LOS AJES
DE L'UMANITAT

CANT PREMIER
SOSJÈT DEL POEMA

Pro an cantat autres e cantaran
Beleu encar los combats e la gerra.
Cal om no sap l'Iliada de cor,
Acille, Ajax, Diomeda, els Atridas ?
Ci no conois l'Eroë ce perdui
La jen troiana en la terra italica,
O del sant Tom lo pios Liurador,
E'l pros del pros, l'envensible Rollan?
Ad ausor fins ispirats per la Fe,
Alcus an dij la dezobediensa
Del premier om, o'l seucles doloiros
On l'orre Ifern encadena el malvats,
Del Pürgatori el renh malenconius,
Del Paradis las astrugas espéras
E tot cant narra el Vate Florentin.
Moven mon vol lonh del sim frecentats,
Vas novel mon e ribajes remots
C'el filozof sol vizita alavez,
Canti concist sobran sel d'Aleisandre,
Labor tals c'an sel d'Ercules encontra
Pauca valensa e viajes greujer
De sel can faj Colom e Majellan.
C'ieu enantisc eisa l'Umanitat
E li maior actes de son enjenh :
C'a selebrar m'es la concistairis
Cui nul triumfe anc no farà falhida,
Sil eroïna altiva ce comanda
Al vent rabins et al tron esglaian,
Sil viairis c'enrecreza no tem
Ni glas artics ni focs de l'Ecuator
Jèsta permei totas meravelhoza,
Don ja no fo parieira ni non er
E c'a tot om nat de femna pertoca!
Jèsta on poiria atrobar cada us
Sei reire aujols e reire deisenden;
Ce dic ? On pel preondansas dels Ajes,
L'er a sentir s'eisa arma palpitar!
Süaus estai a l'esclau can lavan
Los pes en l'aiga el sablos de Brazil,
Troba adiman d'atretal mena e prez,
C'en gazardó sa libertat autenga.
Süaus estai a l'ardit navegaire
Reconoiser una isla enconoguda,
Premier de tûg oz un d'acel pasajes
C'aprosmo el mons et ajonho las mar.
Süaus estai a l'astronom soptar
O calacom del secrets misteros
Rescos a l'om en las Vias Laitencas,
O descobrir cauca nova planeta
En lo cortej del cors selestial
C'ondejo entorn lo solelh radios.
Mas süavor es sent vegadas mai
Segre a travès e del mon e del temp,
Com si fos un sol om, l'Umanitat
Elaboran sas propias destinansas,
Al prim comens, sobrefera e salvaja,
Pois espertada a melhor sentimens,
Logran tûg aib, tûg bas e tûg proses
E trasforman si eisa et esta terra.
Sel cui sabor an tal contemplazos
De sai jos plana en las sobiranesas
E compren l'om e'l teudisa divina.
Acel ésgarda en piatat preonda
Nostras vülgar malsanas ambesios,
Nostres labor ferits de torigeza
E nostres vans eterns esmovemen.
Acel mestreja en la summa siensa
Vas cal non es mas aram ce resona
La remazilha o simbol retenden.
Parsenejei a sel bes inefables
Per mei grazits perseveriers estudis
E maiormen per l'estranha vezió
Don lo resit acest libres conten,
Sela vezion a cal es a pauzar
Denan mos uelh tan cant animará
Sil carn d'arjila el esperit de vida.

Per un momen escapat als enueg
D'acesta terra, un jorn m'era pujat
Al sim del mont ce vai senhorejan
La plana on jai Cazavielha e Treviès,
Can me fo dat d'i veire li Destin
Endij pel Sel a nostra Umanitat,
Selas etats c'il Poëzia antica
A mentaugut mas en tot autre sen,
E de tal for ce 1'umanal Proses,
Fujen lo ben, s'afonzava'en lo mal.

Com d'una armada il diversas esceiras
En bon orden, gonfanos desplegats,
Desfilo soz lis olh de lor capdel ;
Com alavez, pel brumas de novembre,
Saizas nivol de trastotas las formas
Lo fermamen traverson a gran coja,
No desemblans a selas caravanes
Ce meno en l'aire els auzel viador;
Com a lor ora ils estelas al camp
Del telescop pason en noit serena,
De tal faisó ce l'astronom pot segre
Los movimens e las evolusios
De la selesta innombrable milisia,
De Sirius enduesca a Fomahan,
O d'Aurion enduescas a l'Arcturi,

Si aparegro a mos esgar sospres
Los capital fag de nostra projenha,
E'ls om per ci fon ondrada e servida
E c'a jasé vivo en nostres sovenh.
Si sul destis del linhage umanal
En acest mon e sel ni ce nos garda
L'avenidor me foron esveladas
Cauzas ancmais dijas en nul lengaje.

Calas, ateus de las derrieiras oras,
De nostre segle espaven e vergonha !
Calas, vos cui la terra es encompreza,
Ensenhador venerables e car!

Fil de la femna, escotás vostra istória
Del premitius temp de l'Umanitat,
Tal c'es escrija,en lugübras caractas
En l'escürdat del toms e de las baumas!
Sapjàs tot cant pel Seviltat an faj
L'India, la Përsia, il Jina, l'America
E, mai c'eleis totas, sel Orien
Nomnat a drej Io servire de Diu!

Sapàjs cal fo l'Umaneza pagana
Lancan la Gresia istutia las arts
E ce fazia el mon antic silensi,
Umil e cet, denan Roma la gran.
Sapjàs cal fo la nova Umanitat,
Del Paganesme universa eretieira,
Cal santetat, cal mera savieza
Enlumenet sei glorios comens,
E cosi ar, perden Io sen crestian,
Est mon non es mas vertadieira silva,
Trop mais escura et aspra e desviada
Ce non esteso anc silvas de garrics
Mas aban tot sobretot escotás
Cal deu eser 1'umanal endevenh,
L'Aje anjelic on l'om atrobará
Lo complimen de soi terral destis,
Sel prodejios Aje don a sazó
La Relijion e la Filozofia
Van mürmuran cauces mots a l'aurelha
Del drejuriers e dels om de dezir!

PROËMI

CANT SEGON : L'APARISIO

Retorn a la pagina de Frederic Ròcaferrièr (1801-1883),
Retorn a l'ensenhador de la literatura montpelhieirenca d'òc
Retorn a l'ensenhador de la literatura dau sègle XIX
Retorn a l'ensenhador generau