Lo Liber Instrumentorum Memorialium
dich "Memorial dels Nòbles".
Cartulari dels Guilhèms de Montpelhièr (985-1202)
Un bèu manescrich in folio sus velin, de 191 fuòlhs, que se dobrís sus una enluminadura remirabla que los cònsols de Montpelhièr i faguèron apondre en 1443, mostrant dos àngels que tenon un cartoche de sinòple floronat d'aur, amb l'escudet dels Guilhèms que puòi venguèt lo dau consolat de la vila...
"L'an mil quatre cens quaranta tres, foron consols de la villa de Montpelier per l'an present lo noble et honorables Senhors que se'n segont:
Premieyrament
S. Milan Alquier, per cambiador.
S. Albert Daunizi, borges.
S. Johan Noguier, jove, cambiador per drapier.
S. Bernard Aycart, orgier.
S. Johan de Balmes, fabre.
S. Thomas Rodier, cambiador.
Losqualz senyors Consolz feron metre las armas del Consolat al present libre. Et aquel feront reliar et cobrir de rouge delz deniers del comun, perso car era tot desliat et gastat. Estant notari et secretari dels dichs senhors Consols et Comunitat Maistre Anthoni Jassilz, notari apostolical et royal, juge de Caravetas et de Valena per los dichs senhors Consols."
Lo libre es estat editat en 1884-86 per la Societat arqueologica de Montpelhièr. Fai un fòrt volum de 850 paginas in 2° recercat per los bibliofils e los aimadors d'istòria. "On y prend comme sur le fait le régime féodal", escriu A. Germain que ne fai la presentacion. Avèm dins aquel volum totes los actes oficials de la vida feudala dau canton de Montpelhièr per tant que los Guilhèms i sián mai o mens implicats. Peças pertocantas, de segur, las ont los montpelhieirencs fan solemna promessa de fidelitat a Maria, filha de Guilhèm VIII, los testaments de Guilhèm V, de Guilhèm VIII, de letras dau papa Innocent III a Guilhèm VIII, d'actes signats de Rambaud d'Aurenga "ego Rambaldus, filius quondam Guillelmi de Omellacio..." passats amb sa sòrre Tiburgeta en 1164...
Fòrça son en latin. Mas i a tanben d'occitan, pro idiomatic. Aquiles Montèl editèt dins la "Revue des Langues Romanes" (tòms IV-VI, 1873-1875) los tèxtes exclusivaments en òc o "farcits" (latin+òc). Camil Chabanneau etudièt tot aquò e ne tirèt 20 paginas pro saberudas de "nòtas filologicas" que son integradas a la paginas XLI-LXIV de l'edicion de 1886. E jot lo latin, ditz Chabanneau, se reconois l'occitan "sans peine sous le maladroit déguisement dont il s'affuble".
Wilhelm Mushacke se basèt sus aqueste document e quauques autres per analisar l'evolucion dau jot-dialècte de Montpelhièr a l'edat Mejana (Geschichtliche Entwicklung der Mundart von Montpellier, Heilbronn, Henninger fraires, 1884).
S'i atròba una tièira d'escais-noms gostoses: Bernardus Araba vina, Radulfus Bat la fola, Petrus Clarius Bona Compagna, Stephanus Bona Cresenza, Ugo Bonas Manus, Petrus Bella Poma, R. Cap de Bou (=buòu...), Adalbert Cap Redont, Carascausas, Guillelmus Codena, , Bernardus Deus lo fes, Raimundus de Duas Virgines, Razols Dura denz, Ricardus Parla grèu, Arnald de Maria Bella, Ricardus Malas herbas... n'i a tres paginas coma aquò...
I a tanben quatre paginas de mots inediches, e una tièira de noms istorics tocant la literatura d'òc, amb Rambaut d'Aurenga (amb 12 tèxtes entre 1157 e 1171), son cosin Gui Guerrejat que siaguèt l'aimador d'Azalaïs de Porcairargues e que fai testament en 1177, Azalaïs de Montpelhièr que serà vescomtessa de Ventadorn e que la cantarà Bernat de Ventadorn, Bernat d'Andusa qu'aculiguèt mai d'un trobador (Gaucèlm Faidit, Pons de Capduèlh, Guilhèm de Balaün...). Un Petrus de Pomairòls (pròche Agde) - mençonat dins un acte de 1173 - poiriá segon Chabaneau èsser lo trobador dau meteis nom (fin dau sègle XII) - autor d'una tençon amb un nommat Guionet o Guizenet que tençona tanben amb Cadenet e Rambaut dfe Vacairàs devèrs 1200? (Mas lo quite Chabanneau in Hist Gén Languedoc, tòm X, 1885; p 372 escriu que Pèire de Pomairòl es de "Pomayrols, Aveyron, arrond. d'Espalion")
Un Ponç de Mataplana, aujòl sai que dau marqués amb quau lo terrible Guilhèm de Berguedan quitava pas de se carpinhar (cf. "chançoneta lèu e plana..."), mas que moriguèt eroïcament contra los mòros çò qu'i valguèt un planh demorat famós dau meteis trobador, apareis en 1146.
Un Raimundus de Sobeiratz (1132) - Sobeiràs pròche Gange - poiriá èsser parent amb la "comtessa (?) de Sobiratz" celebrada per los trobadors Aimeric de Belenòi e Aimeric de Sarlat.
E, incontornables, los poderoses Ròcafuòlh (Raimundus de Rocafolio, 1187, 1200, 1202), lausenjats per Daudé de Pradas ("Ab lo doç temps que renovèla") e paire de Raimonda de Rocafoil que siaguèt omenatjada per Bertrand d'Alamanon (cf sa tençon amb Guigo de Cabanas "Vist ai, Bertran , pos no'us viron mei oill")
Dau Liber Instrumentorum Memorialium o tanben Memorial dels Nòbles, un tròç a ja circulat sus lo oèb: En Mai de 1149: Omenatge d'Amalric de Pinhan a Guilhèm d'Aumelàs per lo castèl de Pinhan.
Metrem en linha los autres tèxtes en òc d'aquel cartulari.
Per l'ora aquí ne un parelhat editats per Montel (Rev Lang Rom V, Avril 1874 pp237-sq).
LXX
(Fo 144. - Ann. 1191)
Omenatge de Raimon de Cornon a Guilhèm VIII de Montpelhièr per lo castèl de Cornon sec.
(Ch. 427) Item super eodem sacramentum quod fecit raimundus de Cornone, filius Guillelme, Guillelmo Domino Montispessulani, filio Mathildis.
Anno Dominice incarnationis Mº Cº LXXXXº Iº, mens. decembris. Eu, Raimuns, de Cornon, fil de Guillelma, a te Guillelm de Monpestler, fil de Matheus, d’aquesta hora adenant, del castel de Cornonsech, de las forzas que ara i son, ni adenant hi seran, no’t decebrai, ni’l te tolrai, ni t’en tolrai, ni’1 te vedarai, eu ni hom ni femena, ab ma art, ni ab mon engen, ni ab mon consentiment, meu escient. E si hom era ni femena que'1te tolgues ni t’en tolgues, heu ab aquel ni ab aquella fin ni societat non auria, si per lo castel arecobrar non o avia. E la on recobrat l’auria, en ton poder lo tornaria, sens logre e sens deception. E des aquella hora adenant, en eis sagarament testaria. Et aquest castel no’t vedarai, per quantas ves tu m’en somonras, per te o per tun messatgue, e del somos no'm vedarai. Aissi con en esta carta escrit es, e clergues legir hi o poi, aissi to tendrai e to atendrai, meu escient, per estz sanz. Factum est hoc sacramentum cum hac carta in castro Montispessulani. Testes sunt: Guillelmus de Albaterra, Berengarius d’Omellaz, Poncius Gaschus, Guiraldus Atbrandus, Petrus de Pezenas, G. Firminus, Stephanus Tabernarius, Guillelmus Bidocius, Galterius de Fontanis, Bertrandus de Soregio, Rostagnus de Contrairanicis, Berengarius Regan, P. Dosca, Bertrandus Austin, Jordanus de Conchas, et Guillelmus Raimundi qui hec scipsit. In quorum presentia testium fecit hominium.
LXXI F° 144, vº. - Ann. 1191
Omenatge de Pèire de Cornon a Guilhèm VIII de Montpelhièr per lo castèl de Cornon sec.
Ch 428) Item super eodem sacramentum quod fecit Petrus de Cornone, filius Guillelme, Guillelmo Domino Montispessulani, filio Mathildis.
Anno Dominice incarnationis MCLXXXX. I °mense Decembris. Eu, Peire de Cornon, filz de Guillelma, a te, Guillelm de Monpestler, filz de Matheus, d’aquesta hora adenant del castel de Cornon-sech e de las forzas que ara hi son, ni adenant i seran, no’t decebrai ni’l te tolrai, ni t’en tolrai, ni’l te vedarai, eu ni hom ni femena ab ma art, ni ab mon engen, ni ab consentiment, mon escient. E si hom era ni femena que’l te tolgues, ni t’en tolgues, eu ab aquel ni ab aquella, fin ni societat non auria si per lo castel arecobrar non o avia. E la on recobrat l’auria, en ton poder lo tornaria, sens logre e sens decepcion. E d’aquella hora adenant, en eis sagrament testaria. Et aquest castel no’t vedarai per quantas ves tu m’en semonras per te, o per tun messatgue, e del somos no’m vedarai. Aissi con en esta carta escrit es e clergues legir i’o pot, aissi to tenrai, e to atendrai, meu escient, per aquestz sanz. Factum est hoc sacramentum cum hac carta in castro Montispessulani. Testes sunt Berengarius d’Omellaz, P. Bermundus, G. d'Albaterra, Bertrandus de Soregio, Guiraldus Atbrandus, Bertrandus Medicus, Galterius de Fontanis, G. Bidocius, Stephanus Tabernarius, Rostagnus de Centrairanicis, Berengarius Regan, P. d'Osca, B Austrinus, Jordanus de Conchas, et Guillelmus Raimundi qui hec scripsit. In quorum presentia testiun fecit hominium.
LXXII (Fº 144, vº. - Ann. 1191)
Omenatge de Raimon de Cornon a Guilhèm VIII de Montpelhièr per lo castèl de Cornon sec.
Ch. 429) Item super eodem sacramentum quod fecit Raimundus de Cornone Guillelmo Domino Montispessulani.
Anno Dominice incarnationis MCLXXXX. I °mense Decembris. Eu Raimuns de Cornon, filz de Flandina, a te, Guillelm de Monpestler, fil de Matheuz, d’aquesta hora adenant del castel de Cornon-sech, de las forsas que ara hi son, ni adenant i seran, no’t decebrai, ni’1 te tolrai, ni t’en tolrai, ni’l te vedarai, eu ni hom ni femena, ab ma art, ni ab mon engen, ni ab mon consentiment, meu escient. E si hom era ni femena que’1 te tolgues ni t’en tolgues, heu ab aquel ni ab aquella fin ni societat non auria, si per lo castel arecobrar non o avia. E la on recobrat l’auria, en ton poder lo tornaria, sens logre e sens deception. E des aquella hora adenant, en eis sagrament testaria. Et aquest castel no’t vedarai, per quantas ves tu m’en somonras, per te o per ton messatgue. E del somos no’m vedarai. Aissi con en esta carta escrit es, e clergues legir i’o pot, tot aissi to tenrai et to atendrai, meu escient, per aquestz sanz. Faitz fo aquestz sagramens ab aquesta carta el castel de Monpestler, denant mosegnor G. Raimun, bisbe de Magalona. Testes sunt, Petrus d’Agrefol, archidiaconus, Petrus de Lunello, canonicus, Petrus de Castronovo, Petrus de Monteferrario, G. Petrus de, Monteferrario, Petrus d’Arsaz, Boisson, R. Ermengavus de Lopian, Petrus de Rocaficha, Guillelmus de Mesoa, Guiraldus Atbrandi, Bertrandus de Calduranicis, Carbonel, Pons Gasc, Petrus de Pezenas, G. Fidelis, G. de Plantio, Ricardus pellicerius, P. Gros, B. de Castrias, et Guillelmus Raimundi qui hec scripsit.
LXXIII (F)145. V°. - Ann. 1191)
Omenatge de Ponç Vesian a Guilhèm VIII de Montpelhièr per lo castèl de Cornon sec.
Item de eodem sacramentum quod fecit Poncius Veziani Guillelmo Domino Montispessulani.
Anno Dominice incarnationis MCLXXXX. I °mense Decembris. Eu Pons Vesians, filz de Ricartz, a te Guillelm de Monpestler, filz de Matheus, d’aquesta hora adenant del castel de Cornon-sech, de las forzas que ara hi son ni adenant i seran, eu no’t decebrai, ni’l te tolrai, ni t’en tolrai, ni'l te vedarai, eu ni hom ni femena, ab ma art, ni ab mon engien, ni ab mon consentiment, meun escient. E si hom era ni femena que'l te tolgues ni t’en tolgues, eu ab aquel ni ab aquella fin ni societat non auria, si per lo castel arecobrar non o avia. E la on recobrat l’auria, en ton poder lo tornaria, sens logre e sens deception. E d'aquella hora adenant, en eist sagrament testaria, et aquest castel no’t vedarai, per quantas ves tu m’en somonras, per te o per tun messatgue, e del somos no’m vedarai. Aissi con en esta carta escrit es, e ligir clerges hi’o pot, to tenrai e to atendrai, meu escient, per aquest sanz. Fatz fo aquestz sagramens el castel de Monpestler. Testes sunt Poncius de Vallauques, P. d’Arsaz, Boisso, Ugo de Sancto Johane, P. de Rocaficha, B. Ermengau de Lupiano, Poncius Siguini, G. Ugo de Lunello, Gervasius de Ginnaco, B. de Cornon, G. Leterici, Guiraldus Atbrandus, B. de Castrias, Pons de Tolosa, R Arnaldus, Berengarius Regan, et Guillelmus Raimundi qui est scripsit. In istorum presentia fecit hominium.
LXXIV ( F' 146. - Ann. 1113)
Omenatge de Bernat Guilhèm a Guilhèm de Montpelhièr, filh d'Ermeniartz, per lo castèl de Montbasenc.
Ch. 432) Sacramentum quod fecit Bernardus Guillelmi super eodem castello (de Montebazenco) Guillelmo Domino Montispessulani. Eu, Bernart Guillelm, filz d'Alazais, a te Guillelm fil d'Ermeniarz, d’aquesta hora, adenant del castel de Monbazenc, de las forsas que ara hi son, ni adenant faitas i seraun, no’t decebrai, ni’l te tolrai, ni t’en tolrai, ni’l te vedarai, eu ni hom ni femena, ab mon art, ni ab mon engien, ni ab mon consentiment, meun escient. E si hom era ni femena que'l ti tolgues ni t’en tolgues, eu ab aquel ni ab aquell fi ni societat, non auria, si pel castel arecobrar non o avia. E la on recobrat l'auria, en ton poder lo tornaria, sens logre e sens deception. E d'aquella hora adenant, en eis sagrament, testaria, et aquest castel no’t vedarai, per quantas ves tu m'en somonras, per te o per tun messatgue, e del somons no’m vedarai. En aissi con en esta carta escrit es, e clergues legir hi’o pot, aisi to tenrai e to atendrai, meun escient, per est sanz. Hoc sacramentum fuit factum super altare Sancti Cosme, VII idus Augusti. Anno Dominice incarnationis M°C°XIII°, in videntia et presentia Bernardi Guillelmi vicarii, Poncii de Monlaur, Raimundi de Ginnaco, Raimundi Lautardi, Berengarii Lamberti, Petri Frotardi, Petri Guillelmi Ebrardi, Armanni d’Omelaz, Guillelmi de Valmala, Guiraldi d’Omelaz, Deusde de Morezen, Raimundi Guillelmi de Castello novo, Guillelmi Bernardi de Monbazen, Bertrandi iterii.
LXXV Fº 147, vº. - Ann. 1112)
Omenatge de Pèire Moscaluns a Guilhèm de Montpelhièr per lo castèl de Frontinhan.
Ch 436) Sacramentum fidelitatis super eodem (castello de Frontiniano) quod fecit P. Moscalonus Guillelmo Domino Montispessulani.
Eu, Peire Moscaluns, filz d'Aimeroiz, a te Guillelm, fill d’Ermeniarz, d'aquesta hora adenant, del castel de Frontinan, de las forzas que ara hi son, ni adenant hi seran, no’t decebrai, ni’l te tolrai, ni t'en tolrai, ni’l te vedarai, eu ni hom ni femena, ab ma art, ni ab mon engien, ni ab mon consentiment, meu escient. Et si hom era ni femena que'l ti tolgues ni t’en tolgues, eu ab aquel ni ab aquella fin ni societat non auria, si per lo castel arecobrar non o avia. E la on recobrat l’auria, en ton poder lo tornaria, sens logre e sens deception. E des aquella adenant, en eis sagrament testarvia. Et aquest castel no’t vedarai, per quantas ves tu m'en somonras, per te ni per ton messatgue, e del somos no’m vedarai. Aissi con en esta carta es escrit, e clergues legir hi o pot, aisi to tenrai e to atendrai, meun escient, per estz sanz. Hoc sacramentum eum hac carte fuit factum in ecclesia Sancte Marie, in Montepessulano, super altare sancti Johanis. In presentia Stephani de Cerivano. et Poncii Deodati de Tosola, et Ugonis Castri Novi, et Poncii de Montelauro, et Berengarii Lamberti, et Guillelmi Poncii Aimoini, et Bernardi Berengarii, et Aramanni d'Omelaz. Regnante Lodoyco rege. Anni ab incarnatione Domini M°C°XII°.
Lo sagrament de Berenguièr Airra, castelan de la Roqueta d'òrtols dins lo país de Londras.
(p 158)
LIBER INSTRUMENTORUM
CXXV.
Hommage et serments de fidélité faits su seigneur de Montpellier Guillem VI par Bérenger et Raimond Airra, avec stipulation concernant le chateau de la Roquette, aujourd'hui dépendant du canton de Saint-Martin de Londres (Hérault).
SACRAMENTUM FIDELITATIS PROMISSUM GUILLELMO, DOMINO MONTISPESSULANI, A BERENGARIO AIRRA ET RAIMUNDO.
([Mem., fol. 65 vº. - Februar. 1124-1125)
Hoc est placitum quod fuit factum inter Guillelmum de Montepessulano et Berengarium Airra.
Berenguers Airra fo sos om d'en Guillelm de Monpestler. E juret li aitori ab el, e sans el, per fe e sans engan d'en Guillelm de Monpestler, de la guerra del comte de Melgur, entro finida sia. E si d'en Guillelm de Monpestler menesfallia, que Berenguers Airra ajut per fe e sans engan ad aquel sun fraire d'en Guillelm de Monpestler, que senner seria de Monpestler seguentre lui, entro la guerra finida sia. Et aquel sial sener et amics en lug d'en Guillelm de Monpestler. E per aisso ens Guillelms de Monpesler mes en poder d'en Berenguer Airra tot aquo qu'enz Guillems de Monpestler avia pres e tenia de sos enemics en Londras, per aital covenensa qu'enz Berenguer Airra aquol reda tot a sa voluntat a far, quora qu'enz Guillelms de Monpestler l'en somonga, per se o per son messatgue. E Berenguers Airra a covengut an Guillelm de Monpestler quel recobrel castel de la Rocheta, quora recobrar lo poira; e la on recobrat l'auria, a n' Aialmus la comtessal reda et li jur, e la contessa redalli a feu. E si enanz qu'ens Berenguers Airra recobre lo castel de la Rocheta, ens Guillelms de Monpestler lo podia penre per forsa o per aver, qu'ens Guillelms de Monpestler en fassa sa voluntat. E si d'en Guillem de Monpestler menesfalia, Berenguers Airra atenda e fassa totas aquestas eissas covenensas ad aquel sun fraire d'en Guillelm de Monpestler, que auria Monpestler seguentre lui. Per aquest plaz e per aquestas covenensas sobrescritas, ens Guillelms de Monpestler donet an Berenger Airra M. D. sols, e deu l'esser bons senner e bons amics. Similiter, per eissa covenensa Raimuns Airra fez an Guillelm de M onpestler l'omenesc el sagrament quel deu per fe e sans engan far l'aitori ab el e sans el, e tener totas aquestas covenensas sobrescritas an Guillelm de Monpestler, e ad aquel son fraire que auria Monpestler seguentre lui. E del castel de la Rocheta fassa o eissament con sobrescriz es: e per aisso ens Guillelms de Monpestler donet an Raimun Airra D sols, e deu l'esser bons senner e bons amics.
Feria IIIa, videlicet die martis ante caput jejuniorum, anno Dominice incarnationis M°. Cº. XX°. IIII°, Berengarius Airra et R aimundus Airra fecerunt Guillelmo, M ontispessulani domino, hoc hominium et sacramentum in ecclesia Sancti Firmini, et fecerunt et laudaverunt ei convenientias istas cum carta hac, in presentia Bernardi de Andusia, Raimundi de Duabus Virginibus, Petri Bernardi de Claret, Bernardi Guillelmi vicarii, Petri de Vedenobre,. Guillelm i de Giranco, Guillelmi de Valmala, Petri Malcanet, Petri Guillelmi Ebrardi, Poncii de Puzabun, Armanni, Bernardi Frotardi, Bernardi Isarn, Poncii Berenguerii, Olivarii, Raimundi de Montoliu, Bernardi Ebrardi, B erardi de Lundras, Faiditi, Berengarii Lanberti, Petri Geraldi de Paleata, Augerii de Neirins, et Girberti, qui scripsit hec.
(de seguir)