Carles Camprós

(1908-1994)

Carles Camprós, marselhés de naissença, siaguèt una de las pus nautas figuras de la consciéncia literària e saberuda occitana au sègle XX. Professor a la Facultat de Letras de Montpelhièr, estudièt la sintaxi dels parlars gavaudaneses (un monument, ont descobrissèm tota la riquesa de nòstras conjugasons...) e la literatura trobadorenca. Donèt tanben una excellenta istòria de la literatura occitana, que demòra de legir maugrat la qualitat d'obratges mai recents que fin finala n'escafan pas l'interés...

 

Son òbra literària en òc es de granda qualitat. Mai que mai l'òbra poëtica qu'es estada recampada dins un volum d'ensèms en 1983 (IEO Edicions).

Mas es escricha en Provençau...

Me permete pasmens d'annexar Carles Camprós dins la literatura montpelhieirenca per amòr d'una pichòta pèça titolada: lo marit maugrat se. Que nos cònta la famosa scèna istorica ont nòstra rèina Maria de Montpelhièr se fai passar per una autra, per conquistar las favors nuochencas de son espós lo rei Pèire d'Aragon, grand calinhaire e eròi malurós de la crosada Albigesa... La pèça es pas l'òbra màger d'aqueste òme de nauta cultura, poëta solar de l'accion... mas Camprós nos fai lo plaser requist de travestir en montpelhieirenc lo provençau qu'i ven de costuma a las bocas. Amb un peçuc d'arcaïsme per milhor s'encapitar au sègle XII. L'ensèms, per la composicion, l'interés istoric, e l'interés estilistic, vau de tot segur d'èstre legit. E censadament jogat?

De mai, Carles Camprós siaguèt un editor dau grand trobador montpelhieirenc Pèire Cardenal, que ne donam l'introduccion saberuda alargada a tot l'asuèlh apassionant e complèxe dau sègle de fèrre d'Occitania, que Camprós prepausa, literàriament, de sonar sègle de Cardenal.

a prepaus dau N° 200 de "Oc" (1956)

literatura occitana dels sègles XX-XXI

la pagina de Camprós sus Pèire Cardenal e son sègle

retorn a l'index generau