-ada (=) potelé, -e
corra (=) prostitution, libertinage ((Daidièr Alibeu)
corredissa (=) fille des rues
corredissa (=) volage
córrer la bèla eissèrva (=) fréquenter les lieux chauds
córrer l'agulheta (=) racoler
corriòla (=) fille coureuse
cotiflon (=) mijaurée
cotiga (=) chatouille "crehís pas la cotiga" il ne refuse pas la bagatelle x
cotilhonejar (=) courir les jupons
crocarèu (=) accrocheur, aguicheur (œil)
cular (=) rectum ((Daidièr Alibeu)
culatièr (=) postérieur ((Daidièr Alibeu)
cuolatejar (=) mouvoir son bassin au cours d'un rapport sexuel ((Daidièr Alibeu)
cuolcosit (=) prude ((Daidièr Alibeu)
dardalhon (=) clitoris x
dardilhon (=) clitoris
de lèva (=) nubile
degalhar una femna (=) dévoyer une femme
deglendar (=) "déniaiser", pervertir, émanciper ((Daidièr Alibeu)
déglendat, -ada: (=) volage ((Daidièr Alibeu)
delicada (=) chérie, favorite
deridondena (=) fille de joie
desaviar (=) dévoyer une femme
desbaratar (=) défaire de ses rebuts
desbordat (=) libertin
desbraguetar (=) ouvrir la braguette "ton agach me desbragueta" ((Daidièr Alibeu)
desbraguetat (=) qui a la braguette ouverte
desbraiar (=) ôter la culotte
desbralha (sf) (=) strip poker ((Daidièr Alibeu)
descabestrat- ada (=) dévergondé, -ée
descoat (=) eunuque, castrat
descofinar (=) accoucher secrètement
desmasclat (=) émasculé
desnaturadament (=) contre nature ((Daidièr Alibeu)
desnosador (=) fermeture éclair; neud d'une intrigue;; solution, dénouement ((Daidièr Alibeu)
despan (en) (=) érection (en) ((Daidièr Alibeu)
despapachat (=) poitrine dénudée ((Daidièr Alibeu)
despeitrinat (=) poitrine dénudée ((Daidièr Alibeu)
despoderat (=) impuissant x
desrantelar (=) coïter
desruscar (=) dépuceler
destaranhador (=) verge
desverginar (=) dépuceler
desvergonhat, -ada (=) impudique ((Daidièr Alibeu)
dets que turlúpian (=) mains baladeuses
dindoleta de carrièira (=) gibier de trottoir
dindoleta de carrièira (=) fille de joie racolant dans la rue ((Daidièr Alibeu)
dinièiròla (ma) (=) mon trésor
dolças (=) bourses, scrotum
dòlças (=) bourses, scrotum
dornièr (=) postérieur, bassin ((Daidièr Alibeu)
drilhança (=) orgie
drollassa (=) fille appétissante
drollatièira (=) garçonnière (adj)
drollejar (=) fréquenter (les garçons) pour une fille
embagassar (=) livrer à la prostitution
emblescar (s') (=) attraper une maladie vénérienne
embotir (=) sodomiser, enculer "lo diable t'embotisca!" ((Daidièr Alibeu)
emmaiar (=) parer de fleurs printanières ((Daidièr Alibeu)
empebrar (s') (=) attraper une maladie vénérienne
empecolhar (=) attraper une maladie vénérienne
empegar (=) attraper une maladie vénérienne
empénher (=) pénétrer
enamorar (=) rendre amoureux
enartament (=) érection
encaronhar (=) s'acoquiner, s'allier à une femme de mauvaise vie ((Daidièr Alibeu)
encocordar (s') (=) faire un mauvais mariage
enconilhar (=) rentrer dans le con
enconilhar (s') (=) coïter
enfarinar (s') (=) enticher (s') ((Daidièr Alibeu)
enfavar (=) pénétrer
enfenolhar (=) attraper une maladie vénérienne
enfifrar (=) pénétrer
enfifrar (=) ((Daidièr Alibeu)
engarçar (=) tromper son partenaire
engarelar (=) déflorer, dépuceler
engaugilhar (s') (=) s'amouracher (d'une fille)
engorrinar (=) pervertir ((Daidièr Alibeu)
engranar la pompa (=) éveiller la verge récalcitrante
ennoviar (s') (=) prendre mari
enregdiment (=) érection
ensafranar (=) attraper une maladie vénérienne
entrecuèissa (=) périnée, entre jambes
entrefolir (=) badiner, folâtrer, se trémousser
envegeta (=) velléité ((Daidièr Alibeu)
envejadura (=) concupiscence
envergar (=) pénétrer
escamandre (=) fille effrontée
escambarlada (=) propos trop libres
escambarlada (=) frasque, incartade ((Daidièr Alibeu)
escambarleta (=) croc-en-jambe ((Daidièr Alibeu)
escambiadura (=) échangisme ((Daidièr Alibeu)
escarcalhar (=) écarter les jambes: escarcalha-te", "escambarla-te"
escarlimpada (=) frasque
escartafiga (=) gynécologue, accoucheur
escofrar (=) débander
escorniflar (=) mater, faire le voyeur ((Daidièr Alibeu)
escorniflatge (=) voyeurisme (néol?) ((Daidièr Alibeu)
esmarrador (=) lieu de perdition
esperdigalhar (=) émoustiller ((Daidièr Alibeu)
espinchar (=) lorgner ((Daidièr Alibeu)
espolsar la farda (=) faire l'amour
espompida (=) femme aux appâts avantageux ((Daidièr Alibeu)
esporquissa (=) obscénités, propos indécents
esquifada (=) giclée, éjaculation
estafa (=) pourboire, rétribution des souteneurs ((Daidièr Alibeu)
estar au cròc (=) rester au portemanteau x
estartalissar (=) exciter ((Daidièr Alibeu)
estraça (=) souillon ((Daidièr Alibeu)
estralhada (paraula) (=) parole trop libre
estrampalar (s') (=) s'étendre d'une manière provocante en écartant les jambes
èstre brolhat amb Santa Veronica (=) avoir la Syphilis ((Daidièr Alibeu)
estrena (=) petit cadeau
esvedelada (=) pose couchée indécente
faire de carguet (=) retenir son éjaculation
faire envegeta (=) émoustiller, exciter, faire venir l'eau à la bouche ((Daidièr Alibeu)
faire gin-gin (=) coïter
faire lo dedau (=) enculer
faire ramonet (=) faire l'amour
faire sa poncha (=) jeter sa gourme
faire sa poncha (=) jeter sa gourme
fandalhar (=) provoquer, faire des avances "filha gaia que se miralha e que fandalha un amiguet " (Chauvet) ((Daidièr Alibeu)
far coa leva (=) bander
farfanlèra (=) amant volage
farlanda (=) fredaine
farlanlèra (sm) (=) amant volage ((Daidièr Alibeu)
farlucada (=) personne légère et frivole ((Daidièr Alibeu)
femelaire (=) coureur de femmes ((Daidièr Alibeu)
femelam (anar au) (=) courir le guilledou ((Daidièr Alibeu)
femna deglendada (=) femme libérée ((Daidièr Alibeu)
femnasson (=) garçon efféminé et délicat ((Daidièr Alibeu)
fendassa (=) vulve
ferrar las cigalas (=) enculer les mouches
fiança (=) fiançailles
fifrar (=) baiser, coïter x
figuranta de nuèch (=) tapineuse
filhandran (=) filles de mauvaise vie
filhassa (=) fille de joie
finaudèl (=) raffinè, précieux ((Daidièr Alibeu)
flacada (=) claque sur les fesses ((Daidièr Alibeu)
flandrina (=) femme paresseuse et coureuse, un peu fofolle ((Daidièr Alibeu)
flandrinàs (=) libertin "aquel grand flandrinàs que se plai qu'a klas neciejadas" (Langlada) ((Daidièr Alibeu)
flandrolha (=) femme paresseuse et coureuse ((Daidièr Alibeu)
flandrolhassa (=) femme paresseuse et coureuse ((Daidièr Alibeu)
flata-puta (=) flagorneur ((Daidièr Alibeu)
flatejar (=) cajoler ((Daidièr Alibeu)
flor (=) virginité
folastrejar (=) folâtrer ((Daidièr Alibeu)
foligaud (=) folâtre
forbir (=) fourbir, baiser
forcadura (=) périnée, entre jambes
forgonar (=) tisonner, limer
forrèu (=) vulve
fotrejada (=) partie fine ((Daidièr Alibeu)
fracha (=) infidélité
fregarèla (=) tribade, lesbienne
frejassa (=) frigide
frequentar (=) courtiser
fretadors (=) amoureux qui se caressent
fretamonilh (=) slow très serré ((Daidièr Alibeu)
fringadamas (=) séducteur, chaud lapin
fringar (=) faire la cour, l'amour
fringar (=) faire l'amour
fringarèla (=) petite amie ((Daidièr Alibeu)
fringolhar (=) frétiller, chatouiller
fringolhar (=) frotter
fringueta (=) petite caresse d'amour ((Daidièr Alibeu)
friponassa (=) dévergondée
fromatgièira (sf) (=) chatte, vulve (laux)
fura (sf) (=) drague, flirt ((Daidièr Alibeu)
furar (=) draguer
furon (=) pénis
galantejar (=) faire l'amour
galatriàs (=) macho, coq ((Daidièr Alibeu)
galhonardisa (=) amourette ((Daidièr Alibeu)
galichon (=) garçon qui commence à courtiser les filles
galinet (=) jeune coq, séducteur ((Daidièr Alibeu)
galinet (faire lo) (=) faire le coq
galinièr (=) coureur de femmes
gampa (=) prostituée en train de racoler à un coin de rue
gampa (=) salope
gandonejaire (=) libertin
ganipa (=) salope
garcejariá (=) petting, ébats un peu trop libres
garena (=) vulve
garlandesa (=) concubine
garna (=) gouine
gaudina (=) libertine; fille de joie
gaudineta (=) femme de moyenne vertu
gautas dau cuol (=) fesses
gingin (faire) (=) tirer un coup
gisclada (=) éjaculation
glota dau morsèl (=) aimant le déduit
goapa (=) libertinage, débauche
gòbi (=) membre viril
gojarda (=) fille garçonnière
gonèla (=) efféminé, travesti
gorgoton (=) sein de femme ((Daidièr Alibeu)
gorrin (=) libertin x
gorrina (=) gouine, pute
gorrinejar (=) se livrer à des jeux libertins
gorrinet (=) polisson
gossatièr (=) paillard
grana de bragueta (=) sperme
gras (=) grivois
graveirós (=) graveleux
grinda (=) gouine x
grinda (=) gourgandine, gouine
gringa (=) gouine
gropa (=) croupe
guinhada (=) œillade ((Daidièr Alibeu)
guinhar dau cuol (=) se tortiller pour attirer les clients
guinhejar (=) aguicher ((Daidièr Alibeu)
gus de fièira (=) coquin qui court les lieux de plaisir ((Daidièr Alibeu)
ideassa (=) phantasme
imorós lauratge (=) rapport sexuel
inagotable, a (=) intarissable ((Daidièr Alibeu)
intrant, -ta (=) hardi, qui a le contact facile ((Daidièr Alibeu)
jaire de dos calòs (=) avoir des rapports bucco-génitaux
joanfemna (=) efféminé
joantrona (=) mari complaisant
joguina (=) ébat, badinage
joguina (=) volupté, plaisir
joïssura (=) jouissance
jonhe (=) corsage
labras (=) grandes lèvres
labretas (=) petites lèvres
lebreta (=) gourgandine ((Daidièr Alibeu)
lebretar (=) brûler de désir
lebretar (=) frètiller; brûler d'envie ((Daidièr Alibeu)
lebrièira (=) gourgandine
lebrièira (=) coureuse, femme légère ((Daidièr Alibeu)
lebrieirum (sm) (=) humeur vagabonde ((Daidièr Alibeu)
lentilha (=) clitoris
lèri, èria (=) alerte, allègre ((Daidièr Alibeu)
lessiu (=) sperme
libertinàs (=) libertin
libertinejar (=) se livrer à des jeux libertins
lipar lo morvèu (=) embrasser à pleine bouche de façon baveuse
loira (=) femme de mauvaise vie ((Daidièr Alibeu)
loirard (=) homme qui fréquente les femmes de mauvaise vie ((Daidièr Alibeu)
lutra (=) dissipation, coquinerie ((Daidièr Alibeu)
maire (=) matrice, utérus
malaviat, ada (=) dévoyé, débauché ((Daidièr Alibeu)
maluc (=) croupe d'une bête
mamèu (=) sein
mamorassa (=) effusion exubérante ((Daidièr Alibeu)
mamoreta (=) ma chérie, mon trésor ((Daidièr Alibeu)
mandre (=) verge
mandrona (=) maquerelle
mandronassa (=) poufiasse ((Daidièr Alibeu)
mandronejar (=) exercer le métier de proxénète ((Daidièr Alibeu)
manèfle (=) flagorneur ((Daidièr Alibeu)
manejar l'escarcèla (=) mettre la main au panier
manhagós (=) câlin,affectueux, caressant ((Daidièr Alibeu)
margue (=) verge
maridanha (=) envie de se marier ((Daidièr Alibeu)
marieta (=) androgyne ((Daidièr Alibeu)
marimacha (=) lesbenne hommasse ((Daidièr Alibeu)
marit pipi (=) mari complaisant
masentar (=) peloter
masentar/masantar (=) branler
masquejar (=) courir la nuit (les rencontres galantes) ((Daidièr Alibeu)
mastin, -ina (=) luron, luronne
matoret (=) pénis
mau de femna (=) maladie vénérienne
melica (sf) (=) hydromel ((Daidièr Alibeu)
metre lo piton a l'ulhet (=) enculer
metre lo piton a l'ulhet (=) sosomiser
metre los dets au banholet (=) doigter le clitoris
mèu (=) mouillure vaginale
micut, -uda (=) potelé, -e
minhardejar (=) dorloter
minhardejar (=) flirter ((Daidièr Alibeu)
minhardós (=) caressant, "dragueur" ((Daidièr Alibeu)
minhòta (=) chérie, maîtresse ((Daidièr Alibeu)
minhotar (=) dorloter ((Daidièr Alibeu)
miralh de putan (=) bellâtre
miste (=) doux et gracieux ((Daidièr Alibeu)
mistoflet (=) délicat, douillet ((Daidièr Alibeu)
moleire (=) pénis
mona (sf) (=) chatte, vulve
montalban (èsser de) (=) être homo ((Daidièr Alibeu)
morat, -ada (=) de bonne meurs "una vida ben morada" ((Daidièr Alibeu)
morranchon (=) minois (syn: figura minhardeta)
morrefretada (=) délurée
mota carnuda (=) mont de Vénus
mòtle (=) vulve
mugueta (=) jeune fille folâtre ou légère
muscadinar (=) faire le beau au près des filles ((Daidièr Alibeu)
nas en l'èr (=) délurée
neciardariá (sf) (=) bagatelle ((Daidièr Alibeu)
neciejada (=) badinage, amusement notamment galant ((Daidièr Alibeu)
neciejar (=) badiner, folâtrer ((Daidièr Alibeu)
nenet (=) sein
nieirèla (=) ma petite puce, mon amour, ma chérie ((Daidièr Alibeu)
nipassa (=) dévergondée
nistejar (=) fureter avec indiscrétion ((Daidièr Alibeu)
nocejar (=) faire "la noce" ((Daidièr Alibeu)
oirassa (=) salope, traînée (dcomme "whore") ((Daidièr Alibeu)
òli de natura (=) sperme
orsin (s.m.) (=) chatte, vulve
òs bertrand (=) coccyx
òs pudent (=) pubis
pachòla (=) pénil féminin
pachòla (=) vulve ((Daidièr Alibeu)
palhardar (=) forniquer
palhardariá (=) paillardise
pampetas (=) petites lèvres
pampolejar (=) tremblotter des parties charnues ((Daidièr Alibeu)
panauçar (=) retrousser sa robe
panocha (=) délurée
panocha (=) femme négligée et indécente ((Daidièr Alibeu)
panturla (=) drôlesse, pute
panturla (=) fille de joie
parcineta (=) sein
parpalhona (=) femme volage qui papillonne
passatemps (=) ébats amoureux ((Daidièr Alibeu)
passerata (=) mignonette ((Daidièr Alibeu)
passeron (=) pénis
pastenarga (=) pénis
pastissar (=) tripoter
patèlas (=) fesses "m'a bailat bòna estrena"
patinejar (=) tripoter, pêtrir des mains ((Daidièr Alibeu)
patolhariá (=) vulve
paupament (=) attouchement
paupar (=) peloter
pegueta (faire) (=) faire l'amour l'après-midi (languedoc maritime) ((Daidièr Alibeu)
pelerina (=) luronne
peloira (=) peau flasque
pelós (=) mont de Vénus ((Daidièr Alibeu)
pelós (s.m.) (=) chatte, vulve
pelós (s.m.) (=) toison pubienne
pelufós (=) duvet, poil follet ((Daidièr Alibeu)
penchina (=) fille publique ((Daidièr Alibeu)
penèla (=) fille perdue, coureuse ((Daidièr Alibeu)
pepelon (=) mamelon ((Daidièr Alibeu)
pesolhosa (sf) (=) strip tease
pestèu (=) pénis
petadièira (=) callipyge
petangola (=) position 69
petar pas que d'un cuol (=) être cul et chemise
petardièr, ièira (=) fessu, (e), callipyge ((Daidièr Alibeu)
petofièr (=) cancanier ((Daidièr Alibeu)
piafadís (=) vanité, parade, affectation ((Daidièr Alibeu)
pimpalhar (=) attifer, pomponner ((Daidièr Alibeu)
pimpar (=) attifer, pomponner ((Daidièr Alibeu)
pimparrar (=) attifer, pomponner ((Daidièr Alibeu)
pimporlar (=) attifer, pomponner ((Daidièr Alibeu)
pinhard (=) cul
pinhòla (=) branlette ((Daidièr Alibeu)
pintacanari (=) fellatrice
pintamòfi (=) cunnilingus
piparèla (=) fellatrice
pipi (=) mari complaisant x
pissador (=) pot de chambre
pissa-lèst (=) culotte féminine fendue pour assouvir plus rapidement certains besoins ou désirs ((Daidièr Alibeu)
plasença (=) jouissance
plumar lo navèu (=) masturber
pochon (metre la man au) (=) mettre la main au panier
pofiassar (se) (=) se prélasser dans une attitude provocante et racoleuse
polassièr (=) coureur de femmes
poliçonada (=) libertinage, débauche
poliçonada (=) polissonerie
polinada (=) fugue amoureuse d'un garçon ((Daidièr Alibeu)
polit morron (=) joli minois x
poltronièira (=) les seins
poncha-e-tèsta (=) rapport bucco-génital
popa (=) sein
popelon (=) mamelon du sein
popèu (=) sein
poput (=) charnu
porcariá (=) obscénité
porcatàs (=) homme obscène
porqueirós (=) pornographe
porquet (=) saligaud
pòrri (=) pénis
portar lo brancum (=) porter les cornes
possaruda (=) mamelue
potingon (=) prxénète, entremetteur ((Daidièr Alibeu)
prestar son cuol (o son asina) (=) se prostituer ((Daidièr Alibeu)
preu (=) sperme
priapin conduch (=) vagin
prima flor (=) virginité
primfilada (=) coquette, précieuse, mijaurée ((Daidièr Alibeu)
pudentariá (=) obscénité
putafinar (=) mésallier, dilapider ((Daidièr Alibeu)
putalha (=) prostitution
putariá (=) fornication
putitge (=) débauche
quèca (=) queue, verge
quèli (=) pot de chambre
quica (=) queue, verge
quilha (jogar a la) (=) avoir des ébats amoureux
quilhar (=) bander
quilhar (=) bander
quintaina (=) tapineuse
racha (=) sperme
radassa (=) "putain de la rade" vaurienne, traînée
rag (=) sperme
ragassaire (=) pédéraste, qui recherche les "ragassets", petits garçons ((Daidièr Alibeu)
ramonet (faire) (=) limer, baiser
ras la mona (=) à frise bonbon (robe) x
rauba-saumas (=) séducteur de filles très bêtes ((Daidièr Alibeu)
raumàs de matriça (=de maire) (=) infection génitale féminine
rebalada (=) traînée, pute, femme perdue
refolèri (=) pulsion, caprice ((Daidièr Alibeu)
refrescar l'aisina (=) coïter
regan (=) raie des fesses ("aquel slip tapa pas lo regan")
reganèla (=) raie des fesses
reganhon (=) fessier
reguinhèu (faire lo) (=) posture lubrique tortillant les fesses
remenar lo cuol (=) tortiller du derrière (v. reguinhèu)
ressar (=) limer
restar empecolhat (=) penis captivus
restoblar (=) coiffer sainte Catherine
retalhar (=) circoncire
retalhat (=) circoncis
retalhon (=) circoncis
retenença (=) retenue, réserve
revergar (=) retrousser sa robe
reversin (jòc de) (=) coït
revertegar (=) retrousser sa robe
revilhet (=) aubade chantée sous la fenêtre
revòi (=) vert, bien conservé ((Daidièr Alibeu)
ribassejar (=) pratiquer un flirt appuyé "ante portas"
riblar un clavèl (=) tirer un coup
rigorosa (=) amante rebelle
robinhòlis (m pl) (=) bijoux de famille
rofian (=) libertin
rofianatge (=) prostitution
rofianejar (=) fréquenter les lieux chauds
rompre la teleta (=) déflorer, dépuceler
ronflon (=) femme de mœurs suspectes
ropetas (=) bijoux de famille
roseta (=) aréole du sein
rusquèla (=) femme de mauvaise vie
saba (=) concupiscence
sabon masclum (=) sperme
sac semencièr (=) bourses, scrotum
safranós (=) personne de réputation ternie ou équivoque ((Daidièr Alibeu)
s'agorrinir (=) fréquenter les lieux chauds
salopet (=) saligaud
s'amorrar au rodan (=) trainer dans le ruisseau
sautabartàs (=) maraudeur, -euse
sautabartàs (=) maraudeur ((Daidièr Alibeu)
sega (=) masturbation ((Daidièr Alibeu)
seneta (=) sein
sinhau veirolós (=) symptome syphilitique
sistar (=) gémir de plaisir, jouir, atteindre l'orgasme
siule (=) cri aigu des filles chatouillées
soflorar (=) déflorer, dépuceler ((Daidièr Alibeu)
soira (=) cochonne
soira (=) salope
soirassa (=) cochonne
soirassa (=) femme qui atteint des records de débauche ((Daidièr Alibeu)
sostrejar (=) dire des obscénités, souiller ((Daidièr Alibeu)
sotanòvia (=) paranymphe, chevalier servant ((Daidièr Alibeu)
sucet (=) suçon
tafurèl (=) damoiseau, jeune libertin ((Daidièr Alibeu)
tampona (=) débauche, fête effrénée ((Daidièr Alibeu)
tarantarra (far la) (=) coïter, passer une nuit de débauche
tarlecar (=) regarder avec convoitise, griller d'envie
tarlequet / tarluquet (sm) (=) vulve
tasta (a la) (=) à l'essai (mariage) C
tastament (=) attouchement
tastar (=) peloter
tastigolejar (=) chatouiller ((Daidièr Alibeu)
tavèla (f) (=) membre viril "la cal aver bèla, la tavèla" ((Daidièr Alibeu)
teleta (=) hymen
tenir una filha en cambra (=) entretenir une fille
tèsta sus coa (=) soixante neuf
tetonet (=) sein
tintaina (=) débauche, bruit d'orgies ((Daidièr Alibeu)
tintèina (=) fille de joie "montée sur des échasses" (es montada sus de tintèinas" ((Daidièr Alibeu)
tirassada (=) traînée, pute, femme perdue
tocadís (=) attouchement ((Daidièr Alibeu)
tombareleta (faire una) (=) tirer un coup
tordolejar (=) papillonner ((Daidièr Alibeu)
trafanèla (=) travesti
trainassada (=) pute, traînée
trelepar (=) brûler de désir
trelimar (=) brûler de désir
trepador (=) trottoir
trevança (=) intrigue amoureuse
trevandièira (=) racoleuse, fille publique
tripa culièira (=) rectum ((Daidièr Alibeu)
trissapalha (jòc de) (=) rapport sexuel
trisson (=) verge
trofilhon (=) trou du cul
trucataulièr (=) pilier de bar ((Daidièr Alibeu)
tudesca (=) gourgandine
turalura (=) verge
turga (=) stérile
turlupiar (=) brûler de désir
uèlh viscard (=) œil fripon
valega (=) saletés attachées aux poils pubiens
vei tot (=) pot de chambre
verdun (=) vit
verguejar (=) bander
verguejar (=) bander
verguejatge (=) érection; satyriasis
vertugala (=) vertugadin
vesiadèla (=) douillette, précieuse ((Daidièr Alibeu)
viechar (=) foutre maladroitement
viechar (=) tisonner, limer
viedasar (=) tisonner, limer
vietdasar (=) foutre
viganhejar (=) courir le guilledou ((Daidièr Alibeu)
vignahièr, ièira (=) coureur, libertin ((Daidièr Alibeu)
vilandrièra (=) femme publique, prostituée citadine
viragaud (=) verge
virolada (=) pirouette aguicheuse
virolet (=) verge
viròu (=) coccyx, bas des reins
viscard (=) fripon, égrillard
viutolar (se) (=) se vautrer ensemble ((Daidièr Alibeu)
zizonat (=) amoureux transi ou embarrassé ((Daidièr Alibeu)

Lexic gorrin francés-occitan

{LIAISON Excel.Sheet.8 C:\\WINDOWS\\Bureau\\LEXOCS\\cupidonalibeufroc.xls Feuil1!L1C1:L670C6 \* fusionformat \t \a|à frise bonbon (robe) (=) ras la mona
à l'essai (mariage) (=) tasta (a la)
à voile et à vapeur (=) a peu e a ploma
accoucher secrètement (=) descofinar
accrocheur, aguicheur (œil) (=) crocarèu
adénopathie syphilitique (=) buba veirolosa
adipeux (=) codenós
aguicher (=) guinhejar ((Daidièr Alibeu)
aguicheur, fripon (œil) (=) captarèu
aimant le déduit (=) glota dau morsèl
alerte, allègre (=) lèri, èria ((Daidièr Alibeu)
amant (=) bravisquet
amant volage (=) farfanlèra
amant volage (=) farlanlèra (sm) ((Daidièr Alibeu)
amante rebelle (=) rigorosa
amourette (=) galhonardisa ((Daidièr Alibeu)
amoureux qui se caressent (=) fretadors
amoureux transi ou embarrassé (=) zizonat ((Daidièr Alibeu)
androgyne (=) marieta ((Daidièr Alibeu)
appas (=) carnencs (m pl)
aréole du sein (=) roseta
attifer, pomponner (=) pimpalhar ((Daidièr Alibeu)
attifer, pomponner (=) pimpar ((Daidièr Alibeu)
attifer, pomponner (=) pimparrar ((Daidièr Alibeu)
attifer, pomponner (=) pimporlar ((Daidièr Alibeu)
attouchement (=) paupament
attouchement (=) tastament
attouchement (=) tocadís ((Daidièr Alibeu)
attraper une maladie vénérienne (=) emblescar (s')
attraper une maladie vénérienne (=) empebrar (s')
attraper une maladie vénérienne (=) empecolhar
attraper une maladie vénérienne (=) empegar
attraper une maladie vénérienne (=) enfenolhar
attraper une maladie vénérienne (=) ensafranar
aubade chantée sous la fenêtre (=) revilhet
avoir des ébats amoureux (=) quilha (jogar a la)
avoir des rapports bucco-génitaux (=) jaire de dos calòs
avoir la Syphilis (=) èstre brolhat amb Santa Veronica ((Daidièr Alibeu)
badinage, amusement notamment galant (=) neciejada ((Daidièr Alibeu)
badiner, folâtrer (=) neciejar ((Daidièr Alibeu)
badiner, folâtrer, se trémousser (=) entrefolir
bagatelle (=) neciardariá (sf) ((Daidièr Alibeu)
baise (=) conha-conha (mestièr de)
baiser (sm), suçon (=) babeta
baiser, coïter (=) fifrar
bander (=) auborar pabalhon
bander (=) auborar sa vedilha
bander (=) bendar
bander (=) coejar
bander (=) far coa leva
bander (=) quilhar
bander (=) quilhar
bander (=) verguejar
bander (=) verguejar
bellâtre (=) miralh de putan
belle fille (=) bèla girèla
besogner (=) bosigar
bijoux de famille (=) belòrias
bijoux de famille (=) robinhòlis (m pl)
bijoux de famille (=) ropetas
blanc d'œuf, sperme (=) clara
blennorhagie (=) castapiana
bourses, scrotum (=) bassaquetas
bourses, scrotum (=) dolças
bourses, scrotum (=) dòlças
bourses, scrotum (=) sac semencièr
branler (=) brandolar
branler (=) brandolejar
branler (=) masentar/masantar
branlette (=) brandolament
branlette (=) brandolatge
branlette (=) brandoleta
branlette (=) pinhòla ((Daidièr Alibeu)
brûler de désir (=) lebretar
brûler de désir (=) trelepar
brûler de désir (=) trelimar
brûler de désir (=) turlupiar
cajoler (=) flatejar ((Daidièr Alibeu)
cajôlerie (=) catimèla ((Daidièr Alibeu)
câlin,affectueux, caressant (=) manhagós ((Daidièr Alibeu)
callipyge (=) petadièira
cancanier (=) petofièr ((Daidièr Alibeu)
caressant, "dragueur" (=) minhardós ((Daidièr Alibeu)
catin (=) catau (sf)
charnu (=) poput
chatouille (=) cotiga "crehís pas la cotiga" il ne refuse pas la bagatelle
chatouiller (=) tastigolejar ((Daidièr Alibeu)
chatte, vulve (=) fromatgièira (sf)
chatte, vulve (=) mona (sf)
chatte, vulve (=) orsin (s.m.)
chatte, vulve (=) pelós (s.m.)
chaude-pisse (=) cantapeura
chérie, favorite (=) delicada
chérie, maîtresse (=) minhòta ((Daidièr Alibeu)
circoncire (=) retalhar
circoncis (=) retalhat
circoncis (=) retalhon
claque sur les fesses (=) flacada ((Daidièr Alibeu)
clef passe partout pour ouvrir les ceintures de chasteté (=) contraclau ((Daidièr Alibeu)
clitoris (=) berlingau
clitoris (=) dardalhon
clitoris (=) dardilhon
clitoris (=) lentilha
coccyx (=) òs bertrand
coccyx, bas des reins (=) viròu
cochonne (=) soira
cochonne (=) soirassa
coiffer sainte Catherine (=) restoblar
coït (=) reversin (jòc de)
coïter (=) broquetar
coïter (=) desrantelar
coïter (=) enconilhar (s')
coïter (=) faire gin-gin
coïter (=) refrescar l'aisina
coïter, passer une nuit de débauche (=) tarantarra (far la)
concubine (=) garlandesa
concupiscence (=) calorada
concupiscence (=) envejadura
concupiscence (=) saba
contre nature (=) desnaturadament ((Daidièr Alibeu)
coquette, précieuse, mijaurée (=) primfilada ((Daidièr Alibeu)
coquin qui court les lieux de plaisir (=) gus de fièira ((Daidièr Alibeu)
corsage (=) bombet
corsage (=) jonhe
coureur de femmes (=) femelaire ((Daidièr Alibeu)
coureur de femmes (=) galinièr
coureur de femmes (=) polassièr
coureur, libertin (=) vignahièr, ièira ((Daidièr Alibeu)
coureuse, femme légère (=) lebrièira ((Daidièr Alibeu)
courir la nuit (les rencontres galantes) (=) masquejar ((Daidièr Alibeu)
courir le guilledou (=) anar en garamauda
courir le guilledou (=) bordelar
courir le guilledou (=) femelam (anar au) ((Daidièr Alibeu)
courir le guilledou (=) viganhejar ((Daidièr Alibeu)
courir les jupons (=) catonejar
courir les jupons (=) cotilhonejar
courtiser (=) frequentar
cri aigu des filles chatouillées (=) siule
croc-en-jambe (=) escambarleta ((Daidièr Alibeu)
croupe (=) anquièr
croupe (=) gropa
croupe d'une bête (=) maluc
cul (=) pinhard
culotte féminine fendue pour assouvir plus rapidement certains besoins ou désirs (=) pissa-lèst ((Daidièr Alibeu)
cunnilingus (=) pintamòfi
damoiseau, jeune libertin (=) tafurèl ((Daidièr Alibeu)
de bonne meurs (=) morat, -ada "una vida ben morada" ((Daidièr Alibeu)
débander (=) escofrar
débauche (=) bagassariá
débauche (=) putitge
débauche, bruit d'orgies (=) tintaina ((Daidièr Alibeu)
débauche, fête effrénée (=) tampona ((Daidièr Alibeu)
défaire de ses rebuts (=) desbaratar
déflorer, dépuceler (=) engarelar
déflorer, dépuceler (=) rompre la teleta
déflorer, dépuceler (=) soflorar ((Daidièr Alibeu)
délicat, douillet (=) mistoflet ((Daidièr Alibeu)
délurée (=) morrefretada
délurée (=) nas en l'èr
délurée (=) panocha
déniaiser (un garçon) (=) apolinar
déniaiser, pervertir, émanciper (=) deglendar ((Daidièr Alibeu)
déniaiser, pervertir, émanciper deglendar ((Daidièr Alibeu)
déniaiser, pervertir, émanciper deglendar ((Daidièr Alibeu)
dépuceler (=) desruscar
dépuceler (=) desverginar
devenir femme (=) adonir (s')
devenir un dragon (=) acolobrir
dévergondé, -ée (=) descabestrat- ada
dévergondée (=) china
dévergondée (=) friponassa
dévergondée (=) nipassa
dévoyé, débauché (=) malaviat, ada ((Daidièr Alibeu)
dévoyer une femme (=) degalhar una femna
dévoyer une femme (=) desaviar
dire des obscénités, souiller (=) sostrejar ((Daidièr Alibeu)
dissipation, coquinerie (=) lutra ((Daidièr Alibeu)
doigter le clitoris (=) metre los dets au banholet
dorloter (=) minhardejar
dorloter (=) minhotar ((Daidièr Alibeu)
douillette, précieuse (=) vesiadèla ((Daidièr Alibeu)
doux et gracieux (=) miste ((Daidièr Alibeu)
drague, flirt (=) fura (sf) ((Daidièr Alibeu)
draguer (=) charnigar
draguer (=) furar
drôlesse, pute (=) panturla
duvet, poil follet (=) pelufós ((Daidièr Alibeu)
ébat, badinage (=) joguina
ébats amoureux (=) passatemps ((Daidièr Alibeu)
écarter les jambes: escarcalha-te", "escambarla-te" (=) escarcalhar
échangisme (=) escambiadura ((Daidièr Alibeu)
efféminé (=) joanfemna
efféminé, travesti (=) gonèla
effusion exubérante (=) mamorassa ((Daidièr Alibeu)
éjaculation (=) gisclada
éjaculer (=) banhar lo blest
émasculé (=) desmasclat
embrasser à pleine bouche de façon baveuse (=) lipar lo morvèu
émoustiller (=) esperdigalhar ((Daidièr Alibeu)
émoustiller, exciter, faire venir l'eau à la bouche (=) faire envegeta ((Daidièr Alibeu)
enculer (=) faire lo dedau
enculer (=) metre lo piton a l'ulhet
enculer les mouches (=) bridar las moscas
enculer les mouches (=) ferrar las cigalas
enticher (s') (=) enfarinar (s') ((Daidièr Alibeu)
entremetteur (=) acoblaire
entremetteur (=) censau
entretenir une fille (=) tenir una filha en cambra
envie de se marier (=) maridanha ((Daidièr Alibeu)
érection (=) aregdiment
érection (=) auboradura
érection (=) bandatge
érection (=) bendament
érection (=) bendatge
érection (=) coalèva
érection (=) enartament
érection (=) enregdiment
érection (en) (=) despan (en) ((Daidièr Alibeu)
érection; satyriasis (=) verguejatge
être cul et chemise (=) petar pas que d'un cuol
être homo (=) montalban (èsser de) ((Daidièr Alibeu)
eunuque, castrat (=) coet
eunuque, castrat (=) descoat
éveiller la verge récalcitrante (=) engranar la pompa
exciter (=) estartalissar ((Daidièr Alibeu)
exercer le métier de proxénète (=) mandronejar ((Daidièr Alibeu)
faire "la noce" (=) nocejar ((Daidièr Alibeu)
faire la cour, l'amour (=) fringar
faire l'amour (=) acoletrir
faire l'amour (=) amorejar
faire l'amour (=) calinhar
faire l'amour (=) espolsar la farda
faire l'amour (=) faire ramonet
faire l'amour (=) fringar
faire l'amour (=) galantejar
faire l'amour l'après-midi (languedoc maritime) (=) pegueta (faire) ((Daidièr Alibeu)
faire le beau au près des filles (=) muscadinar ((Daidièr Alibeu)
faire le coq (=) galinet (faire lo)
faire un mauvais mariage (=) encocordar (s')
faire une branlette (=) botar la man a la ploma
fellatrice (=) chucabèri
fellatrice (=) chucaberigola
fellatrice (=) pintacanari
fellatrice (=) piparèla
femme à la démarche frétillante (=) cascalheta
femme aux appâts avantageux (=) espompida ((Daidièr Alibeu)
femme de mauvaise vie (=) loira ((Daidièr Alibeu)
femme de mauvaise vie (=) rusquèla
femme de mœurs suspectes (=) baudufa
femme de mœurs suspectes (=) ronflon
femme de moyenne vertu (=) gaudineta
femme libérée (=) femna deglendada ((Daidièr Alibeu)
femme négligée et indécente (=) panocha ((Daidièr Alibeu)
femme paresseuse et coureuse (=) flandrolha ((Daidièr Alibeu)
femme paresseuse et coureuse (=) flandrolhassa ((Daidièr Alibeu)
femme paresseuse et coureuse, un peu fofolle (=) flandrina ((Daidièr Alibeu)
femme primesautière (=) aucèla
femme publique, prostituée citadine (=) vilandrièra
femme qui atteint des records de débauche (=) soirassa ((Daidièr Alibeu)
femme qui porte des toilettes tapageuses (=) arlequina
femme volage qui papillonne (=) parpalhona
fermeture éclair; neud d'une intrigue;; solution, dénouement (=) desnosador ((Daidièr Alibeu)
fesses (=) gautas dau cuol
fesses (=) patèlas "m'a bailat bòna estrena"
fessier (=) reganhon
fessu, (e), callipyge (=) petardièr, ièira ((Daidièr Alibeu)
fiançailles (=) acordalhas
fiançailles (=) fiança
fille appétissante (=) drollassa
fille coureuse (=) cabasson
fille coureuse (=) chamocèu
fille coureuse (=) corriòla
fille de joie (=) deridondena
fille de joie (=) filhassa
fille de joie (=) panturla
fille de joie "montée sur des échasses" (es montada sus de tintèinas" (=) tintèina ((Daidièr Alibeu)
fille de joie racolant dans la rue (=) dindoleta de carrièira ((Daidièr Alibeu)
fille des rues (=) corredissa
fille effrontée (=) escamandre
fille garçonnière (=) gojarda
fille perdue, coureuse (=) penèla ((Daidièr Alibeu)
fille publique (=) penchina ((Daidièr Alibeu)
filles de mauvaise vie (=) filhandran
flagorneur (=) flata-puta ((Daidièr Alibeu)
flagorneur (=) manèfle ((Daidièr Alibeu)
flirter (=) minhardejar ((Daidièr Alibeu)
folâtre (=) foligaud
folâtrer (=) folastrejar ((Daidièr Alibeu)
fornication (=) putariá
forniquer (=) palhardar
fourbir, baiser (=) forbir
foutre (=) vietdasar
foutre maladroitement (=) viechar
frasque (=) campissada
frasque (=) escarlimpada
frasque, incartade (=) escambarlada ((Daidièr Alibeu)
fredaine (=) farlanda
fréquenter (les garçons) pour une fille (=) drollejar
fréquenter les lieux chauds (=) bagassejar
fréquenter les lieux chauds (=) bordelar
fréquenter les lieux chauds (=) córrer la bèla eissèrva
fréquenter les lieux chauds (=) rofianejar
fréquenter les lieux chauds (=) s'agorrinir
frétiller, chatouiller (=) fringolhar
frètiller; brûler d'envie (=) lebretar ((Daidièr Alibeu)
frigide (=) frejassa
fripon, égrillard (=) viscard
friponne (=) capona
friponnerie (=) brigandariá
frotter (=) fringolhar
fugue amoureuse d'un garçon (=) polinada ((Daidièr Alibeu)
fureter avec indiscrétion (=) nistejar ((Daidièr Alibeu)
garçon efféminé et délicat (=) femnasson ((Daidièr Alibeu)
garçon qui commence à courtiser les filles (=) galichon
garçonnière (adj) (=) drollatièira
gémir de plaisir, jouir, atteindre l'orgasme (=) sistar
génitoire (=) berlingau
gibier de trottoir (=) dindoleta de carrièira
giclée, éjaculation (=) esquifada
giton (=) botís
godemiché, olisbos (=) cagatròç
gonorrhée, pisse chaude (=) colanta
gouine (=) bringa
gouine (=) garna
gouine (=) grinda
gouine (=) gringa
gouine, pute (=) gorrina
gourgandine (=) lebreta ((Daidièr Alibeu)
gourgandine (=) lebrièira
gourgandine (=) tudesca
gourgandine, gouine (=) grinda
grandes lèvres (=) brègas
grandes lèvres (=) labras
graveleux (=) graveirós
grivois (=) gras
gynécologue, accoucheur (=) escartafiga
hardi, qui a le contact facile (=) intrant, -ta ((Daidièr Alibeu)
homme obscène (=) porcatàs
homme qui fréquente les femmes de mauvaise vie (=) loirard ((Daidièr Alibeu)
homosexualité (=) bogralha
homosexualité (=) bograriá
humeur vagabonde (=) lebrieirum (sm) ((Daidièr Alibeu)
hydromel (=) melica (sf) ((Daidièr Alibeu)
hymen (=) teleta
impudique (=) desvergonhat, -ada ((Daidièr Alibeu)
impuissant (=) bicafreja
impuissant (=) despoderat
infection génitale féminine (=) raumàs de matriça (=de maire)
infidélité (=) fracha
intarissable (=) inagotable, a ((Daidièr Alibeu)
intrigue amoureuse (=) trevança
jeter sa gourme (=) faire sa poncha
jeter sa gourme (=) faire sa poncha
jeune coq, séducteur (=) galinet ((Daidièr Alibeu)
jeune fille folâtre ou légère (=) mugueta
joli minois (=) polit morron
jouissance (=) joïssura
jouissance (=) plasença
lapine, femme dissolue (=) conilha
lécher la foufoune (=) brosticar lo pasturgal (L Roquièr)
les seins (=) poltronièira
lesbenne hommasse (=) marimacha ((Daidièr Alibeu)
libertin (=) charnigaire
libertin (=) desbordat
libertin (=) gandonejaire
libertin (=) gorrin
libertin (=) libertinàs
libertin (=) rofian
libertin (=) flandrinàs "aquel grand flandrinàs que se plai qu'a klas neciejadas" (Langlada) ((Daidièr Alibeu)
libertinage cynique (=) chinassariá
libertinage, débauche (=) capariá
libertinage, débauche (=) caponariá
libertinage, débauche (=) goapa
libertinage, débauche (=) poliçonada
libertine; fille de joie (=) gaudina
libidineux, érotique, lubrique (=) catilhós
libido (=) amorosiá
libido (=) calinhum
lieu de perdition (=) esmarrador
limer (=) anar au vai e vèni
limer (=) ressar
limer, baiser (=) ramonet (faire)
livrer à la prostitution (=) embagassar
lorgner (=) espinchar ((Daidièr Alibeu)
luron, luronne (=) mastin, -ina
luronne (=) pelerina
lutiner (=) alispar
lutiner (=) capinhar
lutiner (=) capinhejar
lutiner (=) chaspar
lutiner (=) chasponejar
lutiner (=) chauchinar
ma chérie, mon trésor (=) mamoreta ((Daidièr Alibeu)
ma petite puce, mon amour, ma chérie (=) nieirèla ((Daidièr Alibeu)
macho, coq (=) galatriàs ((Daidièr Alibeu)
mains baladeuses (=) dets que turlúpian
maladie vénérienne (=) mau de femna
mamelon (=) pepelon ((Daidièr Alibeu)
mamelon du sein (=) popelon
mamelue (=) possaruda
maquerelle (=) mandrona
maraudeur (=) sautabartàs ((Daidièr Alibeu)
maraudeur, -euse (=) sautabartàs
mari complaisant (=) joantrona
mari complaisant (=) marit pipi
mari complaisant (=) pipi
masturbation (=) sega ((Daidièr Alibeu)
masturber (=) plumar lo navèu
mater, faire le voyeur (=) escorniflar ((Daidièr Alibeu)
matrice, utérus (=) maire
membre viril (=) gòbi
membre viril "la cal aver bèla, la tavèla" (=) tavèla (f) ((Daidièr Alibeu)
mésallier, dilapider (=) putafinar ((Daidièr Alibeu)
mettre des signes sur les vêtements des femmes publiques (=) assignar
mettre la main au panier (=) manejar l'escarcèla
mettre la main au panier (=) pochon (metre la man au)
mignon, inverti (=) bardacha (s.m.)
mignon, inverti (=) botís
mignonette (=) passerata ((Daidièr Alibeu)
mijaurée (=) cotiflon
minois (syn: figura minhardeta) (=) morranchon
mon trésor (=) dinièiròla (ma)
mont de Vénus (=) mota carnuda
mont de Vénus (=) pelós ((Daidièr Alibeu)
mouillure vaginale (=) mèu
mouvoir son bassin au cours d'un rapport sexuel (=) cuolatejar ((Daidièr Alibeu)
nubile (=) de lèva
obscénité (=) porcariá
obscénité (=) pudentariá
obscénités, propos indécents (=) esporquissa
œil fripon (=) uèlh viscard
œillade (=) guinhada ((Daidièr Alibeu)
orgie (=) drilhança
ôter la culotte (=) desbraiar
ouvrir la braguette (=) desbraguetar "ton agach me desbragueta" ((Daidièr Alibeu)
paillard (=) catonejaire
paillard (=) catonièr
paillard (=) chinatièr
paillard (=) gossatièr
paillardise (=) palhardariá
papillonner (=) tordolejar ((Daidièr Alibeu)
paranymphe, chevalier servant (=) sotanòvia ((Daidièr Alibeu)
parer de fleurs printanières (=) emmaiar ((Daidièr Alibeu)
parole trop libre (=) estralhada (paraula)
partie fine (=) fotrejada ((Daidièr Alibeu)
peau flasque (=) peloira
pédéraste, qui recherche les "ragassets", petits garçons (=) ragassaire ((Daidièr Alibeu)
peloter (=) chaspar
peloter (=) masentar
peloter (=) paupar
peloter (=) tastar
peloteur, individu aux mains baladeuses (=) chaspaire
pénétrer (=) empénher
pénétrer (=) enfavar
pénétrer (=) enfifrar
pénétrer (=) envergar
pénil féminin (=) pachòla
pénis (=) furon
pénis (=) matoret
pénis (=) moleire
pénis (=) passeron
pénis (=) pastenarga
pénis (=) pestèu
pénis (=) pòrri
penis captivus (=) restar empecolhat
périnée, entre jambes (=) entrecuèissa
périnée, entre jambes (=) forcadura
personne de réputation ternie ou équivoque (=) safranós ((Daidièr Alibeu)
personne légère et frivole (=) farlucada ((Daidièr Alibeu)
pervertir (=) engorrinar ((Daidièr Alibeu)
petit cadeau (=) estrena
petit vagin (=) conilhon
petite amie (=) fringarèla ((Daidièr Alibeu)
petite caresse d'amour (=) fringueta ((Daidièr Alibeu)
petites lèvres (=) labretas
petites lèvres (=) pampetas
pétrir à pleines mains (=) aplemponhar
petting, ébats un peu trop libres (=) garcejariá
phantasme (=) ideassa
pilier de bar (=) trucataulièr ((Daidièr Alibeu)
pirouette aguicheuse (=) virolada
poitrine dénudée (=) despapachat ((Daidièr Alibeu)
poitrine dénudée (=) despeitrinat ((Daidièr Alibeu)
polisson (=) gorrinet
polissonerie (=) poliçonada
pornographe (=) porqueirós
porte manteau, ratelier (=) cavilhièr
porter les cornes (=) portar lo brancum
pose couchée indécente (=) esvedelada
position 69 (=) petangola
postérieur (=) anquièr ((Daidièr Alibeu)
postérieur (=) culatièr ((Daidièr Alibeu)
postérieur, bassin (=) dornièr ((Daidièr Alibeu)
posture lubrique tortillant les fesses (=) reguinhèu (faire lo)
pot de chambre (=) pissador
pot de chambre (=) quèli
pot de chambre (=) vei tot
potelé, -e (=) corchonat-ada
potelé, -e (=) micut, -uda
poufiasse (=) mandronassa ((Daidièr Alibeu)
pourboire, rétribution des souteneurs (=) estafa ((Daidièr Alibeu)
poussinette (=) coquilhada
pratiquer un flirt appuyé "ante portas" (=) ribassejar
prendre femme (=) amolhieirar (s')
prendre mari (=) ennoviar (s')
prépuce (=) cacaluchon
priapisme (=) arechament
propos trop libres (=) escambarlada
prostituée en train de racoler à un coin de rue (=) cantonièira
prostituée en train de racoler à un coin de rue (=) gampa
prostitution (=) putalha
prostitution (=) rofianatge
prostitution, libertinage (=) corra ((Daidièr Alibeu)
provoquer une érection "A Sant Papol las favas se coflan dins lo cuol, a Carlipà se coflan dins la man" (=) coflar la fava ((Daidièr Alibeu)
provoquer, faire des avances "filha gaia que se miralha e que fandalha un amiguet " (Chauvet) (=) fandalhar ((Daidièr Alibeu)
prude (=) cuolcosit ((Daidièr Alibeu)
prxénète, entremetteur (=) potingon ((Daidièr Alibeu)
pubis (=) òs pudent
pulsion, caprice (=) refolèri ((Daidièr Alibeu)
putain de la rade, vaurienne, traînée (=) radassa
putain de la rade, vaurienne, traînée (=) radassa
putain de la rade, vaurienne, traînée (=) radassa
pute (=) bagassa ((Daidièr Alibeu)
pute, traînée (=) trainassada
quartier chaud d'une ville (=) bordelariá
queue, verge (=) belitralha
queue, verge (=) coa
queue, verge (=) quèca
queue, verge (=) quica
qui a la braguette ouverte (=) desbraguetat
racoler (=) cochar l'agulheta
racoler (=) córrer l'agulheta
racoleuse, fille publique (=) trevandièira
raffinè, précieux (=) finaudèl ((Daidièr Alibeu)
raie des fesses (=) reganèla
raie des fesses ("aquel slip tapa pas lo regan") (=) regan
rapport bucco-génital (=) poncha-e-tèsta
rapport sexuel (=) imorós lauratge
rapport sexuel (=) trissapalha (jòc de)
rectum (=) cular ((Daidièr Alibeu)
rectum (=) tripa culièira ((Daidièr Alibeu)
regarder avec convoitise, griller d'envie (=) tarlecar
rendre amoureux (=) enamorar
rentrer dans le con (=) enconilhar
rester au portemanteau (=) estar au cròc
retenir son éjaculation (=) faire de carguet
retenue, réserve (=) retenença
retrousser sa robe (=) panauçar
retrousser sa robe (=) revergar
retrousser sa robe (=) revertegar
rue chaude (=) carrièira putassièira
s'acoquiner, s'allier à une femme de mauvaise vie (=) encaronhar ((Daidièr Alibeu)
saletés attachées aux poils pubiens (=) valega
saligaud (=) porquet
saligaud (=) salopet
salope (=) chaupiassa
salope (=) gampa
salope (=) ganipa
salope (=) soira
salope, traînée (dcomme "whore") (=) oirassa ((Daidièr Alibeu)
s'amouracher (d'une fille) (=) engaugilhar (s')
scrotum (=) borsonada
se livrer à des jeux libertins (=) gorrinejar
se livrer à des jeux libertins (=) libertinejar
se pavaner (=) bèla (faire la)
se prélasser dans une attitude provocante et racoleuse (=) pofiassar (se)
se prostituer (=) prestar son cuol (o son asina) ((Daidièr Alibeu)
se tortiller pour attirer les clients (=) guinhar dau cuol
se vautrer ensemble (=) viutolar (se) ((Daidièr Alibeu)
séducteur de filles très bêtes (=) rauba-saumas ((Daidièr Alibeu)
séducteur, chaud lapin (=) bravisquet
séducteur, chaud lapin (=) fringadamas
sein (=) cocorelata
sein (=) cogorton
sein (=) mamèu
sein (=) nenet
sein (=) parcineta
sein (=) popa
sein (=) popèu
sein (=) seneta
sein (=) tetonet
sein de femme (=) gorgoton ((Daidièr Alibeu)
sein juvénile (=) cocoreleta
s'ennuyer au lit (=) comptar las travetas
sensualité (=) carnalitat
s'étendre d'une manière provocante en écartant les jambes (=) estrampalar (s')
sexe féminin (=) bòti
sexe féminin (=) conilh, coniu
slow très serré (=) fretamonilh ((Daidièr Alibeu)
sodomiser, enculer (=) embotir "lo diable t'embotisca!" ((Daidièr Alibeu)
soixante neuf (=) aut e de bas (d')
soixante neuf (=) tèsta sus coa
sosomiser (=) metre lo piton a l'ulhet
souillon (=) estraça ((Daidièr Alibeu)
souteneur (=) chicaire
sperme (=) brandada
sperme (=) grana de bragueta
sperme (=) lessiu
sperme (=) òli de natura
sperme (=) preu
sperme (=) racha
sperme (=) rag
sperme (=) sabon masclum
stérile (=) turga
strip poker (=) desbralha (sf) ((Daidièr Alibeu)
strip tease (=) pesolhosa (sf)
sucer la queue (=) chucar lo matoret
suçon (=) sucet
symptome syphilitique (=) sinhau veirolós
tapineuse (=) figuranta de nuèch
tapineuse (=) quintaina
tendron (=) carneta
tirer un coup (=) gingin (faire)
tirer un coup (=) riblar un clavèl
tirer un coup (=) tombareleta (faire una)
tisonner, limer (=) forgonar
tisonner, limer (=) viechar
tisonner, limer (=) viedasar
toison pubienne (=) pelós (s.m.)
tortiller du derrière (=) cernilhar
tortiller du derrière (v. reguinhèu) (=) remenar lo cuol
trainée, prostituée (=) chaupinada
traînée, pute, femme perdue (=) rebalada
traînée, pute, femme perdue (=) tirassada
trainer dans le ruisseau (=) s'amorrar au rodan
travesti (=) trafanèla
tremblotter des parties charnues (=) pampolejar ((Daidièr Alibeu)
tremper son biscuit (=) banhar lo blest
tremper son biscuit (=) cabir sa vedilha
tribade, lesbienne (=) fregarèla
tripot, maison close (=) berland
tripoter (=) pastissar
tripoter, pêtrir des mains (=) patinejar ((Daidièr Alibeu)
tromper son partenaire (=) engarçar
trottoir (=) trepador
trou du cul (=) trofilhon
vagin (=) priapin conduch
vanité, parade, affectation (=) piafadís ((Daidièr Alibeu)
velléité (=) envegeta ((Daidièr Alibeu)
verge (=) bica (sf)
verge (=) bistoqueta
verge (=) destaranhador
verge (=) mandre
verge (=) margue
verge (=) trisson
verge (=) turalura
verge (=) viragaud
verge (=) virolet
vert galant, libertin (=) cacaròt
vert, bien conservé (=) revòi ((Daidièr Alibeu)
vertugadin (=) vertugala
virago (=) cigalàs
virginité (=) flor
virginité (=) prima flor
vit (=) verdun
volage (=) corredissa
volage (=) déglendat, -ada: ((Daidièr Alibeu)
volupté, plaisir (=) chale
volupté, plaisir (=) joguina
voyeurisme (=) escorniflatge (néol?) ((Daidièr Alibeu)
vulve (=) amendon
vulve (=) banholet
vulve (=) catonièira
vulve (=) fendassa
vulve (=) forrèu
vulve (=) garena
vulve (=) mòtle
vulve (=) pachòla ((Daidièr Alibeu)
vulve (=) patolhariá
vulve (=) tarlequet / tarluquet (sm)

 

Seguida de la discussion pareguda dins "Oc" N°CCCLXIV,  XIIIe tièira  N°84, Estiu 2007 pp42-51

 

 

A prepaus de l'occitan viu e sauvatge.

 

1. Pèire Pessamessa

 

 Dins la revista « oc » n° 77, ai pogut legir lo rendut-còmpte entosiaste de Joan-Frederic Brun de dos diccionaris erotics que venián de pareisser : « lou pichot tresor de Cupidoun » de Pierre Paul e « amour courtois et libertinage, fin'amor e tafanari » de Didier Alibeu.  Aquestes diccionaris especiaus, J. F. Brun lei trobava gostòs, chucòs e originaus. Aquò es son punt de vista. Mai siáu luenh de lo partejar. Dins aquelei doas òbras, li a una part que releva de l'antologia . A partir d'un mot, se cita un autor e aquí i a ren a li retraire. Mai quand Pierre Paul e Didier Alibeu cercan d'equivaléncia ai termes porcàs francés, quand fan de lexicografia aplicada e que vòlon a tota fòrça éstre vius, modèrnes, sauvatges, aquí desralhan completament e se laissan anar a una deriva centenari de nòstra lenga minoritari, qu'ei de mesclar lei nivèus de lengatge e d'inventar o de trafiquejar de mots per mostrar que la lenga d'oc es fòrça diferenta dau francés. E vuei, amb una lenga gaire parlada, aqueu fenomèna de pastrolhatge lengüistic s'accentua, que cade provençaliste o occitaniste, embarrat dins sa biblioteca-torre d'evòri se crei autorizat de crear un neologisme neblós.

Lo principi de realitat dins nòstra lenga auriá d'estre primordiau, mai la reneissença provençala dau sègle passat -- patiguèt tre l'origina d'una malautiá infantil, de vouguer marcar sa diferença ambe la lenga dominanta en escartant de nombrós mots comuns a totei lei lengas latinas per la sola rason que semblavan au francés e a lei remplaçar per de termes provençaux desvirats de son sens commun o ben per de neologismes azardós. Lei juòcs floraus d'Ate ( 1862) pòdon éstre considerats coma lo punt de partença d'aquesta desviacion e un adversari dei felibres l'atesenc Artaud ne faguèt la demonstracion crudèla dins un libre polemic que, maugrat d'errors e d'òutranças vuèi, encara ei valable . Leis escrivans occitans sovent siam estats victimas d'aquesta perda de realitat lengüistica que vos ne balharai un parèu d'exemples pus flagrants  amb  « unenc e omenenc » que prenon illegitimament la plaça de « unic e  uman ». En primier luòc, rendrem omenatge a Mistral lexicograf que dins son « tresor » nos dona lei definicions correctes.  A « unenc » trobam lo sens de « uniforme, unanime, unitaire : aquéu blad es unenc: ce blé est de taille uniforme » e a « unencamen » : « uniformèment, unanimement » amb un exemple dau tolosan Doujat : « Pertout reboufo unencamen d'esprit e de bon jujamen »Pus luenh trobaretz « unicamen » :uniquement e « unique, unic » unique, seul, seule. A « oumenen, co » mistral balha  aquesta definicion : « d'homme, qui appartient à l'homme, viril »,  ambe d'exemples explicits : « a lou parla oumenen, elle a une voix d'homme, uno oumenenco : une fille garçonnière ». Pus luenh, trobaretz « uman, umano: humain, aine, qui concerne l'homme, doux,ce , secourable  lou cors uman, le corps humain, la raço umano l'espèce humaine ».  Malurosament, leis eiritiers lexicografics de Mistral desconectaràn coma Xavier de Fourvières amb son « pichot tresor » e « unenc, oumenenc » prenon luòc e plaça « d'unic e d'uman » que dispareisson de son diccionari e de l'escrich. E non pas de la lenga parlada. Ieu, me vesi mau dire a una femna  : « tu, siás l'unenca frema de ma vida » perqué primierament seriá pas verai e segondament seriáu pas compres.  L'excelent diccionari « tot en oc » dau quatuor Braç, Martì, , Roch, Serras tanben fai la diferència entre unic e unenc, mai davant l'avalanca d'« unenc » qu'aclapan lei tèxtes occitans  reculhís per « unenc »l'accepcion de « unic ». Lou pichot tresor de Cupidoun, vocabulari amorós de Pierre Paul es un diccionari seriós quora assembla de mots o de tèxtes d'autors dau passat e dau present, mai  coneja completament quora vòu balhar d'equivaléncias provençalas a « strip-tease, fellatrice, godemichet travesti petting èrection etc ».Dins lei tres quarts dei cas, siam dins lo pus marrit « delirium tremens » lengüistic. Trobam de mots inventats calignun (calinhum) per libido, enregimen per « érection »-aqueu que legiriá lo mot dins un tèxte aporcassit se diriá : mai que ven faire un regiment dins aquela scena d'amor ?) piparello per « fellatrice » trafanello per « travesti ». fregarello, que sembla a J. F. Brun una revirada requista de « tribade »(archaïsme literari per femna omosexuala) e me sembla aquita qu'una explicacion ei necessari. Lo mot fregarello s'atròba dins lo tresor dau felibrige e tribade dins lo « Robert ». Mistral seguit per son discípol de Fourvières, a partir d'un vèrbe « fregar » (frôler, froisser ) a agut inventat un substantiu fregaire, fregarello: un homme  « frôleur » , une femme qui froisse » Es sistematic dins lo tresor,  Mistral deriva sovent d'un vèrb un substantiu en aire, arèla, teoricament possible, mai praticament gaire probable e aquò fai partida de l'operacion « enriquiment diferenciau de la lenga provençala ». E totei aquelei tèrmes dobtós inopinament fan de pichòts. Prenem lo cas dau vèrb « avivar » que Mistral tradutz per « aviver, animer,ranimer, nourrir » amb d'exemples judiciós «  l'avivère ame moun fouit=je l'excitai avec mon fouet, lou tèms es aviva=le temps est au vif, aviva coume un passeroun= sémillant, animé comme un moineau. Mistral nos balha puei tota una seria de derivats avivadou, avivage, avivaire, arello, (celui, celle qui avive),  amb aquò, n'i a pron per qu'una  revista mesadiera de Provença  fague d'« avivaire » lo tèrme vertadier en provençau per « animator » e « avivarello » per animatriça e  que lo mot calc dau francés dispareigue de sei colomnas. Coma evolucion, evoluar que lo RP Savié de Fourvières elimina dau vocabulari provençau au profiech de « evolun » e  « evolunar », mentre que dins lo tresor mistralenc solet « evolucioun » es recensat !  D'autres mots son « provençalisats » de fòrça , coma aigarello per aquarèla, espousado per exposicion, terradouren per « du terroir », ubacous per « du Nord » etc. Sensa comptar lei vielhas incongrüitats sistematizadas dins « lou pichot tresor » de Fourvières coma « rebalun » per « menu », un vocable francés que totei lei lengas d'Europa an adoptat. E se d'azard cerquessiatz « hors d'oeuvre »  dins lo pichot tresor troberiatz « rebalun, coumpanage » ! Un diccionari seriós coma aqueu d'Honnorat dona lo sens originau de rebalum : reste d'un repas ! Dins lo lexic autoproclamat de Pierre Paul, trobam de mots existents desvirats dau sens comun coma pesolhosa (pesouiouso) per stript tease, garcejariá per « petting, ébats un peu trop libre », cagatroues (cagatróç) per « godemichet », pampeto per « petites lèvres », reguinèu per « pose provocante du cul » pinta-mòfi « cunnilingus ». En francés s'aviam de lei tradurre segons lo sens, diriam : une pouilleuse, une vétille ou imbécilité, un trognon, un feuillage naissant. Per quant a reguinhèu, dins mon dialècte significa « l'omelette au petit-salé» e dins l'Honnorat ne trobaretz, coma sempre, lo sens originau: « tranche mince de cochon que l'on met sur le gril ou dans la poële ». E son etimologia ei clara, que ven de reguinhar: « ruer, en parlant des chevaux et autres bêtes de somme qui lancent les pieds de derrière avec force fig. regimber »  e aquí, si qu'existon de reguinhaires e de reguinharèlas, « des  rouspèteurs, », mascles e femèus. E « pinta-mòfi » que Pierre Paul li balha lo sens de « cunnilingus », aquela empega!  S'agisse d'una expression marselhesa  ansin definida  per Mistral dins son diccionari, acompanhada d'un parèu de vers de Victor Gèlu : terme injurieux et bas  « o pinta-mòfi de judiu-crenhes pas la pepida ». Dins lo mieu de diccionari, expliqui ansin  pinta-mòfi : « le verbe pintar veut dire peindre e lo mòfi est un poisson, mais aussi les parties sexuelles de la femme. Un  pinta-mòfi ètait au 19 ° siècle, un pas grand'chose, un personnage interlope ». Mai d'aquí a li donar lo sens de « lecar la pachòla d'una femna », es arbitrari que se pòt pas mai! S'un mot es asbsoludament necessari per qualificar aquest exercici, prepausi « lecada ».

 Lo compaire Didier Alibèu li vai pereu a tota resta, accumula neologismes e aproximacions : en despan (?) per érection, femna deglendada (?) per femme libérée, escambiadura per  échangisme (escambisme ?) e aquí farai remarcar que semanticament aqueu neologisme es un monstre que lo suffixe-adura designa lo resultat d'una accion « grafinhar= grafinhadura, esposcar= esposcadura (en francés éclaboussure). Trobam pereu  estafa per  pourboire, rétribution des souteneurs (?) e aquita, Alibèu nos sòrte un mot  catalan que significa « escrocariá » e ne profiti per signalar qu' a Marselha lo substantiu « estafier » a pres lo sens de « pique-assiette »! rauba-sauma per « séducteur en série de filles très bêtes »--Òu, a l'ajuda lo MLF ! -lei femnas son comparadas ai saumas!

 Mai cresi qu'ai pas besonh d'alargar la demonstracion e francament aquò me desmoraliza e me rememora de declaracions de Jean Giono qu'avián pareigut dins lo jornau « Arts » dins leis annadas 60 . Dins aquest article que m'aviá fach bombar au plafons, l'escrivan manosquen declarava « le provençal n'existe pas , c'est une plaisanterie de notaire ». Quand legissi toteis aqueleis orrors, deconectadas de tota realitat, constati, ai làs, qu'aviá pas entierament tòrt e que trenta ans après auriam de remplaçar provençau per occitan e notari per professor.  Ieu, aborri un genre de literatura, estile San Antonio e comissari Berrurier e dins sei piadas tot ço que un pauc li sembla : pseudè-argòt, umor de  pissador A l'enversa, tot çò que critiqui pòt ésser geniau sota la pluma de Celine, escrivent  dins una lenga majoritari, escolarizada e qu'a saubut rompre avec un academisme vielhanchon, coma Marcel Proust en sens contrari (son lei dos cepons de la literatura dau sègle XX) puei es sensa contesta lo solet escrivan qu'a saubut donar una vesion literaria definitiva dei guèrras industrialas dau XX° sègle. D'Omera a Celina , la bloca ei blocada, D'Aquiles, lo eròi qu'afronta un autre eròi Ector, leis armas a la man, passam ais armas de destrucion massivas, coma se ditz encuei , qu'espòutisson lei nacions pretentudas civilizadas que lei progrès de tota merça an portat au pinacle. Sabetz totei que Celine coma Jean Giono a agut participat a la primiera guèrra mondiala e ne trobam  de traças e d'episòdis, subretot dins « le voyage au bout de la nuit ».

Per aquò, dins leis òbras literarias qu'a inspirat la guèrra de  14-18 figuran d'autres romans emblematics coma aquelei de Barbusse, de Roland Dorgelès, d'Erich Maria Remarque e subretot d'Ernst Jünger  « Im Stahlgewitter »que nos fai tocar dau det l'exaltacion guerriera, resson ultim deis combats singuliers deis eròis omerics. En revenge, per la segonda guèrra mondiala, lei romans de Celine « d'un château à l'autre » e « Nord »e dins una mendra mesura « féérie pour une seconde fois » demòran de monuments illimitats, gigants, que non se pòdon comparar  amb leis autres romans que an tractats d'aqueu conflicte.

Nos permeton de viure dau dedins un conflicte absurd e murtrier e de comprene coma foncciona una societat industriala qu'adutz dins lo melhor dei cas lo ben-estre, la burocracia e dins lo pus marrit l'orror, lo mortalatge, lo genocidi e lo suicidi colectiu, ben luenh de  la benurosa disciplina dei bruscs d'abelhas. E coma nautres leis escrivans occitans arribam pas a la cavilha d'un Celine o d'un Proust, acontentem se d'éstre inteligibles.

 

                                                PÈIRE PESSAMESSA

 

 

2. Joan-Frederic Brun

 

Òsca d'en primièr per lo retorn de Pèire Pessamessa, un de nòstres escrivans afeccionats,  qu'estrementiguèt bravament la scèna aconsomida de l'escritura occitana, en precursor dau bèu terratrem de 1968. Sa reaccion vigorosa a ma critica de dos lexics recents prova que lo Pessamessa de 2006 es lo meteis qu'aquel que publiquèt dins "Òc" sas gostosas e pebradas "Nhòcas e bachòcas"... D'en primièr lo gramecie que ben talament de nos rementar amb tot son biais doas vertats fondamentalas per la lenga d'òc tant coma per tota lenga: lo fantasma de la distanciacion lexicala (amb son corollari, que i ditz: "l'enriquesiment diferenciau de la lenga provençala") e lo destriament dels nivèls de lengatge. Son de tèmas que se'n parlèt tant e mai dins las annadas setanta e qu'es pas marrit de los tornar un pauc au lum.

 

Ara, se Pèire Pessamessa tròba que mete fòrça tròp d'estrambòrd a rendre compte d'aqueles dos librons que m'an escarrabilhat, li pòde tornar lo repròchi envèrs, que sas criticas me semblan butar un pauqueton tròp luònh. Coma disiá Pèire Azemà: "entre tròp e pauc mesura i cau". E disiá tanben: "lo tròp o gasta".

 

Rapelem que se tracha de dos librilhons risolièrs. Doas passejadas dins las marginas mau conegudas e safranosas de la lenga d'òc. E non pas d'obratges de referéncia qu'aguèsson la pretencion d'enclaure la lenga dins tot son entièr, amb sos divèrses registres. E es aquí que se pausa la question de çò que Robèrt Lafònt nos aviá ensenhats a sonar "los nivèls de lengatge".  Quora l'òc èra la lenga de cada jorn per tota una populacion, d'aqueles nivèls n'i aviá de segur tota una gradacion. Aquò s’entrevei ben dins lo diccionari de Mistral. E lo lengatge calhòl ne constituissiá un, ont d’unes mots inocents se podián mirgalhar d'un sentit novèl e coquinòt que los lexicografs, per pudor, los an pas notats. D’aquí los sembla-contrasens màgers mençonats per Pèire Pessamessa e qu’a mon avejaire es pas segur que ne sián.  Per astre, s’es servat un ramelet de tèxtes escriches d'"antiliteratura" que nos permeton d'endevinhar çò qu’a pogut èsser aquel nivèl de lengatge que los onèstes Onorat e Mistral an a bèles uòlhs vesents pudicament forviat dins sos obratges. Tant coma abans eles l'abat de Sauvages, o Fabre d'Olivet. E après eles Alibèrt, Taupiac, Laus, Cantalausa...  Aquel "nivèl de lengatge" èra donc absent dels lexics. N'aviái parlat dins las annadas setanta  amb Rogièr Barta, qu'èra, se sap,  un dels filhs esperitals de Loís Alibèrt, e èra tanben un pauc coquinòt a sas oras, se butàvetz la discutida sus aqueles carrairons. Amb son ajuda, dins l'idèa d'escriure en òc de tèxtes erotics (aviái vint ans), aviái entamenat la realizacion d’un lexic d'aquela mena. Mancave pas de documentacion, mas siaguèt fòrça mens gostós e mens ric qu'aqueles de Pèire Pau e d'Alibeu. Demòra dins la segonda edicion dau diccionari occitan-francés de mon regretat mèstre e amic quauques articles que son estats inspirats per aquela discutida. Antau aqueste lexic es un dels sols a pas rebufar aquela tematica. Mas èra pas son pretzfach central.  Lo sol precedent vertadièr èra degut au grand Perbòsc: èra sos "fablèls calhols" (introbables ara, de segur), qu'illustravan un lexic, sa rejoncha personala. Coma que siá ieu, d'aver fach i a trenta ans aquel trabalh amb l'ajuda amistosa d'un mèstre de nòstra lenga, aquò me permet de dire que lo trabalh dels dos lexicografs que n'ai rendut compte es vertadieirament un trabalh important, qu'a degut lor demandar de recèrcas longassas. Que i aguèsse d'asenadas dedins, coma dins tot obratge d'aquela mena, amai los dels pus egrègis capmèstres, es probable. Mas es excessiu de parlar de "delirium tremens linguistic"!  Es mesconéisser la dificultat que i a per complir un tal inventari. Se pòt pas de ges de biais escobar un trabalh tan gròs amb tant d’aisidença.

 

Tocant los nivèls de lenga, de verai, ma critica dins « Òc »,  ja lònga, ne parlava pas. Mas lo libre de P Pau, menimosament e sistematicament apiejat sus d’exemples e de citacions, ne ten compte e permet de los retrobar clarament. Benlèu es un pauc mai trebol amb Alibeu qu’o escutla tot un pauc forra borra, e aquí dòne rason a Pèire Pessamessa. Que en alargant aquela analisi òm pòt crénher, de verai, que per d’unes legeires non assabentats l’Òc non siá simplament percebut que coma un solet nivèl de lengatge opausat a aqueles, multiples, dau franchimand ambient. Simpla error de parallaxa deguda a la diglossia, de segur. Mas terriblassa, car escafa antau tot lo trabalh de renaissença dempuoi lo sègle XIX, qu’amb sas grandors e sas flaquesas (Pèire Pessamessa ne vei subretot las flaquesas), capita au mens de crear un autre nivèl de lenga, aquel de l’escrich. Puslèu eterogenèu, coma o anam espepissar.

 

Nos atrobam aladonc dins aquesta situacion : l’usatge espontanèu de la lenga d’òc  fins a la mitat dau sègle XX jot la forma dau « patoés » s’èra redusit a un solet nivèl de lengatge, un refugi intim, un signe de connivéncia entre gents dau meteis endrech. Aitanben es un lengatge qu’avèm conegut, que fonccionava, que mancava pas de fòrça expressiva. E s’avastava en tota libertat ont voliá. Aquel lengatge se pòt encar reviudar, pòt encar fonccionar melhor que çò que cresèm, sufís de ne far l’experiéncia. E per ieu es aquò l’occitan parlat. Mas ara avèm quicòm mai, es l’occitan reviudat, sovent minimal, reconquistat a  partir de lexics. M’agrada mens que lo precedent, mas foncciona, e a lo meriti d’èstre d’occitan. Es lo parlar de las Calandretas, de las ràdios, etc… Lo vocabulari n’es sovent immediatament accessible vist qu’es lo qu’es comun a totas las lengas romanicas : e d’acòrdi a 100%  amb Pèire Pessamessa qu’aqueste vocabulari basic pan-romanic es plenament nòstre, e a l’avantatge d’èstre aisidament comprés per pro de gents.

 

Mas es aquí  encara un còp que seguisse pas pus Pèire Pessamessa. Quora aclapa jot un molonàs de qualificatius mausapioses l’esfòrç constant dels escrivans per fargar de bèu lengatge, es a dire justament un autre nivèl d’escritura, ric, nòble, idiomatic, d’una expressivitat enriquesida. Òc, Pèire Pessamessa a rason, aquò’s d’artifici se prenèm per sol parangon l’òc parlat, e subretot aquel qu’avèm pogut reculir morissent au sègle XX. Mas li rebecarai qu’aquela malautiá que li reversina lo peu data pas de 1862 coma o suggerís, nani, es tan vièlha coma la lenga. Que tre los pus ancians trobadors se vei nasejar, per s’espompir dins lo « trobar ric » d’un Raimbaut d’Aurenga. E Guilhèm Adèr e Godolin, desprovesits de cultura occitana classica, vòlon reïnventar un bèu lengatge distinguit a partir de la parladissa populara, en seleccionant de paraulas requistas e de biaisses de dire idiomatics. E  aquò tòrna tre 1800 amb Fabre d’Olivet e un ramelet d’autres mens coneguts de la meteissa pontannada, puòi La Fara Alés, e de segur l’espelison miraclosa dau Felibritge, seguida de corrents divèrses e contradictòris. E au sègle XX de grands estilistas an desvolopat a partir d’aquela tradicion literària, dau parlar de son endrech, e de la lenga medievala un otís literari originau, poderós, que cèrca de longa un equilibre aracnean entre tot aquel artifici e la vida vertadièira dins son bategar :  seriá tròp long de los mençonar, en poesia e en pròsa, mas Valèri Bernard, Josèp d’Arbaud, Max Felip Delavoet, Max Roqueta, Leon Còrdas, Max Allier, Robèrt Lafònt, Enric Espieu, Ives Roqueta, Felip Gardy, Robèrt Martí, an totes, amb d’esteticas e de capitadas divèrsas, trabalhat apassionadament a aquel enriquesiment de la lenga (vocabulari e sintaxi). E n’an fach l’esplech qu’avèm ara. Que foncciona, amb d’escrivans e de legeires. Qu’es estudiat, tanben. Emai los metòdes pedagogics actuals e los lexics afavoriguèsson clarament l’occitan minimal e permetèsson pas, per exemple, de comprene lo vocabulari d'un tèxt de Max Roqueta...

 

Los escrivans occitans son los eretièrs en principi conscients e consents d’aquela lònga aventura de creacion d’un lengatge escrich.  Alibèrt, au sulhet de sa gramatica, ne fai la teorizacion : avèm sai que totes legit aiçò. Ne tòrne bailar aquí de tròces : « Per restablir la puretat primitiva, cal d'en primièr estudiar la lenga dels pageses, legir los bons escrivans e encara melhor practicar nòstres tèxtes ancians … cadun deu prendre per basa de sa lenga lo sieu parlar nadiu e n'utilizar totas las riquesas. …. Demòra a netejar nòstra lenga dels gallicismes que se son substituits als mots indigènas. Lor remplaçament deu se far per manlèu d'en primièr als autres parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d'en darrièr a la lenga anciana. ….una lenga literària compòrta necessàriament una part d'artifici e d'arcaïsme. Si volèm una lenga coma lo francés, l'italian o l'espanhòl devèm pas rebufar las condicions d'existéncia de tot idiòma literari. …. Per fin, ajustarem qu'una lenga pòt pas se limitar a un terrador e un sol temps. Deu èsser la sintèsi dels parlars naturals de tota la nacion e la sintèsi de la lenga dels escrivans ancians e modèrns. »

 

E Alibèrt tant dins sa gramatica coma dins son diccionari insistís longament sus las règlas de fabricacion de mots amb tota la sequèla dels prefixes e dels sufixes. Una flexibilitat plena d’interés, que d’autras lengas conoisson, coma l’Anglés (e aiço es tanben una rason de son succés, qué que volguèssem, en mai dau poder economic !).  Aquel enriquesiment espontanèu dau lexic per prefixes e sufixes qu’estransina Pèire Pessamessa èra a l'òbra d'un biais contunhós dins la lenga dau trobar medieval. E demorava fonccional dins lo lengadocian orientau popular de las annadas 1970 tal que l’ai pogut practicar d’aquel temps, e m’estonariá qu’o sia pas jamai estat  en provençau, un parlar tan pròche dau mieu. Lo sufix « -arèla » es puslèu transrodanenc, mas de neologismes amb un vèrb  e -aire o –aira, n’ai entendut nàisser de tropeladas. E tanben amb fòrça d’autres prefixes e sufixes de las tièiras donadas per Alibèrt. Amb de còps, es aquò la sauvatjariá de la lenga, d’irregularitats, flors singularas nascudas de la vèrbia populara, mai que mai dins las ciutats. Qu’un liguista rigorós e racional fronzís tant e mai las ussas quand n’endeven. E pasmens n’i a de plens jornalets e armanacs ont aquò se pòt redescobrir. Pense a de raretats coma l’adjectiu montpelhieirenc «enveirent» (per « invisible ») que sortís de l'ombra en 1942 jot la pluma de Max Roqueta e tòrna puòi de longa dins sos tèxtes. E que s’atròba dins ges de lexic. Pas regular d'a fons per un purista, aquel mot polit e ben trobat (probablament preexistent qué que se'n diga) e qu'es omnipresent dins una òbra ara classica me sembla aver conquistat sa plaça dins l'occitan escrich...

 

La reaccion de Pèire Pessamessa es utila e sanitosa, perqué es segur que d’unes escrivans son estats fòrça luònh dins aquela tissa de distanciacion lexicala, çò que rend sovent sas òbras dificilas de legir. Pense a mon compatriòta Alexandre Langlada, mas tanben a Bautesard Floret, a Loís Roquièr... Verai que de còps aquela lenga « ipèr-granada » o « ipèr-idiomatica » ne pòt venir un pauc  ridicula. Donarai pas d’exemples, mas son de bon trobar.

 

Pèire Pessamessa a illustrat çò que nos escutla aquí, en se faguent una lenga literària sieuna, eficaça e de bòn legir, a partir dau provençau familiar e brut de descofratge de son endrech. Un pauc coma dins tot un pan màger de la literatura Nòrd-Americana contemporanèa : lo lengatge parlat directament aplicat a l’escritura. Prètzfach util que ben talament. Pasmens, dins mon idèa, çò milhor seriá coma en cosina : un peçuc de classicisme, un peçuc d’arcaïsme, un peçuc de lenga viscuda, e o fasètz montar coma un bèl alhòli pimentat. Çò sol que cau es qu’aquò fonccione, que retombèsse pas coma un soflet mancat. D’alhors, s’espepissam las pròsas nerviosas de Pèire Pessamessa amb son estil prompte e dirècte, aurem pas de dificultats a i veire nasejar – horresco referens ! – l’artifici tan vituperat. A l’epòca de « De fuòc amb de cendre », un tropelon de marridas lengassas se son carradas de i criticar l’usatge immoderat dels temps subrecompausats. Realitat viva de segur dins la lenga espontanèa, coma Carles Camprós o mostrèt en estudiant los parlars gavaudaneses, mas los legeires avián totes puslèu de mau a crèire que lo bòn usatge occitan siágue coma aquò, de ne metre de pertot e de lònga dins lo tèxt. A bèles uòlhs vesents, i a aquí tanben un artifici literari… S’i pòt pas jamai escapar. 

 

Fin finala, lo biais pro personau d’escriure la lenga qu’illustrèt e (o sovetam) contunharà longamai d’illustrar Pèire Pessamessa es benestant, mas res obliga pas, a mon avejaire, que devenguèsse lo sol legitim. A costat d’el,  i a aquel l’occitan minimal modèrn que Manciet sonava amb la bèba que sabèm « l’esperantòc », mas que vesèm s’impausar de mai en mai coma majoritari o quasi exclusiu dins l’ensenhament e l’us « oficiau ». Acceptable tant qu’es una aisina pedagogica mas que se cau mesfisar que pretendiguèsse pas a una egemonia excessiva. Car, subretot, i a aquela lònga tradicion d’una lenga rica, mirgalhada d’arcaïsmes e de biais de dire rars, qu’a produch benlèu quauques mostres barlòcos, mas tanben un bèu ramat d’òbras sublimas. E que s’es constituida en un sistèma perfiechament fonccional amb sas referéncias estilisticas (los exemples mai elaborats n’estent, ço pense,  en pròsa, au sègle XX,  Max Roqueta e Robèrt Lafònt…). Artifici, de segur. Jòc d'equilibri sus un acrin entre dos abismes. Mas los autors i an tant enfusat tot son còr, totas sas tripas, tot son engèni qu'aquò foncciona a de bòn. An capitat. Es de vertadièira lenga d'òc e non pas de farlabica bajòca. Es la lenga refinada, distillada, concentrada, per de dire que se retrobèsse ela meteissa, dins son ample. Amb subran d’extraordinàrias possibilitats d’expression qu'alargan sa soplesa e sas nuàncias.

 

Tot aquò aladonc, articulat sus tres nivèls, constituís l’usatge modèrn de la lenga d’òc escricha. La comparason represa per P Pessamessa amb l’espanhòu o l’italian es pas pertinenta, car l’astrada de l’òc es d’èstre solament un objècte cultural ara, sens cap de significacion nacionalitària o politica. A pas ges de besonh d’imitar la logica de las lengas veïcularas. Aquelas d’aquí las avèm ja. D’unas en camin de desbaruta coma lo francés, d’autras conquistairas coma l’anglés e lo castelhan. Mas l’astrada unenca (perdon : unica !) de l’òc per la cultura es d’investir un autre luòc, diferent, singular cap e tot, fòrta d’aquel passat contradictòri de lenga d’antiliteratura qu’a volgut amb capuditge se reconstituir en lenga de literatura. D'abòrd que, a la seguida d’aquela evolucion organica, s’atròba ara provesida d’un poder d’expression immens, dobèrt sus d’asuòlhs opausats a aqueles dau francés ambient que carreja la vertiginosa perfeccion de glaç de la pensada pura descruscada de tota color e de tota calor. Aquel occitan literari eretat dau sègle XX es donc pas un mostre ni una galejada de notaris o de professors : es lo fruch d’una madurason lenta e segura, una aventura ont l’artifici a tengut una plaça contunhosa en tension amb la referéncia a la lenga parlada. E ara l’avèm a posita.

 

Per ne tornar au vocabulari erotic, nos fai campejar entre aqueles tres nivèls que son ara los de la lenga d’òc. E soi d’a fons en desacòrdi amb la critica totalament negativa de Pèire Pessamessa, tocant los dos lexics que comentère aquí. E pense que lo gròs trabalh d’inventari de Pèire Pau e de Daidièr Alibeu, inevitablament imperfièch coma o es forçadament tot trabalh d'aquela mena, pòt vertadieirament rendre de servicis tras que requistes als usatgièrs de la lenga d’òc, escrivans compreses. Basta aguèsson un pauc de discerniment dins l’usatge que ne faràn. Tot lo vocabulari recampat i es pas, de segur, de bon emplegar. Done rason a 100% a Pèire Pessamessa que cau respiechant l’economia intèrna de la lenga e, de segur, la gradacion dels nivèls de lengatge que i a dedins. E aquò vau amb tota mena de metòde o de lexic, pas solament los dos pichonèls que ne parlam uòi. Malurosament es pas tan simple. Lo secrèt per aquò s’atròba dins ges de manual ni de diccionari.

 

Joan-Frederic Brun

   

Retorn a l'ensenhador de la literatura montpelhieirenca d'òc
Retorn a l'ensenhador de la literatura dau sègle XX-XXI
Retorn a l'ensenhador generau