UN COMMENCEMENT

D'EPOPEE PHILOSOPHIOUE

EN VERS MÉRIDIONAUX DU Xlll' SIÈCLE

« Los Ajes de l'Umanitat »

PAR

FRÉDÉRIC ROQUE-FERRIER


REPRODUCTION INTEGRALE

DE L'ÉDITION MONTPELLIÉRAINE DE MDCCCLXXVI


MONTPELLIER

IMPRIMERIE CENTRALE DU MIDI

(HAMELIN FRÈRES)

PROËMI


Enaisi (1) com o ai dira dij, e com el siu titol endica, acest libre es lo tableu dels Ajes de l'Umanitat en lo pasat, lo prezent et l'avenidor. Espon soz poëticas formas la doctrina de la Perfeitibleza umanal, acil süblima entuïsion entrevista per Bacon, Decartas e Pascal, e desvelopada en diferen sen per Leibniz, Turgot, Lesing, Erder et Condorset.

La gran enisiazó ce dura depoi lo comens, segon la bela expresió de Balanja, sai es donc reprezentada en sas fazes diversas de l'epoca on la premitiva Umaneza trempava en las baisas del temp pliosenis a sela on l'om trasfigurat serà mudat en Anjel e l'eisa Terra en Paradis. El pasat preïstoric fo me recomtat pel geolojia ; li temps entremejan duesca a nos per l'Istòria; l'avenidor per l'enduxió filozofica saviamen sollesitada.


En acil nova espozisió del perfexionamen fezic, entellectüal e moral de l'umana jen mentaugut ai, com abavia, nostras concèstas fezicas et intellectüal, car teno larc estamen en lo Proses jeneral de l'Umanitat, pero de preferensa a tot ai mes en espesial lumneira nostras concizas moral c'estan, a dire ver, nostra melhor glòria e li sertanor titol de nostre enansamen.


Ad acelas concizas moral ai demandat los prensipals elemen d'aceste poëma. Cosagrat es a la gloriazó del grans om ce nos mostrero las vias de perfexion, et alargero li destin de l'Umanitat. Jes no podia resemblar a las epopeias eroïcas de l'Anticitat o del temp modernes mai ce l'om trasformat per la Relijion e la Seviltat no resembla als eroës d'Omer, d'Osian o de Valter Scot.


Laisarai a dir ad autres cal pot eser la valor literaria d'aceste poëma, mas imposible m'es calar del tot el vius e real interes c'ofris a trastot lejeire. Aisi son recomtats li pus esmovens epizodis de la vida de l'Umaneza ; aisi son resoutas las pu cabal cestios de la Filozofia. Cal estudi seria per nos pus util e pu nesesari? Ci poiria contestar l'interes e l'importansia de la gran epopeia de l'Umanitat ?


Jèsta per mei totas meravelhoza,

Don ja no fo parieira ni non er

E c'a tot om nat de femna pertoca!

Jèsta on poiria atrobar cada us

Sei reire aujols e reire deisonden;

Ce dic ? on pel preondansas dels Ajes

L'er a sentir s'eisa arma palpitar!


Abastarà la sitasió preseden ad endicar cal versificadura m'ai adoptat. Donei alhor exemples variats de mant jenres de poëzia romana. L'epopela c'om vai lejir nos farà conoiser novel jenre d'acil poëzia, pois es dictada en rims estramp de cals Auzias Marc e las Leis d'Amors nos an laisat alcunas mostras.


En la poëzia moderna aisel vers son los ce mai resemblon als examestres grecs e latis. Es en vers no rimats ce son escrijs lo Paradit perdut e las melhor trajedias englezas. Es engalmen en vers no rimats ce pluzor poëtas del premier orde, italians et espanhols, an dictat divers obrajes.


La rima si fon invensió moderna, destinada a venir en aida a la memòria, ofisi c'el sol compas ademplia vas los Ansian. En analizan l'esensia e las caractas del gran dictats poëtic, de leu se reconoi c'el compas, e lo compas sol, coven a sel dictats com a covengut ad Omer, a Verjil et a lor conteirals, e de nostres dias a Milton. La rima, sobretot en los poëmas devis en coblas, forsa sovendieiramen cora ad escortar lo pensier e cora a lo negar mest detalhs alavez inutil. So es esperiensa ce pogi far personalmen, pois aban d'escriure esta epopeia en sa forma actuäl, n'avia dictat cauces morsels en octavas rimadas.


Cant a la versió franseza c'acompanha este poëma, jes no la doni com una traduxió fizel. Non i cal sercar mas lo sen pus o men presis de la pensazó.



LOS AJES DE L'UMANITAT

 

CANT PREMIER : SOSJÈT DEL POEMA

CANT SEGON : L'APARISIO

Retorn a la pagina de Frederic Ròcaferrièr (1801-1883),
Retorn a l'ensenhador de la literatura montpelhieirenca d'òc
Retorn a l'ensenhador de la literatura dau sègle XIX
Retorn a l'ensenhador generau