Joseph Chauvet (1794-1875)

Es verai que la publicacion, dins « Oc » en grafia originala (1994) puòi en libre a despart en grafia normalizada dins la prestigiosa colleccion "Messatges" (1998), de Chauvet siaguèt una revelacion. L’autor, ignorat quasi completament fins ara, nos liura de tablèus delicadament sensuals que son un encantament. Desondra pas la tradicion Rigaud – Tandon – Martin – Gaussinèl. La perlònga qualitadosament. L’academisme felibrenc dels Bringuièr, Guiraldenc, etc… marca un retorn au formalisme que fai perdre pro de frescor e de libertat a la musa clapassièira. Aquí demoram dins un espaci de deliciosa antiliteratura ont tot es possible…  E quand es espontanèu dins la pintura fernissenta de l'esmoguda de son desir, sens fardas mas amb pro de delicadesa, Chauvet es deliciós.

Aquel que nos tornèt far descobrir Chauvet es lo regretat Cristian Laus, autor de bèus diccionaris qu’avèm ja saludats aicí.

A. ENTRESENHAS BIOGRAFICAS.

Presentacion iniciala de Chauvet per Cristian LAUS (OC N°CCCXVI – XIIIa tièira n°36, Julhet de 1995, pp 28-42

Es un escriveire completament desconegut [1] que volèm presentar aici. Nos a daissat 729 poèmas manuscrits jos forma de fuèlhs passits, de format 12 x 18,5, que la veusa d' Andrieu-Jacme Boussac aviá fisats a Raimon Chatbèrt. Gràcias a las escarsas indicacions portadas suls papièrs junts al paquet, avèm pogut desvelar l'identitat de l'autor e conéisser un pauc de sa vida.

Era nascut la velha del 28 brumari an 3 (18 de novembre de 1794) a Tressan, un vilatjon que ten ara 300 abitants e que se tròba a unes quaranta quilomètres de Montpelhièr.

Era d'una familha aisada e sabèm pas cossí ne venguèt a passar son enfància a Vendemian, un vilatge vesin. Venguèt avocat puèi Agent-voyer en chef del departament de l'Alièr. Se retirèt à Vichí ont moriguèt lo 14 d'abril de 1875.

Sos poèmas son classats en 12 libres jol títol de « Flous d'amour », mas los que formavan lo libre tresen son perduts. Escriguèt tot lo long de sa vida, los primièrs tèxtes son datats de 1809, aviá alara quinze ans. Es a la debuta una poësia que s'inspira dels autors grecò-latins e que se pòt dire anacreonica. Foguèt en relacion amb Auguste Guiraud conegut per una pèça, la font putanella, jogada amb succès a Montpelhièr .

La màger part de sa produccion data de la fin de sa vida, mentre qu'aviá passat los seissanta ans. Canta totjorn l'amor en rapelant los sovenirs de sa jovença, un amor que s'adreça en prioritat a las « filhetas » que, pas encara maduras, descobrisson aquel sentiment nòu. Manca pas, al passatge, d'evocar las scènas viscudas dins lo terrador de Vendemian. De mai en mai, cap a la fin, sas composicions venon de remembres d'enfancia, de tablèus de mòrs vilatgesas plens d'exactitud e de delicadesa.

Son òbra es tota en occitan, una causida qu'explica dins l'epilòg del libre segond :

Amay parle couma ay vilàge, 
N'es pas qu'oun agèsse pougut 
Faire choix d'un aoûtre lengàge : 
Pichot amour n'a pas vougut. 
 - Prénd, m'a dich, an la bén aymàda, 
Lou qu'as apprés a l'arcoussèl, 
Que rand au mïou la pensàda 
D'un couple amouroux et fidèl.  
Una flouréta de campàgna
Pot charmà sans saôupre coussi ; 
Es simple et la pretentiou gagna 
Las qu'un partèrra fa veni.  

L'escritura occitana es aicí l'expression del domèni intim, reservat al sentiment amorós. Es tanben una terapia per parar del mal de viure que resulta de l'exilh, del vielhum e de la solesa.

Joseph Chauvet, un còp quitat lo païs montpelhierenc, sembla pas aver gardat de relacions amb d'autres escrivans de son temps. Dins lo fial de son òbra trobam pas cap d'allusion a Mistral ni al movement felibrenc que, pr'aquò, ne deguèt entendre parlar.

La femna demòra lo tèma central de son òbra, en acòrdi amb lo títol causit (« flous d'amour ». N'a conegudas tant e mai, a çò que nos ditz, las a celebradas e son estadas la granda satisfaccion de sa vida. Sus sa familha es lo silenci ; l'estat civil marca qu'a sa mòrt èra veuse de Victorina Tuloux mas sabèm pas res sus aquela molhèr que ne parla pas jamai dins son òbra envolopada d'erotisme leugièr e de Iibertinatge amorós.

 

Cristian LAUS

 

[1] Desconegut, rai. Mas de tèxtes, sens ges d’entresenhas sus l’autor, s’atròban dins la Campana de Magalouna (NDWM).

 

En 1998 dins lo prefaci dau volum de « Messatges » C Laus dòna mai d’informacions. A degut estudiar mai detalhadament l’ensèms e los documents jonchs.

 

Nasquèt la velha del 28 de brumari de l'an 3 (18 de novembre de 1794) a Tressan, un vilatge prèp de Clarmant d'Erau. Las Chauvets avián aquí de tèrras e vivián dins l'aisença. La maire Françoise nascuda Gauceau èra sortida de Vendemian, just a qualques quilomètres, ont sa familha èra una de las pus ancianas del vilatge. Los Gauceau (en occitan Gaucèu) qu'avidn aquf ostals e tèrras, fasián partida d'una pichona aristocracia vilatgesa que donava de gens de lei e de notables cargats dels afars de la comuna. Un eveniment grèu, un malastre, tombèt sus aquela jove familha Chauvet. Lo paire se tuèt per accident, d'un còp d'arma de fuòc, lo 11 de novembre de 1795. La maire s'entornèt alara cò dels seus e lo pichon Josèp passèt tota son enfància a Vendemian, vilatge que ten ara un pauc mai de 500 abitants mas que, a l'epòca, deviá sarrar lo milierat. Anèt a l'escola del vilatge, prenguèt de leiçons de dança, trepèt pel campèstre fach de tèrras bònas e de garrigas ont practiquèt la caça quand foguèt mai grand.

 

Faguèt sos estudis segondaris al licèu de Montpelhièr mas, dins son òbra, parla pas gaire d'aquesta vila nimai de sos estudis de drech a l'Universitat. Lo retrobam en 1827 establit avocat a Vendemian. Se marida lo 10 de març de 1828 a Ginhac amb Victorina Tulou nascuda a Paris en 1806, ont son paire se disiá « artiste de la maison du Roy ».  Lo coble s 'installèt a Vendemian e cinc mainatges nasquèron que sonque tres subrevisquèron. Après 1838 perdèm la traça de la familha al vilatge.

 

En 1841 retrobam Josèp Chauvet agent- voyer en chef del departament de  l’Alièr; foncion que gardèt fins a 1848, e que li permetèt de prene lo títol de "Ingénieur civil", Pensam que sa femnà l'aviá quitat e que viviá, separat de sa familha, a Vichí, mas n'avèm pas de pròva segura, Après 1848 sabèm pas se demorèt dins l'administracion. Se retirèt a Vichí ont moriguèt lo 14 d'abril de 1875. Èra alara veuse coma o pòrta l'acte de decès. Avèm pas pogut saber ont sa femna èra defuntada nimai ont demoravan sos enfants.

 

Nos a daissat un pauc mai de 700 poèmas que pòrtan lo títol « Flors d’Amor ». Una primièra part evòca lo terrador de Vendemian e sas amors de jovença. S'ensagèt mas sens i capitar dins lo genre anacreontic qu'èra a la mòda a Montpelhièr a la debuta del sègle. Lo maridatge arrestèt la produccion poetica que tornèt prene, après una dotzena d'ans d'interrupcion, amb un ton mai libertin. Josèp Chauvet se fa alara de femnas entretengudas e canta las desillusions de l'amor. Cap a la fin de sa vida, torna sus sa jovença e sul temps que visquèt a Vendemian. Sos poèmas venon de pichonas scènas viscudas ont mòstra de tròces de la vida dels pastres e dels agricultors del vilatge.

Josèp Chauvet escriu dins la lenga de son vilatge, qu'a servada intacta a travèrs los ans d'exili. Se'n servir per sos poèmas li es una consolacion e mai una terapia. A nòstra coneissença, publiquèt pas jamai sas composicions poeticas. Nos a daissat un libre titulat "Notice générale des Antiquités de Vichy- les-Bains" éditat a Cusset en 1851. Josèp Chauvet èra amator de libres e, quand moriguèt, sa bibliotèca se deguèt vendre. Lo manuscrit de las Flors d’Amor passèt alara de mans en mans. Qualques poèmas se perdèron mas finiguèt per arribar a Albi en possession de Andrieu Jacme Boussac. Aiceste lo donèt a Ramon Chatbèrt que lo nos fisèt per l'estudiar.

 

B. 15 peças en grafia originala « martinenca » de l’autor

publicadas per Cristian LAUS (OC N°CCCXVI – XIIIa tièira n°36, Julhet de 1995, pp 28-42). Pense qu'es interessant de donar aqueles exemples d'ortografia dau temps, que revèrta la de Martin e de sos collègas. De tot segur es de milhor legir en grafia normalizada, mas pòt servir de document fonetic per los que creson pas que dins lo país de Montpelhièr i aviá una prononciacion a despart, mai "classica" amb las finalas en -a, los -iá que se dison "iè", "doas" que se ditz dòs, etc... !!! Ara cau pas mancar lo magnific volum de "Messatges" (1998) editat per Laus e presentat çai de bas...

 


Lou moumen a prene 
air : Pastour... 

L'autre jour 
Lou Dieu d'amour 
Guîgna una pichotéta 
Et la guignàda espelis 
Dessus càda gautéta 
D'Alis 
La flou d'una roseta. 
D'Alis 
La flou d'una roseta. 
La blancou 
joust la roujou 
Pauc a pauc s'esclipsaba 
Tout soun visàge era en fioc 
Soun iol noun se fixaba 
In lioc 
Mais sounqua tou baissàba. 
Jouissiè 
Yéou que vesiè 
Sous poulits embarasses ; 
Y'ouffrisse dins moun transport 
De métre dins sous laces 
Mou cor 
Et la sarre entre brasses. 
Acos tiou 
Me dis lou Diou 
Qu'a moun aureilla ausisse, 
Proufita d'aquel moumen, 
N'es pas toujours proupice 
Lou tems, 
Agacha que te glisse. 

2- 24 sans date 

A la luna 

Clartat doucéta et pura 
Quand brïas la nioch ris, 
Et tiras la natura 
Day doou que la couvris, 
Bèla luna qu'adore ! 
Favourable flambèou, 
Boudrio, yioi, que t'implore 
Una bouqua de mèou. 
Entrémen que m'amigua 
Espère aici soulét, 
Que toun oumbra m'abrigua 
Tras aquesta paret. 
Esclàira-ye sous pàsses 
Per fourbia tout rambal 
Et que dedins mous brasses 
Courrigue à bel regal. 
Et pioi quand à Lidéta 
Ma bouqua tour a tour 
Baisara la bouquéta 
Et dira moun amour, 
Brïa et que pogue veire 
D'un cop d'iol dins lou miou 
Couma a travers d'un véire 
L'excès de ma passiou. 
Mais aumen t'en enprègue, 
S'a força de soupirs 
Dins soun ama boulègue 
D'amourouses desirs, 
Se mous souhaits la captibou, 
Se se defen pas pus, 
Rescond-te tras la nibou 
Que plàna davan tus. 
Ten-te may rescounduda 
Quand toutes dous unitj 
Et l'ama counfounduda 
Seren aneantitj. 
Das yols das curiouses 
Aladoun sauva-nous ; 
Beleou serioou jalouses 
D'un destin tant herous. 
Mais tanlèou que la palma
D'un trioumphe coumplèt,
D'una foga pus calma
Ralantira l'efèt,
Brïa et d'una luzida
Un pauquet mostra-mé
Dins lous yols de Melida
Las traças dai plèsé. 

(2-58)
Note de l'éditeur : 
L'air indiqué semble être: ai leva de l'aurora. 
Le poème a été recopié dans le recueil manuscrit qui se trouve au livre 3. 
Proufessiou de fé de Cloè 
air de Gossec 
Sàgea soui pas! Sàgea vole pas èstre ! 
Disiè Cloè, jouïsse en libenat ; 
Et voudriè pas, même l'amour, per mèstre 
Sans plèsé, ni sans vouluptàt. 
La vouluptàt dins moun être resòna ! 
Lou plesé fa moun élémén charmant * ; 
Autan, qu'an yeou, ne prén ou que m'en dona, 
Ne préne ou done à moun amant. 
Pertout, toujour, yéou t'aouray perseguida, 
O voluptat ! delices de mous séns ! 
Pas vous goustà **, seriè passa la vida 
Sans culi la flou de moun téms. 

4-4
 28 8bre 1840 
Note de l'éditeur : 
* variante: coustant. 
** variante: Pas ne tasta. 


Jeaneta Vite, vite plus vite 
air : avec les jeux dans te... 

Tout a l'amour! disiè Jeanéta, 
Dins lous brasses de soun cherî. 
Tout !... repetàba la brunéta, 
Mùses pas à me fa jouî 
Et l'yol brillant coum'una estèla, 
Sourire qu'a l'esclat day jour : 
Vîte ! Vîte !... fasiè la bèla, 
Plus vîte ... .mourisse d'amour. 

4- 51 
17 février 1868 

Lou miralhet 
air : Es la poussèta 

Una laouséta 
Touta griséta 
Que fa l'aléta 
Ai miraillét, 
Et filla gàya 
Que se miràya 
Et que fandàya 
Un amiguét. 
L'una brésilla 
Ai glaou que brilla 
S'entourtibilla 
Dins lou filat 
L'aoutra ris, cànta, 
L'amour l'agànta, 
Et dins la pànta 
A trescoulat. 

4- 65 
28 Xbre 1856 
Note de l'éditeur : 
fandaya : inconnu dans TDF. Sens possible: tourner autour, fréquenter (dérivé de fauda ?). 
 
A las fietas
 Caou aima jouinas 
air : Tiens voila ma pipe 

Bèlas manidétas, 
Qu'avès pas doutje ans *, 
Quand serés grandétas, 
Aourés de galants. 
Vendran randre houmàge 
A vostre bèoutat, 
A la flou de l'age, 
Din tout soun esclat. 
Flous d'amour s'espòussou
Per lous attira. 
Doubles attraitj poussou ** 
Per lous encantà. 
Vostre iol invincîble 
Ye ravis lou cor ; 
Un charme invisible 
Ye servis de mor. 
Mais lou temps s'escoula ; 
Et, souvène-vou'n ! 
Que la saou dins l'àula, 
Amb'un boul se found ***
Pèrdes pas de vista 
Que tout ce que plai **** 
A péna subsista 
L'espàça d'un ai ! 
Antaou, à l'aurora, 
Ay vén day pounén, 
Helas! s'evapora 
Lou floc day jouvéno 
Et, brullat lou cièrge, 
Lou ràre parfun 
D'un pessamén vièrge
Se perd coum'un fun. 
Bèoutat, fioc et graça, 
Tout s'enfugis lèou 
Et layssa à la plaça 
Res que gibre et gèou. 
Aimas dounc juinétas, 
Et, per las amours, 
Saouvas, mas poulétas, 
Vostres belses jours. 

6 -50 
(5 et 6 Xbre 1865) 

Notes de l'éditeur : 
* variante : quinze ans. 
** variante: Attraitj bessous poussou. 
*** variante: Dins un boul se found. 
**** variante: nai. 


Tendra filla es un simbèl 
air : ah vous dirai-je... 

Tendra filla es un aoussèl 
Dins un filat per simbèl1 ; 
Fa l'alèta, voulatréja, 
Canta, brezilla, fiouléja 
Per que d'aoutres de pus bèl * 
Se prengou dins lou panèl. 

7-39
 29 9bre 1856 
Note de l'auteur : 
1. oiseau qu'on attache dans un filet au bout d'une baguette qu'on relève en tirant une ficelle ce qui attire les autres 
oiseaux. 
Note de l'éditeur : variante: Per que d'aoutres de noubèl 


La farda mouillada 
air de Malbouroun 

Ai bord d'un riu, tras de saousîna, 
Per se bagnà, la jouina Alina 
Habiè paousat sa pelerîna 
Soun courset et soun coutillou. 
Licas, qu'aqui la dessoutàda 
En camisa et despetrinada, 
Ye saouta ! la tèn embrassada, 
Et met la man ai bel moulou. 
Alina voou bé se deféndre 
Mais n'a que lou tems de se réndre... 
Licas trioumpha... et ye fa 'nténdre 
Prepaous d'amour per l'amainà... 
Oy ven ! dis Alina affaràda, 
Ambe ta poulida encartàda, 
Ma farda dins l'aiga es toumbada 
Et nous caou la layssa secà * ! 

8-9 12 mars 1869 

Note de l'éditeur : 
* variante : Couma farai per m'atappà ? 

Lou fichut a las fietas 
air : ton mouchoir belle Raymonde 

Una raouba es pas coumoda 
Fermada jusquas ay col... 
Ayme may l'ancièna moda... 1 
Servissiè la man et l'iol. 
En favou de la decénça, 
Una fés ay jour vengut *, 
Lou sé n'aviè per defénsa 
Qu'un simple et laougé fichut. 
En s'approuchén d'una filla, 
L'iol ploungeàba sans empach, 
Couma à travès d'una grilla, 
Dins un paradis de lach. 
Nous dounàbe la mesura 
Das desirs, dès lou debut, 
Ay pus ou méns d'ouvertura 
Que layssaba a soun fichut. 
Assetat près de sa bèla, 
L'amourous, qu'abiè lou flou, 
De ye fa'na gatimèla, 
Per excita sa passiou, 
Troubaba pas ges d'oubstacle ; 
Sa man, per attène ai but, 
Caressa double miracle 
En glissén joust lou fichut. 
Mais lou desir lous transporta ** 
Et lou couple, tout en floc, 
As plesis *** ouvris la porta, 
Proupice es lou tems, lou lioc 
Preludou, câousa facîlla ! 
Per mettre una gorgea a nud... 
Aco teniè qu'à l'espîlla 
Qu'estacàba lou fichut. 

9-25 10 février 1870 
- 
Note de l'auteur : 
1. au commencement du siècle on portait des corsages décolletés couverts seulement d'un fichu attaché par une 
épingle et plus ou moins croisé. 
Note de l'éditeur : * variante : 
A soun pount lou se vengut 
n'aviè per touta defènsa 
** variante: lous emporta 
*** variante: as desirs 
 

Polita et naneta Galichou ! 
air : quel dînés ! 

Polita en fieira fa l'emplèta 
D'una espilla amb'un galichou 
Qu'a soun retour dona a Nanèta. 
Gramecis, que ye dis Annou, 
Galichou ! Galichou ! 
Sios l'image de Poulou, 
Sios pla l'image de Poulou ! 
De que vos dire, fa Polita, 
An lou refrin de ta cansou ? 
Pas res, ye respond la Titîta, 
Sinoun qu'a couquetà sios bou. 
Galichou ! Galichou ! 
Sios l'image de Poulou, 
Sios pla l'image de Poulou ! 
Mais incara que deve créyre 
De moun gayet à ta frechou ? 
Pas de may, sinoun qu'es de veyre ; 
Et, coum'el, fragille sios prou. 
Galichou ! Galichou ! 
Sios l'image de Poulou, 
Sios pla l'image de Poulou ! 
Oh! Nanèta perqué m'attàquas ? 
T'ayme et souy toun adouratou... ! 
-Soit! Amb' toun espilla t'estàquas ? 
Merci! t'en save grè de bou. 
Galichou ! Galichou ! 
Estàqua-me moun Poulou, 
Estàqua me pla moun Poulou ! 

10-15 la 9bre 1871 

Note de l'éditeur : 
Un galichou ou galechou est un petit coq. L'auteur a dessiné au crayon l'épingle ornée d'un coq. Le mot existe comme 
patronyme : Galichon. 
 

L ' incounstança 
 
Se dous amans, d'un tendre amour, 
S'aymou sans cèssa, s'aymou fossa ;
Se la flamba day prumiè jour 
Brulla et jamay noun se damossa ;
-Herouses amans, jouissès 
De vostra pus herousa chança ! 
Seriè cruel, counstans que sès, 
Que soungèsses à l'incounstança. 

Mais s'on vey que d'un fèble lièn 
Un couple a se jouga s'amuse 
La galantariè per mouyèn 
D'empachà que lou charme s'use 
L'aveni coumptà pas per rés 
Dai presén soul préne esperança 
Per un tel amour, chaque fés, 
Lou bounhur es dins l'incounstança. 

  10 22
7  9bre  1871 
Lou plese 

Entendès, dins lou bouscàge, 
Bresillà lous aousselous, 
Day plesé qu'an joust l'oumbràge, 
De fà l'amour à parious. 
Lou plesé, dins la natura, 
Engéndra la gayetat ; 
Et lou bounhur se mesura 
Ay plesé que l'a pourtat. 
Entend ès garçous, fiyétas 
Rîre et s'egayà toujour, 
Day plesé qu'an en cachéta, 
A parious de fà l'amour. 
Lou plesé, dins la natura, 
Engéndra la gayetat ; 
Et lou bounhur se mesura 
Ay plesé que l'a pourtat. 

11-14 
18 9b.. 1872 


 La man 

Lucas, ai bos, trova Annéta 
Que finissiè d'enfayssà, 
Ye sesiguèt la manéta 
Et vouyè ye la baysà. 
Ela ye dis en coulèra 
Vejàs moun pèra et ma mèra ; 
Eles vous la dounaran 
Se tant tenès à ma man. 

Annéta, sios un mainàge, 
Fa Lucas, sans fun ni lun, 
Podes, avant lou mariàge, 
Dounà ta man à quaoucun. 
Ta coulèra es inutilla 
Fàgues pas la dificîlla ; 
Jouve! si os d'à ge pourtant 
A laissa préne ta man. 

Ta man! que dise, couquéta ? 
Et tout lou rèsta attabé : 
Un poutou sus ta bouquéta, 
Un parél dessus toun sé, 
Toun bras et ta fina tàya, 
Toun cor que déjà fandàya 
D'aymà quand fas lou semblant 
De me refusà ta man. 
Et, tout faguén sa replîqua, 
Lucas, d'Annéta amourous, 
A dejà fiés en pratîqua 
Lou detal de sas leçous. 
Annéta escouta en silença ; 
Fa pas pus de resisténça 
Occupàda day restan 
Pensa pas pus à sa man. 

11-48 
21 9bre 1872 

Una coursa de cat 

Efan, sabiè, couma lous catj,  
Courri sus las cloturas. 
Pus grand, coum'eles, sus tioulatj, 
Aviè mas aventuras. 
Te cercàbe pas ay Jardi, 
Bèla Rosa vivénta ! 
Veniè, de nioch, per te culi, 
Destioullà la soupénta. 

Me reçabiè, bràsses ouverts, 
Dins sa coucha moudèsta, 
Nisaou de mila attraitj divers, 
Que soun amour m'aprèsta. 
Phoebè, qu'embranda sous lugars 
Per la tràpa rayouna, 
Et salla, sus sas bèlas cars, 
Sa gorgea que bouillouna. 
Oh! quanta nioch! Amour, bel Diou ! 
Rosa es bèla et calina ! 
Quanta douça coumpensatiou 
A ma coursa felina ! 
Pressatj que dins mila poutous 
Nostra ama se counfounda, 
Lou tems nous es trop precious 
Per perdre una secounda. 
Mais ay, de la retraita, aousit, 
Helas! l'houra ay reloge ; 
Per la tràpa qu'aviè douvrit 
A moun regrèt deloge. 
Avant que parésque lou jour 
La brècha se petàssa 
Et couma lous larcis d'amour 
Laissa pas gés de tràça. , 

12-61 
11 Juillet 1873 , 
Note de l'auteur : 
I. s'agite, se soulève d'émotion, d'amour, de désir. 
  
Beoutat et Gayardiè

Ambe de fiyas dai quartiè 
Qu'abièn quaouqua bèoutat, et d'ùnas 
Tant soulamén de gayardiè, 
A Parabèl de Lunadiè 1, 
Eren anatj mangea de prùnas. 
Tout en juquén, sus lou gazoun, 
Renagloras et mirabèlas, 
Ambe floc se discùta a found 
Quaou meritàba lou poumpoun 
De las gayardas ou de las bèlas *. 
Chacuna dins la discutiou 
Per counservà soun avantàge 
Ambe una fòla irritatiou, 
Per amour propre et per passiou, 
S'empourtàba dins soun lengàge. 
Mais rîsou quand, per coupà court, 
Ye dise: En ce que me regàrda 
De las fiyas à fa l'amour 
N'aime una bèla per lou jour, 
Et per la nioch una gayàrda. 

12-29 20 janvier 1873 
Note de l'auteur : 
1. à 2 kil au SO du lieu [Vendémian]. 
Note de l'éditeur : 
* variante: Fia gayarda ou fia bèla 

C. L'edicion de 1998 (presentacion e tròces)

ENSENHADOR de l'edicion de 1998



I . L'amor al vilatge

1. La bergèira facilla
2. Lo moment a prene
3. A la luna 
4. Lo miralhet
5. Catin
6. Doas filhetas petengula
7. Tendra filha es un cimbèl
8. La farda molhada
9. Lo fichut a las filhetas
10. Babèu . Lo  desrastolhaire
11. Lo plaser
12. Los dos panets al forn
13. La man
14. St Andrieu de Bolhargues
15. Montredon
16.  La fatiga del plaser delassa
17. Beleta deslaçada
18. Beutat e galhardiá
19. Timiditat d'una filha
20.  La desteula 

II. L'amor que se crompa 

21. Prològa 
22. Eglè
23. Profession de fe de Cloè
24. A Enrièta
25. A Mari-Jo
26. Evelinà
27. Glaudina A.  La cauda
28. Zelimà
29. Lisa
30. Janeta. Vite ! vite pus vit
31. A Ròsa
32. Adèla .Lo corset
33. Margarida la brotinhaira
34. Clemença e Lucàs
35. Clarà .L'amor parla pas
36. Una pichòta naneta 
37. Lo jalat
38. Janeta
39. Lisa
40. Las grisetas grisadas
41. Fancheta
42. Decisa
43. Doas filhas
44. Las gatimèlas a Madelina 
45. Lo sen a Marineta
46. A lfa pichòta Anneta 
47. Celèsta e Lucàs
48. Lo corset a Anneta
49. La pichòta Mariòta
50. A la gròssa Anneta
51. Dessús la fauda
52. Çò qu'en tus me plai ?
53. Los botelhs
54. A Bèrta
55. La bruna
56. Arsèna
57. Comparason
58. A la colereta d'Irís
59. L'inconstança
60. Bèrta la Libertina
61. Epilòga 


Quauques extraches….
Dòne solament doas epigramas brutlantas de sensualitat maugrat la correccion dau tòn, e los darrièrs tèxtes dau reculh... 
 
Glaudina A. la cauda 
aire: prenetz coratge filhetas!  

La Glaudina a la carn cauda 
que geta fuòc coma un forn : 
vos coiriatz dintre sa fauda. 
Vos brutlatz de son amor, 
quand vos sarratz vos emflama 
anma e còs, e coma un sòrt, 
son anma embrasa vòstra anma, 
Son còrs rostís vòstre còs. 

30 de mai, 1° de junh de 1852.Transcricha lo 17 de Janvièr de 1868. 
(sagiriá de Claudine Auroux que siaguèt la mestressa de Chauvet). 


Bèrta la libertina 
aire: Comment goûter quelque repos 

Bèrta es una enfant de l'amor ! 
Coma las d'aquel cru, charmantas ; 
Ardida, espiègle, apetissanta, 
E d'atge a ne faire a son torn. 
Tanben la joina libertina 
Se i espausa a cada moment, 
E per excusa, tot riguent, 
Ditz qu'a pres, a la caperlina, 
Del sen de sa mèra, en tetent, 
L'ardor de Venus que la mina. 

19, 20 de decembre de 1871 
(sagiriá de Bèrta Roux que siaguèt la mestressa de Chauvet dau 18 d'Octòbre 1862 au 8 de Març de 1863). 

 
L'inconstança 

Se dos amants, d'un tendre amor, 
S'aiman sans cèssa, s'aiman fòrça ; 
Se la flamba del prumièr jorn 
Brutla e jamai non se damòrça ; 
Uroses amants, joissètz 
De vostra pus urosa ~hança ! 
Seriá cruèl, constants que sètz, 
Que songèssetz a l'inconstança. 
Mès s'am vei que d'un feble lièn 
Un coble a se jogar s'amuse, 
Que la sola galantariá
Empacha que lo charme s'use, 
Que l'avenir compta per res, 
Del present sol pren esperança, 
Per un tèl amor, cada fes, 
Lo bonur es dins l'inconstança. 

7 de novembre de 1871
Epilòga del 12ème libre 

Quite las flors per las espinhas 
Que sus mos vièlhs ans an possat. 
Quite d'amor las tendras guinhas 
Per lo regard sec e glaçat. 
Quite las charmantas totonas 
Que dos tièrs de sègle, a son torn, 
Per ieu doças, sensiblas, bonas, 
M'an prodigat las flors d'amor. 
Adieu! mos enfantins images, 
Adieu! los tablèus qu'ai traçat 
Dels plasers de totes los atges 
Que dins la vida ai traversat ! 
Quand ai lo pè ras de la sòta, 
Sus las vagas dels sovenirs 
Encara ma memoèra flòta, 
Mès mon ardor se dementís. 
Cèsse... se vesètz d'aventura 
Mas flors, vos soète de trobar 
Tant de charme dins la lectura 
Que n'aviá per las cultivar. 
D'una doça filosofia 
Seguissètz lo cors innocent : 
Flor d'amor n'es que tendra filha 
Reculhissètz-las cent per cent. 

2, 3 de mai de 1873 

 

Retorn a l'ensenhador de la literatura montpelhieirenca d'òc
Retorn a l'ensenhador de la literatura dau sègle XX
Retorn a l'ensenhador de la literatura dau sègle XX-XXI
Retorn a l'ensenhador de la literatura dau sègle XIX

Retorn a l'ensenhador generau