PRIMIÈRA JORNADA 

Cadièra voida : Innocent Bahati 

Innocent Bahati, poèta del Rwanda a desaparegut dempuèi lo mes de febrièr d'aqueste an sens cap de nòvas. Es pas lo primièr còp que lo poèta foguèt amenaçat e mai getat en preson per sos poèmas engatjats e sas idèas. La cadièra voida de uèi vòl metre a l'onor aqueste poèta que se deuriá trobar amb nosautres.

Carles Torner presenta puèi una video sus l'istòria del TLRC dins lo contèxt del centenari del PEN Internacional.

Istòria del TLRC dins lo contèxt del centenari del PEN Internacional.

Perquè lo PEN decidiguèt de recampar Traduccion e Dreches Lingüistics ? Lo Quechua, lo Pangasinan, lo Tumbuka, l'Inuit… quins programas foguèron preparats sul terrenh per los Centres PEN per promòure totas las literaturas ? Dempuèi la Declaracion universala dels dreches linguïstics fins a la Declaracion de Quebèc sus la traduccion literària e dels traductors e traductritz e l'inclusion dels escrivans de lenga autoctonas, un brave camin foguèt percorregut dempuèi la creacion del comitat en 1978. 

UN ACAMP ISTORIC PEL PEN OCCITAN

PRESENTACION DE JOAN-FREDERIC BRUN PRESIDENT DEL PEN OCCITAN 

L'OCCITAN E LAS AUTRAS LENGAS MINORITÀRIAS EN FRANÇA: 

LUCHA CONTRA UNA ERADICACION PROGRAMADA.

Lo president del PEN Occitan Joan-Frederic Brun e Maëlle Dupon a l'acamp del TLRC

Charradissa dels centres PEN #1: 

Nina Jaramillo (PEN Argentina), Marita Banda (PEN Zambia) Santiago Villafania (PEN Filipinas), Louis Jolicoeur (PEN Quebèc) 

Marita Banda membre de PEN Zambia parla del desvolopament e de la proteccion de las lengas a mai de l'educacion. Es una professora e autora e explica que i a mai de 73 lengas diversas dins lo pais. Explica que lor centre es fòrça actiu, existís un programa escolar d'escritura per promòure la literatura creativa dins aquelas lengas e tanben per formar de professors dins tot'aquelas lengas. Explica que lo Pen trabalha organiza tanben de talhièrs, de concorses e que trabalhan amb lo govern. Tot'aquelas accions an menat a una melhora visibilitat de las lengas e a d'escrivans a ne causir coma lengas d'expression literarària. 

Santiago Villafrania es un poèta del PEN Filipinas qu'escriu dins sa lenga e tanben en anglés, foguèt finalista nacional per son recuèlh de poèmas. Explica qu'a Manila las lengas minoritàrias son un tema central. Pasmens  i a de difficultats d'abòrd que lo gobèrn èra a tancar d'unas escòlas perquè pensavan qu'èran connectadas  amb de grops contra le quite gobèrn. Tanben an de dificultats economicas e d'infrastructuras. Ça que la contunhan de desenvolopar e promòure las lengas e la cultura 

Angela Marcela Nina Jaramillo baileja lo Comitat de las Lengas Indigènas del PEN Argentin e explica lo desvolopament de las lengas indigènas.

Louis Jolicoeur de Pen Quebèc nos parla de la Declaracion de Quebèc sus la traduccion literària e dels traductors : «Quebec Declaration on Literary Translation and Translators». 

Charradissa dels centres PEN #2: 

TAULA REDONDA PUBLICA : 

PEL RESPECTE E L'EGALITAT DE LAS LENGAS

A l'escasença del 25en aniversari de la Declaracion Universala dels Dreches Linguïstics 

Isidor Marí, membre del Conselh Scientific de la Declaracion Universala dels Dreches Linguïstics 

Tsering Tsomo, director del Centre Tibetan per los Dreches Umans e la Democracia

Simona Skrabec, member del TLRC of PEN International 2014-2020, autora del Rapòrt del Pen Internacional Culture’s Oxygen 

Animator : Paul Bilbao (PEN Basc), cap del Conselh de la lenga basca, productor del  Protocòl de Donostia

Fa 25 ans d'aquò la Declaracion Universala dels Dreches Linguïstics èra adoptada a Barcelona. Aquela foguèt la primièra etapa màger per la reconeissenca de las lengas minoritàrias e de sos locutors. La declaracion menèt a d'autras accions d'actualizacion coma, per exemple, lo Protocòl de Donostia amb per tòca de poder garantir los dreches linguïstics. Dempuèi, e cada annada, de lengas quitan pas de disparéisser, mas las los actors locals e internacionals son venguts a l'encòp mai implicats e mai conscientizats sul subjècte.

PER ANAR MAI LUÈNH :

Isidor Marí, chair of the Scientific Council of the Universal Declaration of Linguistic Rights, who will share about the drafting process and the evolution of the past 25 years

Please see the UDLR: https://culturalrights.net/descargas/drets_culturals389.pdf

Tsering Tsomo, director of the Tibetan Centre for Human Rights and Democracy, who will share their report about the systematic replacement of Tibetan by Mandarin Chinese in the frame of Bilingual Education Policy in Tibet

Please see the report: https://tchrd.org/special-report-on-bilingual-education-policy-in-tibet/

Paul Bilbao, General Secretary of Kontseilua, who will share the drafting process and the impact of the Donostia Protocol to Ensure Language Rights

Please see here the protocol: https://unpo.org/article/19744

http://protokoloa.eus/wp-content/uploads/2016/12/HEBP5HIZKUNTZA.pdf

Simona Skrabec, chair of the TLRC of PEN International 2014-2020, who will share about the impact of the DUDL in Africa and elsewhere and the report Culture’s Oxygen

Please see here the report: https://pen-international.org/app/uploads/Cultures-Oxygen-The-PEN-Report.pdf

Charradissa dels centres PEN #3: 

Presentacion del RAPÒRT SUR LOS DRECHES LINGUISTICS 

Lo Comitat TRLC del PEN Internacional trabalha sus un rapòrt especial subre la situacion dels dreches lingüistics dins lo mond, amb en particular la de l'America latina. A l'escasença del centenari del PEN, trabalhan sul subjècte dels dreches aborigèns dins una amira linguistica. La tòca de la charradissa es la de presentar una sintèsi d'aqueste trabalh e de las recomandacions per poder capitar a las conclusions gràcias als escambis. 

Igor Xoyon, Director de l'escòla Nimalaj Kaqchikel Amaq’, (programa d'immersion en lenga Kaqchikel) al Guatemala 

Enrique Pérez, Escrivan, cercaire e traductor en Tsotsil. Es lo Paxon del K'in tajimol de Chenalhó e es tanben director del CELALI del Chiapas 

Maialen Sobrino, Escrivana, traductritz e militanta a Garabide – organisacion populara per la revitalizacion de las lengas autoctònas 

Paul Bilbao (PEN Basc), cap del Conselh de la lenga basca, productor del  Protocòl de Donostia

Animateur: Urtzi Urrutikoetxea, president del Comitat TLRC, PEN Basc

Lo rapòrt prepausa un desenat de recomandacions que serián necessàrias, per los govèrns, los actors culturals, los editors e los escrivans.

SEGONDA JORNADA

Presentacion de Joan-Frederic Brun president del PEN Occitan. 

L'Occitan e las autras lengas minoritàrias en França: lucha contra una eradicacion programada.

Rapòrt del president del Comitat TLRC Urtzi Urrutikoetxea (PEN Basc) 

Charradissa sul rapòrt lingüistic  

Planificacion estrategica e afars del Comitat

• • Presentacion e charradissa a l'entorn de la planificacion estrategica de las annadas per venir. Simona Skrabec, l’anciana presidenta del comitat, establiguèt una basa solida portada a l'atencion de totes e per que lo Comitat poguèsse trabalhar per las annadas que venon. 

• • Commemoracion del 25en aniversari de l'aprobacion de l'espanhòl comme tresena lenga de trabalh del PEN International, mentre que pendent 75 ans i aviá pas que lo francés e l'anglés coma lengas oficialas. Aquò's foguèt una primièra etapa que permetèt a un fum d'escrivans e mai de 15 centres de particpar e d'escambiar pels afars del PEN. Aquò favorizèt tanben de faire conéisser mièlhs tot lo trabalh dels PEN d'America Latina. 

• • Presentacion de la Declaracion subre lo respècte dels dreches linguïstics, culturals e identitaris de Macedònia e per la defensa del drech del pòble macedonian cap a l'autodeterminacion, prepausat per  Katica Kulavkova del PEN Macedònia.

• • PEN Occitan : L'Occitan e las autras lengas minoritàrias en França, lucha contra l'eradicacion programada. Presentacion per Joan-Frederic Brun, President del PEN Occitan. Coma discutit pendent l'acamp del nòstre centre, lo deputat LREM Euzet es estat mandatat amb un colèga breton, pel primièr ministre, per far un dorsièr sus las implicacions de la restriccion de l'ensenhament immersiu decretada per lo Conselh Constitucional. Aqueste afar foguèt explicat a l'acamp del Comitat e a joslevat un fum de reaccions de la part dels membres dels centres del PEN Internacional. « Totes parlan de nòstra situacion coma l'exemple tipic de d'opression linguistica, sèm en trin de passar en provèrbi. Au TLRC la situacion de las lengas en França es presa coma contre-exemple absolut » nos explica nòstre President. Fin finala un grop de trabalh amb de collaborators internacionals prepararà dins los meses a venir una Declaracion pel PEN, tot just a temps per lo Congres annual del PEN Internacional que se debanarà en setembre. De nòvas de las grandas, doncas, per nòstre centre. 

Lo PEN Occitan a capitat sa mission e Joan-Frederic Brun de faire parlar de nòstra situacion. Decidissèm donc d'escriure en tant que PEN d’Oc a Christophe Euzet per li explicar qu’aquel afar es pas solament local mas a una dimension internacionala. 

Lo PEN Occitan ne profiècha tanben per far conéisser sa pagina Facebook, qu'es bailejada per Sarà Laurenç, Paulina Kamakine e Maëlle Dupon https://www.facebook.com/penoccitan

E tanben sa nòva pagina sus Twitter https://twitter.com/PENOccitan 

• • Prepausicion del  PEN Kurd d'establir un grop de trabalh al dintre del Comitat per trabalhar a la mesa en òbra del Manifèst de Girona, per exemplem en Turquia  qu'enebís la majoritat dels conceptes mencionats dins lo manifèst.

• • Nòvas dels Centres PEN – segon una apròcha regionala e amb tot çò que pertòca a las questions de traduccion. 

De tornar veire:

Acamp public del 25 de Junh 2021 : 

TOWARDS THE RESPECT AND EQUALITY OF LANGUAGES

https://www.facebook.com/peninternational/videos/1428996324133508/