LOS EXEMPLES FAN MAI Que LAS PARAULAS

CONTE MORAL EN VERS PATOES

LO SERMON DE MONSUR SISTRE

"Il y a quelques décennies, il n'y avait pas de repas d'adoration, de premières communions au de mariage sans que l'un ou l'autre des convives ne déclamât le fameux " Sermon de M. Sistre". C'est la pièce la plus connue de l'Abbé Fabre et qui a le plus contribué à sa popularité et à sa légende.
Le voici tel quel !
" (J Larzac, in: Hommage à l'abbé JB Fabre, 1983, p 22).

De fach, coma o mostrèt Ròcaferrièr, lo poèma famós es pas de Favre mas d'un imitador sieune, fins ara anonim. Sa popularitat a l'epòca ont los païsans dau canton de Montpelhièr parlavan "patoés" èra, de verai, espantosa. Es mai per sa popularitat vertadièira que per sa valor intrinsèca que l'òbra deu èsser coneguda...


Ai legit dins un vièlh registre
De la paroèssa de Pinhan
Que, dins aquela de Saussan,
Un priu que s'apelava Sistre,
Natif de Vauvèrt sus lo Vistre,
Prechava quatre fes de l'an.
Lo marit de sa governanta
Era un mòro nommat Simon,
Camard e lord coma un demon
Mès sa vida èra edificanta,
Car mancava pas un sermon.


Quand Monsur Sistre debitava
En chèra quauque pròne ancièn,
Simon, en brave paroessien,
Dau plesir que prenia, bavava!
E se son mèstre s'embolhava,
Çò que fòrt sovent arribava,
Tant mai los autres se'n risián,
Tant mai lo bòn garçon plorava,
Coma deu faire un bòn chretien.
Bòn jorn, bòna òbra, bèu dimenge,
Fèsta encara de la Totsants,
Monsur Sistre, a tot son Saussan,
Après avedre molhat l'enche,
Mitat patoès, mitat francés,
Prechèt lo sermon que veiretz:
" Non, mes chers enfants, dans la vie
I a pas de pus òrre pecat,
Après lo de l'impuretat
Que celui de l'ivrognerie!
Car, qui boit trop perd la raison
Quau pèrd la rason es capable
De toute mauvaise action.
E deven la pròia dau diable,
Déjà cet horrible démon
Prépare fagots et charbon
Per vos faire rostir lo rable.
Elàs ! quinte sòrt miserable !
Je vous vois, sans rémission,
Plus noirs que le cul de Simon!...
E, de segur, n'es pas pauc dire!
Ceux de vous qui ne l'ont pas vu
Saique creirian que n'i a per rire:
Allons, Simon, montre ton cul!
Fais voir à toute l'assistance,

Dins aquel miralh de damnat,
De quinte èr l'òm serà pintrat
Pour trop aimer l'intempérance!"
Simon, qu'èra fach au mestièr
Vira l'esquina au benitièr,
E mòstra una certana règa
Qu'a grand monde non fasiá lèga
S'èra pas estat per costièr
Aurián agut paur de Fabrega,
De tant escur que ié fasiá...
òmes, femnas, tof fremissia
Davant l'infernala relica!
Dau succès de sa retorica
Monsur Sistre s'aplaudissiá;
Las joinas filhas s'aclatavan,
De pus ardidas espinchavan.
Los pichòts enfants tresanavan,
Au milhor tot reussissiá;
E Simon en fin politica,
Per faire valer sa rubrica,
Virava pertot son fessièr.

Tot-d'un-còp, sa femna Loïsa
Ié cridèt: " Diga, vilaniá!
Salòp ! beligàs ! racaniá !
Qué non chanjavas de camisa:
E, sustot, d'abòrd que faliá
Qu'estalèsses ta marchandisa ! "
Mas, Simon, sens de desferrar,
E sens quitar son atituda,
ié respònd: " Taisa-te, lenguda !
Totjorn vòls pertot te forrar !
Babilhas coma una imbecila...
E ! pren-te'n a Monsur lo Priu:
Quau devinhava, santa fieu!
Que prechèsse aquela Evangila?"

Pagina de presentacion de Favre

Istòria de Jan l'An Pres, tèxt integrau

Dos estudis sus la biografia e l'òbra de Favre per X Azemà e Joan Larzac

INTRODUCCION DE L'EDICION DE 1979 PER ROMIEG PACH

La fam d'Erisiton (tèxt en grafia patoesa)

Traduccion de la uochièma satira d'Oraci

Epigramas de Marcial (tèxt en grafia patoesa)

Retorn a l'ensenhador dels sègles XVI-XVIII

Retorn a l'ensenhador generau