UMBRA

 

(Pa tirada dau "Carya Magalonensis")

 

En lan M. CCC, a hun dimecres de septembre , en la umbra de hun albre, costa la torre del castel de Mossenhor de Magalona, fonc portat un Peys teriblamen estendut e gros que pesava entorn VII quintals ; et avia testa ses col, e lo morre de Vedel, et en mayssas dens dessotz e dessus. Loqual Peys era estat pres am un boliech, en la mar, a III legas entorn del port de Frontinia.

Et avia lo dicli Peys de lonc entorn II canas ; et era gros coma Azer e pelos coma hun Muol: e los iols mot graciosamen aronditz; color dessus lesquina de gris escur e brun, et al ventre de blanc pur, e de gris clar los costatz. Et y ac, pres del cap del dich Peys, dos bras am dos mas , e cascuna mas sinq detz formatz coma mas e detz de persona. Lo nas fonc aplatit coma nas de Buou, e los detz se tenian am pel coma Dauqa.

Et aquel Peys fonc mes dessotz lo albre sobredich costa la torre e costa lestan.

Lendema, aquel Peys non era mort coma los autres Peysses, mays, lo vespre a lums atuzatz , que lo cel era escur, fonc entendut per lo Segresta Magalonal e lo Prebost, de la cambra ont jazien, et eussamen per un vuelh Canonje, lo dich Peys parlan en auta votz, dizens am lacrymas , que Nostre Senhor Dieus e son car Filh eron en ira encontra los malvazes habitadors de Montpeylier, e las malvazas gens de Magalona , e de tot lo terrador , e de tot lo realme, per so car eron obstinatz en lur malicia , e non avian gran paor de Dieus, ny gran amor per el, ny non preguavon el. E pueys, cantet lo dich Peys, un Miserere nobis, que dizie Miserere illis.

Et en apres, agitava sa coa grossa , e redonda, e pelosa ; e murmurava motas paraulas sus lo fag de Antecrist e de Demoni e de servidors ho amixs de Antecrist e de Demoni. E de lonc sentedian sas paraulas de ira e sas lacrymas grandamen dolentas. Et en apres, agitava sa coa grossa , e redonda, e pelosa.

Pueys, se levava, se jazie, se levava en tant que podie ho far. - Finablamen, cridet lo Peys: Mueyron, mueyron, aquestz pecadors....

Subtamen, fonc fach un gran thro , acompanhat de grands esclausses ; e fes gros temporal daura e de plueia lota nueg, e la nueg enseguen, e lautra nueg, si que la mar fonc mot espauentabla, e que aygas de plueia destremperon tot lo terrador de Magalona ; et aygas destan sen intreron en lo dich terrador. Et y ac motz de mals e de dampnatges.

E lendema, que fonc un dimergue, lo albre era destruzit e lo Peys sen era partic.

(Transcripcion en c normalizat: aqu lva tota la sau e tot lo pbre ms se compren sai qu'un pauc milhor...)

 

En l'an M. CCC, un dimcres de setembre , a l'ombra d'un arbre, a costat de la torre del castl de Monsenhor de Magalona, fogut portat un pis terriblament estendut e grs que pesava entorn VII quintals ; e avi tsta sens cl, e lo morre de vedl, e dins sas maissas dents dejs e desss. Lo qual pis ra estat pres amb un bolieg, en la mar, a III legas entorn del prt de Frontinhan.

E avi lo dich pis de lng entorn II canas ; e ra grs coma un ase e pels coma un mul: e los ulhs molt graciosament arondits; color desss l'esquina de gris escur e brun, e al ventre de blanc pur, e de gris clar los costats. E i agut, pres del cap del dich pis, dos bra amb doas mans , e caduna mans sinc dets formats coma mans e dets de persona. Lo nas ra aplatit coma nas de buu, e los dets se tenin amb pl coma d'auca.

E aquel pis fogut mes dejs l'arbre sobredich csta la torre e csta l'estanh.

L'endeman, aquel pis non ra mrt coma los autres pisses, mas, lo vspre a lums atudats , que lo cel ra escur, fogut entendut per lo sagrestan Magalonal e lo Prevst, de la cambra ont jasin, et e tanben per un vilh canonge, lo dich pis parlant en auta votz, disent amb lagremas , que Nstre Senhor Dieus e son car Filh ran en ira encontra los malvais abitadors de Montpelhir, e las malvasas gents de Magalona , e de tot lo terrador , e de tot lo reialme, per qu'ron obstinats en lor malcia , e non avin grand paur de Dieus, ni grand amor per el, ni non pregavan el. E puis, cantt lo dich pis, un Miserere nobis, que disi Miserere illis.

E en aprs, agitava sa coa grssa , e redonda, e pelosa ; e murmurava moltas paraulas sus lo fach de Antecrist e de Demni e de servidors o amics de Antecrist e de Demni. E de lunh s'entendin sas paraulas d'ira e sas lagremas grandament dolentas. E en aprs, agitava sa coa grossa , e redonda, e pelosa.

Pui, se levava, se jasi, se levava en tant que podi o far. Finalamen, cridt lo Peis: Que Mron, mron, aquestes pecadors....

Subtamen, fogut fach un grand trn , acompanhat de grands eslhauces ; e fagut grs temporal d'aura e de plja tota la nuch, e la nuch seguenta, e l'autra nuch, de tant que la mar fogut molt espaventabla, e que aigas de plja destrempron tot lo terrador de Magalona ; et aigas d'estanh se n'intrron en lo dich terrador. Et i agut molt de mals e de damnatges.

E l'endeman, qu'ra un dimcres, l'arbre ra destrusit e lo pis se n'ra partit.

 

Pagina consagrada a la dinastia dels Tandon

Txtes d'August Tandon

Txtes d'Aufret Moquin-Tandon