Requèsta de las Chambrièiras de Montpelhièr 

a Monsur de Valançai

Supplie umblament las chambrièiras
qu'aiman d'escolar las olièiras
pròche dau nèrvi dau pissòt!
Priàpus non es pas tan sòt
que non nos aga fach entendre
qu'aviam subjèct de nos defendre.

E nos a comandat exprès
per lo sieu e nòstre interés
de vos far, Monsenhor, requèsta,
sus nòstra pèrta manifèsta!
Lo fèt es, e nòstra rason,
que se caçatz la garnison,
aver fach una citadèla,
qué farà la fònt putanèla,
rendetz-vos totjorn assortit
de nòstras filhas de partit?

Qué devendrà nòstra garrena
se lo furet non s'i permena
e s'on fasèm petar brunet
la mecha sus lo bacinet?
Lo grand plaser quand l'òm se flanca
dins la cairilièira de l'anca
emb de bòna podra qu'ajatz
arrapat lo conilh au jaç!
Car que tròba milhor la cava
se pòt dire Rei de la fava.

Monsenhor! Agatz donc esgard
a tant de blanca e bèla carn
tenduda, delicada e fresca
e pus doça que mèu de bresca!
Qué devendrián tant de soldats
qu'an quitat las cartas e dats,
e que se son gardats dau vici
per se jónhe' a nòstre exercici?
Fau-ti que perden coma aquò
lo privilègi de lor coa?

 

Non, Monsenhor, vos sètz tròp sage
per nos privar de lor bandatge.
Puòi vos sabètz qu'a chaca ostau
chaca lantèrna a son fanau.
Desempuòi vòstra Valentina
la vesina embé la vesina
se dison e vèspre e matin
anuòch mon gentil Valentin
m'entreteniá de tala causa
me ditz qu'on a ni fin ni pausa,
que non siá totjorn près de ieu:
E puòi me jura sus son Dieu
que fariá per ieu de miracles.
El parla coma los oracles
e voldriá fasent lo muguet
m'estabordir de son caquet.

Se voliái creire a sas paraulas
sortirián lèu de cagaraulas
sus lo cap de nòstres marits,
que dirián tristes e marrits:
d'ont sòrton aquestas banudas?
Mès n'avèm pas besonh d'ajudas.
Ieu n'ai un que vèspre e matin
me sap balhar lo picotin
e que m'espolsa plan la farda
de la natura galhofarda.

ço li replica l'autre adonc
lo mieu n'a pas bòna faiçon
e non a ni gràcia ni mina
mès quand es dessós la cortina
e que l'ai mes de bòna umor
podetz dire s'i a rimor
e cossí me fai anar l'ambla
vos diriatz que la tèrra trambla
e que Briare embé cent mans
me sarra los rens e los flancs!

 

Mas laissem aqueles afaires
revengam a nòstres fringaires,
tornem a nòstres valentins
que prometon per lors destins
de faire monts e meravilhas
quand l'autre ditz femnas ni filhas
non los deurián pas escotar
n'i aurà que se faràn montar
e qu'en fasent l'escambarleta
faràn de grana de braieta.
Que de capusament de cuol
çai aurà l'ivèrn e l'estiu!
çai veirem plòure mai de banas
qu'on pas de clòsces d'avelanas.
Nautres çai veirem dins dètz ans
d'enfants gascons e franchimands
que nos faràn crebar de rire.
Mon valentin non m'anèt dire
en m'entreprenent l'autre jorn:
"Mon bel Ange, ma chere Amour
Ma rare & parfaite Silvie,
vous estes ma gloire & ma vie
et le seul plaisir de mes yeux.
Que pour vous je suis langoureux!
Je vous prie, ma belle image,
par vostre celeste visage,
d'avoir pitié de mon tourment."
E tantequant me met la man
aiçaval dejós la gonèla
puòi me ditz: "ma tota rebèlla,
si vous favorisez mes voeux
je me dirai le plus heureux
cavalier de toute la terre."

- Garatz, vesètz aicí ma mèra
ço li fau ieu, maudich damnat.
Quand vos siatz un còp empegat
n'i a pas moien de s'en desfaire,
qu'avalisca tau calinhaire
fasètz vòstre pan, adieussiatz
en veritat vos me fachatz
en li fasent mauvaisa mina
quand me ditz "chèra Valentina
vous me pouvez donner la mort
c'est la cruauté de mon sort
qui vous a donné cet empire
car par ma foi je ne soûpire
que pour vos beautez seulement.
Vous n'aurez jamais point d'amant,
soïez moi ou douce ou cruelle
qui vous soit comme moi fidelle.
Ie suis fort vostre serviteur
mais faite-moy cette faveur
de vous rendre un peu plus traitable,
Je me donne cent fois au diable
si j'aime au monde rien que vous.
Pourquoi donques vous fachez-vous?
Savez-vous pas que ma constance
merite quelque recompense?

Sus aquò me ditz: au revoir
adieu, ingrate, adieu, bon soir.

Lor importunitat es granda
ço ditz adonc l'autra frianda
e coma aquò en se n'anant
l'un ditz a l'autra: a deman!
adieussiatz, bòn vèspre, vesina.

Ieu que conosquère a lor mina
qu'aimavan mai un saucissòt
que non pas un plat d'archipòt
li disiá: adieussiatz donc parlièiras
encara ben que las chambrièiras
quand trobam un bòn viragaut
nos sabèm far forbir lo trauc
e tanben brandissèm padèlas
coma las pus grands domaisèlas.

Monsenhor, per quand vodriatz vos
faire mosir nòstres pelós
qu'una pèça tant estimada
fos d'un chacun abandonada?
Coma li a dejà d'espions
abilhats en certens morpions
que se'n venon d'estranja tèrra
afin de nos faire la guèrra.

Mas tant qu'un soldat aurà l'uòlh
bandat sus nòstre quiqueiròl
n'a garda qu'i bóten lo morre:
car d'aquel pas la man i corre
e det a det coma bèl blat
non n'i a pas un qu'on siá ceuclat.
Coliatrís, morfondut e triste
cachat sot la braia e lo ristre
vos prega qu'ajatz pietat d'el
nautras vos en pregam amb el.

Car lo paure amb sa magra tronha
n'ausa pas sortir de vergonha.
Ce considéré, Monsenhor,
vos nos faretz aqueste onor
de nos comprene au catalòga
afin qu'en tot temps, nege o plòga
preguem Dieu que vos renda uros
e que longament puoscatz-vos
governar en patz nòstra vila.
La tenèm pasibla e tranquilla
apontatz nos donc se vos plai
nòstra requèsta sens delai.
Le tout bien deüment enquis
soit fait ainsi qu'il est requis.
 
SATYRE
 
Davala un pauc a la carrièira,
ribauda, soira, revendeira,
o me veiràs montar'mondaut
coma un demon dins ton ostau.
Romprai pòrtas e mai sarralhas,
e metriá lo fuòc a la palhas,
s'on èra la paur dels vesins,
a fin de t'i cremar dedins.
Cama una masca mau-fasenta
tu pensaves far la plasenta
de me mesclar dins tos discors
e de parlar de mas amors.
Sabes-tu pas, malencontrosa,
qu'es d'una persona amorosa?
Pus doça qu'un anhèl l'avètz.
Mai se li fan res de travèrs
lo fuòc se met a las estopas;
Atacariá las gents en tropas;
incontinent lo fèrre en man
atacariá Caramentrant.
A pus res son anma non somja,
qu'en aquel subjèct que lo ronja,
e se fariá puslèu penjar
davant que non se'n revenjar,
jamai non te quite, bagassa,
que non te desondre la faça.
Ton nas non ten pas que d'un fiu
te coparai la rauba au cuol.
De tencha tota una ampolada,
ta maudita faça pelada
de mila plagas cobrirà
que jamai non se garirà.
Enfin tu seràs tormentada
cent fes mai qu'una anma damnada
e vaudriá mai que Lucifèr
te tenguèssa dedins l'infèrn
t'auriá mai vaugut, gambeleta,
sus ta pichòta escabeleta,
lo jorn que tu parlères d'el, 
aver fach rodar ton vertelh.
Que pensas-tu, faussa ribauda,
loba, lebrièira, china cauda,
macarèla de tos vesins,
tu que danças los matassins
quand pòrtas sus ta cocolucha
una banastada de frucha
per ganhar quauque paure sòu? 
Digas m'un pauc, n'as-ti pas paur
que quauque malur non te venga?
Pòdes-tu crèire, faussa lenga, 
que ton parlar desordenat
te siáge jamai perdonat?
Tant e quant qu'es nuòch tu te botas
a la fenèstra a las escotas,
e se veses passar quauqu'un
incontinent sòrtes lo lum
e dises, siá vrai o messòrga
que me conoisses a ma mòrga
qu'es ieu que passe aquí totjorn,
lo vèspre per faire l'amor. 
Mai ton còr qu'en mau totjorn pensa
l'onor de las filhas ofensa,
qu'ieu vese, e lo monde sap ben,
que son totas filhas de ben. 
Ton anma, deloyala pèsta,
non sap pas qu'es d'amor onèsta.
S'ieu voliá persona pregar,
s'ieu voliá quauqu'un emplegar
e qu'elas fosson mau viventas
coma tu, amai tas parentas,
t'auriá adreiçat lo paquet,
per m'ajudar de ton caquet. 
Car emb aquò tu siás dreiçada
macarèla fina e rusada
e de ton esperit tortut
aquò es la pus grand vertut. 
Se foguèsses nascuda bèla
seriás-tu pas lèu macarèla? 
Auriás seguit coma un cadèl
juscas au pus mendre bordèl.
Dejà vint còps, monsur Nissòla,
t'auriá fach susar la vairòla. 
Mai lo cièl que non voliá pas
que faguèssas tant de pecats
coma se pòt veire, t'a facha
tota tortuda e contrafacha.
De ton còs la vilèna pèl
es pus negra que mon capèl. 
Ta tèsta, ton ventre, tos braces,
davant ton cuol marchan dos passes.
Tu fas paur als petits enfants
sembla qu'ajas quatre cents ans
tant as sur la faça de rugas
los peusses son coma de puas
onte se permenan sadols
mila regiments de pesolhs
sans comprene la rèire-garda
que te manjan dessot la farda.
Tos uòlhs laganhoses au bòrd
lusisson coma un carbon mòrt.
E ta gòrja que totjorn bava
es coma una pòrta de cava.
Tu sentisses mai qu'un fangàs
de tas aissèlas e dau nas.
Sortís una sentor pus fòrta
qu'aquela d'una bèstia mòrta.
Bref tu siás facha d'un tal èr
que lo pus grand diable d'infèrn
e lo pus palhard de sa banda
quand dançaràs la sarabanda
au sabat dedins quauque jorn
te voldràn per faire l'amor. 
 
SATYRE
 
Dieu vos gard de mau, Franchimanda
aicí l'òme que vos comanda
de troçar vstre cotilhon
non pas per aver la fretada
mai d'un foet de postilhon
el cau que vos siàtz estrenada.

Vite, lèu, sans tant de grimaça
descobrissètz vòstra carcassa!
Qué servís de torcir lo pòt?
Aucem tot jusqu'a la camisa,
ieu vòle, se faire se pòt
amortir vòstra palhardisa.

Fasètz milhor, barratz botiga
autramens vau fretar d'ortiga
vòstre cuol de tròp fotre usat.
N'es-ti pas pro d'aver susat
dotz o quinze fes la vairòla
embé ta comaire Nicòla? 

L'uòlh de tròp rire me destilla
quand aquela antica sibilla
mila fes pus lorda qu'un cuol
vos fa la jove e la belòta.
Se son premièr filh èra viu
portariá dejà la calòta.

S'ela e sa pichòta garceta
èran dessús lo Puòg de Seta
o a la cima de Brescon
non faudriá pas cap d'autra marca
que lo fuòc que sòrt de lor con
per guidar de nuòch una  barca.

Quauque vièlh boc que la cortisa
li ditz qu'es encara de misa;
Amai li fai quauque present
mai nautres que non sèm pas gruas
e qu'avèm de bòns uòlhs, vesèm
e sos peusses blancs e sas rugas.

Aquela lorda faça chicha
voldriá faire encrèire qu'es richa
emb son cotilhon de satin
que sai que n'i còsta pas gaire;
car un que cantava en latin
autras fes li lo faguèt faire.

De França ela es aicí venguda
tot exprès per èstre fotuda
sotz pretèxte de plaidejar
mai la getarem lèu defòra
e la farem ben delotjar
se çai fai tròp lònga demòra.

Au diable, vilana sorcièira
se vos tròbe pus en carrièira
ieu vos farai un òrre jòc. 
Fugetz, n'aguem pas de disputas
nosautres, gents de Lengadòc
n'aimam pas de tant vièlhas putas!
 
 
 
La pagina de Despuech-Sage
La pagina dels sègles XVI-XVII-XVIII