UN COMMENCEMENT

D'EPOPEE PHILOSOPHIOUE

EN VERS M╔RIDIONAUX DU Xlll' SI╚CLE

ź Los Ajes de l'Umanitat ╗

PAR

FR╔D╔RIC ROQUE-FERRIER


REPRODUCTION INTEGRALE

DE L'╔DITION MONTPELLI╔RAINE DE MDCCCLXXVI


MONTPELLIER

IMPRIMERIE CENTRALE DU MIDI

(HAMELIN FR╚RES)

PRO╦MI


Enaisi (1) com o ai dira dij, e com el siu titol endica, acest libre es lo tableu dels Ajes de l'Umanitat en lo pasat, lo prezent et l'avenidor. Espon soz poŰticas formas la doctrina de la Perfeitibleza umanal, acil sŘblima entu´sion entrevista per Bacon, Decartas e Pascal, e desvelopada en diferen sen per Leibniz, Turgot, Lesing, Erder et Condorset.

La gran enisiazˇ ce dura depoi lo comens, segon la bela expresiˇ de Balanja, sai es donc reprezentada en sas fazes diversas de l'epoca on la premitiva Umaneza trempava en las baisas del temp pliosenis a sela on l'om trasfigurat serÓ mudat en Anjel e l'eisa Terra en Paradis. El pasat pre´storic fo me recomtat pel geolojia ; li temps entremejan duesca a nos per l'Ist˛ria; l'avenidor per l'enduxiˇ filozofica saviamen sollesitada.


En acil nova espozisiˇ del perfexionamen fezic, entellectŘal e moral de l'umana jen mentaugut ai, com abavia, nostras concŔstas fezicas et intellectŘal, car teno larc estamen en lo Proses jeneral de l'Umanitat, pero de preferensa a tot ai mes en espesial lumneira nostras concizas moral c'estan, a dire ver, nostra melhor gl˛ria e li sertanor titol de nostre enansamen.


Ad acelas concizas moral ai demandat los prensipals elemen d'aceste poŰma. Cosagrat es a la gloriazˇ del grans om ce nos mostrero las vias de perfexion, et alargero li destin de l'Umanitat. Jes no podia resemblar a las epopeias ero´cas de l'Anticitat o del temp modernes mai ce l'om trasformat per la Relijion e la Seviltat no resembla als eroŰs d'Omer, d'Osian o de Valter Scot.


Laisarai a dir ad autres cal pot eser la valor literaria d'aceste poŰma, mas imposible m'es calar del tot el vius e real interes c'ofris a trastot lejeire. Aisi son recomtats li pus esmovens epizodis de la vida de l'Umaneza ; aisi son resoutas las pu cabal cestios de la Filozofia. Cal estudi seria per nos pus util e pu nesesari? Ci poiria contestar l'interes e l'importansia de la gran epopeia de l'Umanitat ?


JŔsta per mei totas meravelhoza,

Don ja no fo parieira ni non er

E c'a tot om nat de femna pertoca!

JŔsta on poiria atrobar cada us

Sei reire aujols e reire deisonden;

Ce dic ? on pel preondansas dels Ajes

L'er a sentir s'eisa arma palpitar!


AbastarÓ la sitasiˇ preseden ad endicar cal versificadura m'ai adoptat. Donei alhor exemples variats de mant jenres de poŰzia romana. L'epopela c'om vai lejir nos farÓ conoiser novel jenre d'acil poŰzia, pois es dictada en rims estramp de cals Auzias Marc e las Leis d'Amors nos an laisat alcunas mostras.


En la poŰzia moderna aisel vers son los ce mai resemblon als examestres grecs e latis. Es en vers no rimats ce son escrijs lo Paradit perdut e las melhor trajedias englezas. Es engalmen en vers no rimats ce pluzor poŰtas del premier orde, italians et espanhols, an dictat divers obrajes.


La rima si fon invensiˇ moderna, destinada a venir en aida a la mem˛ria, ofisi c'el sol compas ademplia vas los Ansian. En analizan l'esensia e las caractas del gran dictats poŰtic, de leu se reconoi c'el compas, e lo compas sol, coven a sel dictats com a covengut ad Omer, a Verjil et a lor conteirals, e de nostres dias a Milton. La rima, sobretot en los poŰmas devis en coblas, forsa sovendieiramen cora ad escortar lo pensier e cora a lo negar mest detalhs alavez inutil. So es esperiensa ce pogi far personalmen, pois aban d'escriure esta epopeia en sa forma actuńl, n'avia dictat cauces morsels en octavas rimadas.


Cant a la versiˇ franseza c'acompanha este poŰma, jes no la doni com una traduxiˇ fizel. Non i cal sercar mas lo sen pus o men presis de la pensazˇ.



LOS AJES DE L'UMANITAT

 

CANT PREMIER : SOSJ╚T DEL POEMA

CANT SEGON : L'APARISIO

Retorn a la pagina de Frederic R˛caferriŔr (1801-1883),
Retorn a l'ensenhador de la literatura montpelhieirenca d'˛c
Retorn a l'ensenhador de la literatura dau sŔgle XIX
Retorn a l'ensenhador generau